Resultats de la cerca

Membre del Club Esport 7, destacà guanyant el Campionat d’Espanya en categoria sub-17 1997, sub-18 1998 i júnior 1999 També guanyà en deu ocasions el Campionat de Catalunya en les categories compreses entre sub-15 i júnior En l’àmbit internacional aconseguí la segona plaça en les Olimpíades de la Joventut de Moscou 1998 En categoria absoluta aconseguí el subcampionat d’Espanya 2000 També fou subcampió d’Espanya en dues ocasions formant part de l’equip català El 1998 fou reconegut com a millor judoka català A conseqüència d’una lesió d’espatlla abandonà l’alta competició

Davanter centre, començà a jugar com a professional amb el CF Manresa 1948-49 i el CF Badalona 1949-51 abans de fitxar pel Futbol Club Barcelona l’any 1951, equip amb el qual jugà quatre temporades des d’aquest any fins el 1954, disputà 45 partits i marcà 31 gols Fou titular en l’equip anomenat “de les cinc copes” de la temporada 1951-52 liderat per  László Kubala  Amb el Barça guanyà dues Lligues 1952, 1953, tres Copes del Generalísimo 1952, 1953, 1954, una Copa Llatina 1952 i dues Copes Eva Duarte 1952, 1953 Posteriorment jugà al València 1954-57, el Betis 1957-60 i el Còrdova 1960-62, on…

Migcampista, començà la seva carrera al Gimnàstic de Manresa El setembre del 1984 s’incorporà als equips inferiors del Futbol Club Barcelona i el 1990 debutà amb el primer equip Amb aquest club conquerí diversos títols, entre els quals destaquen sis Lligues 1990-91, 1991-92, 1992-93, 1993-94, 1997-98, 1998-99, dues Copes del Rei 1996-97, 1997-98 i la Copa d’Europa 1991-92 Amb la selecció espanyola aconseguí la medalla d’or als Jocs Olímpics de Barcelona Fou escollit millor jugador europeu sub-21 1992 El 2001 abandonà el FC Barcelona i fitxà pel Brescia Calcio la temporada 2001-02, durant la…

Membre del Club Femení i d’Esports, fou campiona de Catalunya en llançament de disc 1931, 1932 i establí el rècord català de javelina 1930-32 També practicà el tennis i l’esquí a la Molina i Núria Fou la primera dona directiva d’un club de futbol a Europa, el FC Barcelona 1934-36 Impulsà l’organització de l’Olimpíada Popular de Barcelona 1936

Ingressà en el Grup d’Exploracions Subterrànies del Club Muntanyenc Barcelonès 1951 i participà en diverses de les expedicions de l’entitat a Catalunya i a la resta de l’Estat Fundà i dirigí Cordada 1957, primera revista independent dedicada a l’excursionisme Posteriorment, edità la publicació espeleològica Geo i BioKarst 1964-72 És autor dels llibres Exploraciones subterráneas 1959 i La incógnita del mundo subterráneo 1968 Fou premi GES del CMB 1958 i soci d’honor del GE Edelweiss de Burgos 1957

Membre del Club Esportiu 2×2 de Santpedor, ha guanyat el Campionat d’Espanya 2001, 2002, 2005, 2009 i la Copa del Món 2003 de llarga distància

Membre del Club Esportiu Arc Set de Santpedor, es proclamà campiona d’Espanya de recorregut de bosc 2007 i d’arc nu a l’aire lliure 2010 Ha disputat diversos Campionats del Món i d’Europa, i el 2011 ocupà el cinquè lloc del rànquing mundial d’arc nu

La titella Anthus pratensis té el plomatge ratllat de color marró, com és propi dels ocells terrenejants, i és fàcil de confondre amb la piula dels arbres Anthus trivialis , de mida 13-15 cm i colors semblants se’n distingeix, sobretot, pel cant i també pel lloc on viu, prats i erms, i pel fet que no sol parar-se als arbres Altrament, la titella no és present al nostre país durant l’època de la reproducció Oriol Alamany La titella és pròpia dels prats humits i els ambients oberts del N i el centre d’Europa, per la qual cosa les poblacions que ens arriben presenten un marcat caràcter…

Els pardals són ocells petits, de bec gruixut i generalment de colors somorts, poc vistents, bé que en detall sorprèn descobrirne les petites diferències El pardal comú Passer domesticus , a dalt ateny fins a 14,5 cm, i el mascle ostenta una taca negra al pit, que manca en la femella, en general de colors més apagats El pardal roquer Petronia petronia , a dalt, a la dreta, un ocell molt actiu, que corre entre les roques, és de mida semblant i de colors més pàllids, amb una cella blanca que es perllonga cap enrere i una lleugera taca groguenca a la gola El pardal d’ala blanca Montifringilla…

La competició inclou quatre especialitats El camp a través XC es desenvolupa per circuits ondulats de 5 a 9 km per volta que alternen obstacles i trams tècnics, amb una durada aproximada de dues hores La marató fa referència a la llargada del recorregut, de 60 a 120 km, i per muntanya El descens DH es disputa contrarellotge, després de superar obstacles en una baixada que combina passatges tècnics amb altres de gran rapidesa, en els quals es pot arribar a velocitats de 80 km/h El 4-cros 4X consisteix en una sèrie de proves de descens disputades entre quatre participants pel sistema d’…