Resultats de la cerca

Membre del Club Esportiu Mediterrani, guanyà la Copa Catalunya 1989 i el Campionat de Catalunya i d’Espanya 1990 La temporada 1990-91 participà en la Copa d’Europa de clubs Entre el 1990 i el 1992 jugà tretze partits amb la selecció estatal absoluta

Participà com a auxiliar en gairebé trenta edicions del Tour de França, catorze vegades al Giro d’Itàlia i més de cinquanta cops a la Vuelta a Espanya Començà a l’equip Super Ser i continuà en d’altres, com el Kas, el Ferrys, el Bic, el Teka, el Seur, el Festina i l’Andalusia Participà com actor secundari en més d’un centenar de pellícules Iván Vega escriví les seves memòries sota el títol Secundario de lujo, una vida entre campeones 2016

Jugà al Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona 1965-76 Les temporades que més vegades fou alineat a la Lliga foren la de 1969-70, a segona divisió, amb 23 partits, i la del retorn a primera, 1970-71, amb 19 partits A continuació fitxà pel Sant Andreu, amb el qual jugà a segona A i B 1976-78 Posteriorment estigué molt vinculat a l’equip de veterans de l’Espanyol i esdevingué conseller directiu del club

S’inicià al Club Natació Barcelona, i també competí pel Club Natació Montjuïc Entrenà amb tècnics com Joan Ferri, Carles Adern, Bas Jan Stam, Paul Wildeboer, Joan Fortuny i Miquel Torres Fou campiona de Catalunya de 50 m lliure, 4 × 100 m lliure i 4 × 100 m estils, i d’Espanya en ambdós relleus També guanyà una Copa Nadal Després de retirar-se el 1986, seguí com a jugadora de waterpolo

Competí pel Club Natació Catalunya, el Club Natació Barcelona CNB i el Club Natació Sabadell, i tingué com a entrenadors Joan Ferri, Carles Adern, Paulus Wildeboer i Fernando Navarro Fou set vegades campió d’Espanya de 1500 m lliure entre el 1983 i el 1988, quatre a l’hivern i tres a l’estiu Guanyà la medalla de bronze en 1500 m lliure i en el relleu 4×200 m als Jocs Mediterranis 1997 Participà als Campionats del Món 1986 i d’Europa 1987 Abandonà la competició per dedicar-se a entrenar Començà com a director de l’escola del CN Sabadell, passà a ser segon entrenador i responsable…

Els “feliços anys vint” no van durar gaire El crac de la Borsa de Nova York del 1929 va posar en el primer pla de l’actualitat una realitat en la qual feia temps que es covava una perillosa caiguda dels ritmes de creixement de l’economia dels països industrialitzats, que, a la dècada del 1930, se’n diria la Gran Depressió La societat catalana, en bona part inserida en l’Europa industrialitzada i urbanitzada, en crisi i fortament connectada amb països americans, que també tenien plantejats problemes greus, va assajar diversos tipus de resposta a la crisi del 1929 Una resposta fou l’Estatut d’…