Resultats de la cerca

Realitzat als estudis de Miramar, a Barcelona, els anys 1967 i 1968 Pioner en la matèria, s’eme-tia setmanalment, en capítols d’uns 30 min de durada, per la segona cadena de TVE

Produït als estudis de Miramar de Barcelona i emès pel segon canal de TVE, era l’únic programa d’aquesta temàtica de l’època Compaginava els reportatges d’automobilisme de competició amb els de caràcter divulgatiu Fou dirigit i presentat per Josep Maria Casanovas i tenia una durada de 30 minuts

Fou un del impulsors del setmanari Illuro Sport 1965-78 i de Tot esport , publicació que es convertí en el suplement esportiu de Tot Mataró Collaborà amb les revistes Lean i Dicen 1951-83, el diaris Sport i El Periódico i les emissores Ràdio Miramar de Barcelona 1965-78 i Ràdio Mataró 1978-87 Esdevingué un dels cronistes destacats de l’actualitat esportiva de Mataró Publicà Història del Iluro Sport Club de Mataró 1970 En record seu s’ha instituït el Memorial Josep Gomà Carol, que s’atorga al millor periodista esportiu de Mataró Rebé les medalles de la Delegación Nacional de…

S’inicià el 1982 amb la Copa del Món de futbol d’Espanya Treballà com a locutor a Ràdio Miramar i Ràdio Nova-Ràdio Sabadell Posteriorment entrà com a cap d’esports a COPE Barcelona abans de ser redactor en cap d’esports a Onda Cero Barcelona Des del 2004 ocupa el càrrec de director editorial a Radio Marca Barcelona Cobrí els Jocs Olímpics de Barcelona 1992, diverses Copes d’Europa de futbol i les grans curses ciclistes deu edicions del Tour de França, vuit del Giro d’Itàlia i dotze de la Vuelta a Espanya Des del 2004 dirigeix el programa Marca Ciclisme També collaborà en el…

S’inicià en el periodisme esportiu com a collaborador de Solidaridad Nacional 1964-67 i la Revista Barcelonista Posteriorment treballà a Mundo Deportivo 1967-81 i Dicen 1981 Fou editor i conseller de la revista Don Balón 1976, i editor i fundador del diari esportiu Sport 1979 Collaborà a Ràdio Joventut de Barcelona 1966, Radio Nacional de España 1981 i fou redactor de Ràdio Miramar de Barcelona des del 1983 Treballà a Televisió Espanyola 1969-81, on fou director del programa esportiu Sobre el terreno 1975-81 A Antena 3 dirigí la tertúlia Fórmula Futbol 1992 Treballà com a…

S’inicià en la boxa amateur en el Club de Boxa Barceloneta Disputà una dotzena de combats amb un balanç de deu victòries, un matx nul i una derrota per punts Després de la Guerra Civil abandonà la competició i treballà com a periodista en la Revista Junior-Films Des del 1951, i durant els anys seixanta, setanta i vuitanta, fou l’autor de les cròniques pugilístiques del diari Mundo Deportivo Compaginà aquesta activitat amb la de cap de secció i secretari de la revista Febox-Boxeo de la Federació Espanyola de Boxa També treballà en altres publicacions com Vida Deportiva i Cine Mundo , i en…

Practicà el tennis de taula, rem, esgrima, boxa, tennis, futbol, golf i ciclisme El 1945 publicà un manual per a aprendre a jugar a tennis de taula, esport en què destacà com a jugador del PPC Tívoli i l’Associació Condal a primera categoria També fou remer del Club Natació Barcelona i jugador de golf Formà part del comitè organitzador dels Jocs Mediterranis de Barcelona 1955, i fou l’autor del llibre Barcelona, deporte y turismo Fundà i presidí l’Associació de Periodistes Esportius Catalans Jugadors de Golf Alhora, impulsà el campionat de golf organitzat per a periodistes l’any 1980,…

Vista de les muntanyes de Selmella L’abandó dels bancals afavoreix processos de regeneració de la vegetació espontània que, tot i així, es veuen sovint entorpits pel foc Oriol Alamany Les serres de Gaià 23, entre els principals espais naturals del sistema litoral català Sota aquest nom s’agrupen una sèrie de muntanyes que es troben a cavall de les comarques de l’Alt Camp, el Penedès i la Segarra, i que, més o menys, envolten el curs del riu Gaià serres de Miramar, Comaverd, Brufaganya, Queralt, Ancosa i del Montmell Integrades per variades roques sedimentàries diferents tipus de…

Va néixer a proposta del pilot alemany Rudolf Caracciola, amb motiu de l’Exposició Universal de Barcelona del 1929, i es mantingué pràcticament inalterat al llarg de tota la seva història En acabar la recta de l’Estadi, el traçat seguia per l’Angle de Miramar, la Font del Gat, la Rosaleda, el Teatre Grec i la Guàrdia Urbana, que formaven la part lenta i revirada, mentre que la recta de les Fonts, la pujada del Poble Espanyol i el revolt de Sant Jordi que enllaçava de nou amb la recta de l’Estadi constituïen la part ràpida S’hi disputaren competicions automobilístiques i motociclistes des del…

La Cadena Costanera catalana es formà durant la compressió paleòcena L’estructura l’ha determinada l’acció de grans falles direccionals sinistres orientades NE-SW, que produïren deformacions intenses al sòcol i a la cobertora Els elements estructurals principals de la Cadena Costanera són, així, tres falles i les respectives bandes de deformació associades en vermell ple, en el dibuix la banda deformada del Vallès-Penedès, la banda deformada de la serra de Miramar, associada a la falla del Camp, i la banda deformada de les serres de Cavalls-Pàndols-el Montsant Les àrees compreses…