La distinció entre les espècies de rats-penats orelluts (gènere Plecotus) presents a la nostra fauna (P. austriacus i P. auritus) és sovint difícil si hom no pot recórrer a les mesures de la dentició i a l’observació de l’os penial. El dibuix posa de relleu les dimensions desmesurades dels pavellons de l’orella en comparació amb la resta del cos que les caracteritzen. Ambdues espècies poden trobar-se freqüentment als campanars de les esglésies.
Jordi Corbera.
El rat-penat o orellut meridional gris és un quiròpter mitjà que es caracteritza perquè té unes orelles desmesuradament llargues, quasi de la mateixa longitud que l’avantbraç; plegades cap endavant sobresurten més d’un centímetre i mig de l’extrem del musell. Té el tragus molt llarg, d’uns 6 mm d’amplada màxima i del mateix color que el pavelló de l’orella. El pelatge adquireix, en aquesta espècie, una coloració grisa més fosca que en l’orellut septentrional (Plecotus auritus). El dit polze és inferior als 6 mm. La dentició del gènere Plecotus consta de quatre incisives, dues canines, quatre premolars i sis molars a la mandíbula superior; i sis incisives, dues canines, quatre premolars i sis molars a la inferior.
Les dades biomètriques són: avantbraç de 36,5 a 43 mm, cua de 43 a 53 mm, peu menor de 9 mm (sense ungles), cap i cos de 47 a 53 mm, i (C-M3) superior a 5,7 mm.
Àrea de distribució del rat-penat orellut meridional (Plecotus austriacus, punts blaus) i del rat-penat orellut septentrional (P. auritus, punts vermells) als Països Catalans.
Maber, original dels autors.
És fàcil de trobar-lo a esquerdes de roques, a campanars d’esglésies i a cases abandonades. Durant l’hivern, es refugia a cavitats subterrànies. S’ha localitzat a sota dels teulats de les cases de colònies de cria en les quals no s’havia produït una segregació total de sexes. No hi ha dimorfisme sexual marcat, malgrat que les femelles són una mica més grans que els mascles. Les dades que hom té d’aquesta espècie fan pensar que la seva biologia no difereix gaire de la del rat-penat orellut septentrional.
Pertany a les espècies del N de la Mediterrània. Són molt poques les citacions que es coneixen d’aquesta espècie. Freqüenta les regions planes i no massa allunyades dels llocs habitats. Se l’ha trobat a la cova de Fullà (Conflent), a Castellar del Vallès (Vallès Occidental), a Blanes (Selva), a Perpinyà (Rosselló), al castell de Salses (Rosselló), a l’Empordà i a les illes de Mallorca, Eivissa, Dragonera i, probablement, Menorca. La distribució europea comprèn, principalment, la part meridional del continent i s’estén pel N fins a Holanda i el S de Polònia i Anglaterra. Viu també al N d’Àfrica i arriba per l’E fins a l’Àsia central. Aquesta espècie va ser descoberta (1940) per Martino, amb el nom de Plecotus auritus meridionalis, però la seva difusió entre els zoòlegs no es va produir fins a la dècada dels seixanta.