Resultats de la cerca

Reblerta principalment de materials miocens i quaternaris, s’obre cap a la Mediterrània entre Puçol i Cullera i queda tancada cap al N pels relleus de la serra de Portaceli, a ponent per les serres de la Cabrera, Malacara i de Los Bosques, i cap al S per la serra de Dosaigües, fins a la serra de les Agulles i Cullera Hi afloren llindars de materials mesozoics i paleògens que constitueixen el substrat preneogen Localment, per exemple entre Macastre i Montserrat d’Alcalà, els materials miocens jeuen sobre materials triàsics afectats per un diapirisme que en punts concrets per exemple a…

Planta de tramussera valenciana en flor Albert Navarro La tramussera valenciana Lupinus mariae-josephae és una de les espècies de descripció més recent als Països Catalans, i la seua troballa enllaça tot un seguit d’anècdotes inhabituals en la botànica moderna, acostumada al metodisme científic L’any 1977, un caçador del marquesat de Llombai va observar que les perdius comunes eren atretes per la llavor d’una tramussera salvatge que creixia als matollars secs dels Castellars, paratge del terme de Montserrat Ribera Alta Tot i recollir prou llavors i d’intentar-ne…

Se situa al S de la Zona d’Enllaç i al N del sistema d’encavalcaments bètics d’orientació ENE-WSW de les serres Grossa, de la Talaia, Gorda i de Gandia L’estructura actual d’aquesta àrea és el resultat de la superposició al llarg del temps i l’espai de les diverses estructures produïdes per les situacions tectòniques diferents, que se succeïren a l’àrea durant tot el Cenozoic i, fins i tot, prèviament, durant el Mesozoic En aquest sentit, cal tenir en compte que s’hi superposen estructures que resulten de l’estructuració extensiva mesozoica i del desenvolupament de les tres grans unitats…

Planta de tramussera valenciana en flor Albert Navarro

Exemplar de baldriga balear Puffinus mauretanicus incubant al niu Daniel Oro Els darrers trenta anys, els estudis d’ocells marins als Països Catalans han evolucionat molt L’esforç de seguiment ha anat en augment, tant pel que fa al nombre d’espècies com al territori estudiat Però potser el canvi més significatiu ha estat el tipus de seguiment en molts casos s’ha passat dels simples censos de població a estudis ecològics que permeten no solament estimar les poblacions actuals d’una manera més precisa, sinó també analitzar quins són els factors que més incideixen en la dinàmica de les…

Davanter del FC Espanya 1908-12, també reforçà l’Espanyol en la seva participació al Torneig de l’Exposició Regional Valenciana del 1909, i al FC Barcelona en la primera edició del Campionat dels Pirineus Orientals, que l’equip blaugrana guanyà al maig del 1910

Fou directiu del club Joventut Valenciana i l’Atlas Club durant els darrers anys de la dècada de 1920 El 1932 s’incorporà a la Federació Catalana de Basquetbol, però passà a la federació espanyola 1933-41 fins que retornà a la catalana com a president 1941-54

Competí com a amateur amb l’Agrupació Ciclista El Prat i l’equip Ignis Fou mecànic de l’equip Kelme i el Comunitat Valenciana durant trenta anys Formà part de l’AC Prat i el 1986 creà l’Escola Pratenca, que presidí i des d’on creà la cursa per a veterans Memorial Joan Suñol Armengol, en memòria del seu pare

Resident a Vila-real des de la infància, debutà a la màxima divisió estatal amb el Playas de Castellón Fútbol Sala Guanyà una Lliga 2000 i dues Copes de la Generalitat Valenciana 1999, 2000 Els anys 1997 i 1999 finalitzà la temporada regular en primera posició, però no aconseguí el títol de Lliga Al final de la temporada 1999-2000 fou cedit Posteriorment jugà en equips com el FS Cartagena, el Burela, el Benicarló, el Club Ibi de Futbol Sala o el Xota Navarra Amb aquest últim aconseguí el subcampionat de Lliga la temporada 2009-10