Resultats de la cerca

Vinculat al Club de Vela de Calella, el 1960 participà en el Campionat del Món celebrat a Palamós Sempre navegà en la classe 420, en la qual es proclamà campió de Catalunya 1966, 1967 i d’Espanya 1966, 1969 També disputà un altre Campionat del Món l’any 1967 És fill de Tomàs Moret, el qual, amb Manel Juanola, va dissenyar el din-ghy català

Pivot del Club de Futbol Sala de Ripoll, guanyà en alguna ocasió el títol de campió de Lliga de divisió d’honor catalana, el de Copa i el de Supercopa catalana Competí en diverses edicions de la Copa de la Unió Europea de Futbol Sala UEFS Amb la selecció catalana, participà com a capità en la primera edició del Campionat d’Europa de la UEFS 2004 En l’edició del 2006, s’adjudicà la medalla de plata, motiu pel qual rebé el premi ARC També participà al Campionat d’Europa 2008

Vinculat al Reial Club Marítim de Barcelona, navegà en monotip de12 peus i fou seleccionat per participar en els Jocs Olímpics de Berlín 1936, però la Guerra Civil li ho impedí Fou campió d’Espanya i de Catalunya en la classe snipe en diverses ocasions L’any 1947, amb la collaboració de Tomàs Moret, posà en servei una embarcació que adquirí una certa notorietat el dingui de 3,5 m, que formà generacions de regatistes a Calella

Coneguda també com els Tres Dies de Trial de Santigosa i abreujada 3DTS, és la segona competició de trial vigent més antiga del món després dels Sis Dies d’Escòcia ISDE Com a antecedent, els anys 1970 i 1971 s’organitzà una competició de trial d’un dia de durada a la mateixa població Tant la prova del 1970 com la primera edició oficial 1972 les guanyà Pere Pi Organitzada pel Moto Club Abadesses des del 1977, i dirigida per Ricard Pinet, se celebra habitualment al mes d’abril durant la Setmana Santa i està oberta a afeccionats de base i a professionals El 1986 s’hi incorporaren les categories…

MIXOMICETS Obres generals de consulta Alexopoulos, C J 1973 «The Myxomycetes» In G C Ainsworth F K Sparrow i A S Sussman eds «The fungi», vol 4B, p 39-60 Academic Press, Nova York Bonner, J T 1967 «The cellular slime molds» Princeton University Press, Princeton Emoto, Y 1977 «The Myxomycetes of Japan» Sangyo Tosho Publishing Co, Tokio 263 p Gray, W D i C J Alexopoulos 1968 «Biology of the Myxomycetes» Ronald Press Co, Nova York López-Sànchez, E, M Honrubia, E Gracia i F J Gea 1987 «Revisión bibliográfica sobre la biología de los Mixomicetos» Serie Micológica, Univ de Múrcia Karling, J S 1968…

L’estrat i l’estratificació Peça d’un banc de gres gris de l’Oligocè de Montblanc Conca de Barberà vista d’escorç, una mica per sota El gruix de l’estrat, o del dau , segons la terminologia dels picapedrers, fa uns 35 mm A la seva sola hi ha un engruiximent longitudinal, cap avall, que és un «flute cast» amb grans de quars i de lidita que atenyen els 4 mm de diàmetre El conjunt presenta una estratificació graduada ben visible de baix a dalt En el banc, s’hi endevina una laminació planar L’estrat va ser sedimentat per un corrent de terbolesa en un ambient sedimentari lacustre Jordi Vidal Les…

Els orígens i el desenvolupament de la micologia i la liquenologia Els primers grans reformadors de la botànica atorgaren a les criptògames una importància només marginal En la sistemàtica creada per Carl von Linné Råshult 1707 - Uppsala 1778 en «Species plantarum» 1753, el conjunt de les criptògames era inclòs en una sola de les 24 classes de què constava, anomenada Cryptogamia és a dir, d’òrgans reproductors invisibles La majoria dels fongs eren inclosos al gènere Agaricus , i els pocs líquens coneguts eren considerats espècies del gènere Lichen Però, posteriorment, les especialitats de la…