Resultats de la cerca

Iniciat en el món del basquetbol com a jugador i entrenador, fou responsable de l’Obra Atlètica Recreativa de Barcelona 1951-55, organització que abandonà amb 115 entitats afiliades i gairebé 3 000 esportistes inscrits L’any 1995 s’erigí en un dels impulsors de l’Associació Humanisme i Esport

Fou membre del Club Natació Barceloneta fins el 1976, any que fitxà pel Club Natació Barcelona Fou campió de Lliga 1973 i participà en la Copa d’Europa 1974 Amb la selecció estatal júnior participà en els Campionats d’Europa del 1973, en què fou medalla de bronze, i del 1975, en què assolí la medalla d’argent Amb la selecció absoluta, jugà 24 partits 1973-76 i participà en els Jocs Mediterranis 1975, en què fou medalla de bronze

Membre del Club Cadí Canoë-Kayak, l’any 1990 debutà en C1 a la Copa d’Europa d’eslàlom A partir d’aquest any formà part de la selecció estatal i participà en diverses edicions de la Copa del Món de l’especialitat Participà en la prova d’aigües braves en la modalitat C1 dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 i en la modalitat C2, juntament amb Toni Herreros, als Jocs Olímpics de Sydney 2000 Posteriorment formà part del cos tècnic de la selecció estatal És entrenador del centre de tecnificació de piragüisme de la Seu d’Urgell

La participació era oberta i la patrocinava Casa Blandinieres Tenia lloc sobre el circuit del comte de Vallellano de Tarragona El primer guanyador fou Josep Suria També figuren en el palmarès David Duran un parell de cops, Antoni Miró i Ángel Ibáñez

Fundat el 1987, fou impulsat per Wolfgang Reber Practica el polo així com altres modalitats hípiques Té un camp de polo de dimensions reglamentàries, diverses quadres i un cavall de fusta per a la pràctica estàtica del polo És situat a les Tres Cases

Fou president del Club Ciclista Tarragona 1963-76 Sota el seu mandat, el club organitzà diverses curses prèvies als Jocs Olímpics de Tòquio 1964, dins la Setmana de la Joventut El 1965 creà el premi San Fernando i el Trofeu Boscos per a categoria juvenil També creà el Trofeu Ciutat de Tarragona, el Trofeu Magrinyà i el Gran Premi Santa Tecla, i mantingué la disputa del Trofeu Cases Comercials Reforçà l’equip de competició

L’oreneta cuablanca Delichon urbica és més petita que la vulgar no sobrepassa els 13 cm i, diferentment d’aquesta, viu a les ciutats i nia a les façanes de les cases S’identifica pel color blau negrós del dors, al qual destaquen la taca blanca del carpó i el blanc del dessota Té la cua lleugerament forcada, però molt menys que l’oreneta vulgar, com s’aprecia a la fotografia Tony Tilford/Index Aquesta espècie és estival, nidificadora i abundant a tot el territori dels Països Catalans, a excepció de les illes de Formentera i Cabrera A més, durant els dos passos migratoris s’observen arreu, d’…

Fundat el 1946, sorgí, en part, de la Penya Ciclista William Tarín S’inicià en tasques organitzatives el 1947 amb el Gran Premi de Santa Tecla Posteriorment organitzà el Gran Premi Ciutat de Tarragona a partir del 1957, el Gran Premi Cases Comercials 1959 i el Trofeu Martí Magrinyà 1967, en record del fundador de l’entitat proves anuals com el Trofeu Antonio Julián, les curses de ciclocròs entre Tarragona i poblacions properes com els Garidells, Perafort i Roda de Berà, i la marxa cicloturista de Sant Magí També ha collaborat en diferents edicions de les Voltes a Catalunya i…

Fou fundada l’any 1960, però la seva activitat es remunta al principi de la dècada de 1950 Té diferents seccions, entre les quals les d’esquí de pista i muntanyisme, i organitza diverses activitats relacionades amb el muntanyisme i la fotografia L’any 1979 assolí els cims Chopicalqui 6354 m i Nevado Pisco 5732 m, tots dos a la serralada dels Andes El 1986, el Rock Pinacle 7200 m i, el 1992, el Broad Peak 8047 m, ambdós a l’Himàlaia Entre els anys 1970 i 2011 organitzà set edicions de la Setmana de Muntanya Entre els seus associats han destacat esportistes d’elit com Miquel Cases i Alfons…

La distinció entre les espècies de rats-penats orelluts gènere Plecotus presents a la nostra fauna P austriacus i P auritus és sovint difícil si hom no pot recórrer a les mesures de la dentició i a l’observació de l’os penial El dibuix posa de relleu les dimensions desmesurades dels pavellons de l’orella en comparació amb la resta del cos que les caracteritzen Ambdues espècies poden trobar-se freqüentment als campanars de les esglésies Jordi Corbera El rat-penat o orellut meridional gris és un quiròpter mitjà que es caracteritza perquè té unes orelles desmesuradament llargues, quasi de la…