Els estudis d’ecologia i distribució dels ocells marins

Els darrers trenta anys, els estudis d’ocells marins als Països Catalans han evolucionat molt. L’esforç de seguiment ha anat en augment, tant pel que fa al nombre d’espècies com al territori estudiat. Però potser el canvi més significatiu ha estat el tipus de seguiment: en molts casos s’ha passat dels simples censos de població a estudis ecològics que permeten no solament estimar les poblacions actuals d’una manera més precisa, sinó també analitzar quins són els factors que més incideixen en la dinàmica de les poblacions per a poder així preveure dinàmiques futures. Paral·lelament, l’avenç que han experimentat les tècniques emprades en diferents àmbits (matemàtiques, treball de camp i altres) ha permès també un salt qualitatiu en l’estudi de l’ecologia de les poblacions animals. Això s’ha fet especialment palès en els ocells marins, perquè la seva gran capacitat de dispersió i el fet de viure i criar en hàbitats remots n’havia dificultat en molts casos l’estudi.

El marcatge d’animals és actualment una eina molt utilitzada en el seguiment de la fauna. La possibilitat d’identificar individualment els animals obre la porta a un gran ventall d’anàlisis per a conèixer millor la seva història natural. Avui en dia, amb el desenvolupament de nous tipus de marques, d’eines estadístiques sofisticades i de potents ordinadors, l’anàlisi de la història dels individus mitjançant mètodes de captura i recaptura permet obtenir estimes de les taxes vitals dels organismes (supervivència, reclutament, dispersió) i, per tant, de la dinàmica de les seves poblacions, que és una eina essencial per a la seva bona gestió.

Un altre avenç important ha estat l’aplicació de mètodes de seguiment a distància, com ara la utilització d’un petit aparell electrònic que, incorporat a l’animal, permet registrar-ne els moviments amb precisió. Aquesta tècnica és especialment útil en l’estudi del moviment, la migració o la identificació de les àrees d’alimentació dels ocells marins, ja que la seva gran mobilitat fa gairebé impossible aquest tipus de treballs amb mètodes més clàssics, com la captura i recaptura.

Tendències poblacionals dels ocells marins als Països Catalans.

Original de l’autora, a partir de fonts diverses.

La genètica molecular és una altra de les tècniques que han avançat molt, i s’ha convertit en una eina fonamental per a la recerca i la gestió de les poblacions d’ocells marins. L’aplicació de la genètica ajuda a preservar les espècies com a entitats dinàmiques capaces de fer front als canvis del medi. Aquesta tècnica permet també analitzar l’estructura poblacional i els índexs de dispersió de moltes espècies d’ocells marins, estudi que mitjançant altres metodologies és molt complicat o fins i tot inviable.

Els sistemes d’informació geogràfica (SIG) han estat una altra de les eines que han permès avançar més en el coneixement de l’ecologia i la distribució dels ocells marins. Un SIG és una integració organitzada de maquinari, programari i dades geogràfiques dissenyat per a captar, emmagatzemar, manipular i analitzar la informació geogràficament referenciada.

L’anàlisi de les sèries temporals també ha avançat molt darrerament i avui permet, per exemple, omplir forats en sèries de censos incompletes o bé obtenir intervals de confiança de les densitats obtingudes al llarg dels anys. L’avenç en les tècniques de modelització i la seva aplicació a la preservació de les espècies ha de permetre avançar cap a una biologia més eficaç des d’un punt de vista quantitatiu i predictiu.

Per a una bona conservació i gestió dels ocells marins és important dur a terme un bon seguiment de les poblacions i obtenir sèries temporals llargues. Això permet obtenir dades fiables dels paràmetres demogràfics i veure quins són els factors que més afecten la seva dinàmica poblacional.

Als Països Catalans, hi crien diferents espècies d’ocells marins. Si bé actualment se’n fa un seguiment bastant exhaustiu, en alguns casos encara no se’n tenen prou dades per a avaluar la tendència de les poblacions. Algunes de les espècies la tendència de les quals ja es pot determinar es troben clarament en declivi, com són les del grup dels procellariformes –les dues baldrigues i l’ocell de tempesta–. En canvi, la majoria d’espècies de gavines i xatracs mostren unes tendències positives, probablement perquè s’han vist afavorides per l’establiment de zones protegides per a la cria i per un aprofitament de les activitats lligades als humans, com ara les pesqueres. Cal recordar que aquí només es fa referència a les poblacions nidificants, però als Països Catalans es poden observar també molts altres ocells marins, bé de pas o bé com a hivernants.

Cada vegada hi ha més preocupació pels efectes que pot tenir la sobreexplotació de les pesqueres sobre els ecosistemes marins i, en particular, sobre predadors superiors, com són els mamífers i els ocells marins. Moltes poblacions d’ocells marins s’alimenten del rebuig de les pesqueres, i la supressió d’aquesta font d’aliment segurament afectaria la dinàmica de les seves poblacions. Però el manteniment d’aquesta sobreexplotació no és una solució vàlida a llarg termini, mentre que una explotació sostenible permetria recuperar els ecosistemes marins i, per tant, la disponibilitat natural de les preses dels ocells. Una problemàtica també molt important amb relació a les pesqueres i els ocells marins és l’elevada mortalitat que pateixen algunes espècies amb l’ús de determinades arts de pesca, com ara el palangre. En diverses espècies s’ha vist que aquesta elevada mortalitat posa en un seriós perill la persistència de les poblacions a mitjà i llarg termini.

Una altra amenaça per als ocells marins és el deteriorament o, fins i tot, la destrucció dels seus hàbitats de cria i d’alimentació. En són exemples la degradació de salobrars i sistemes dunars i la introducció d’espècies com rates, gats i gossos, que exerceixen una gran pressió predadora sobre els ocells marins. Aquests es poden veure també fortament afectats pels vessaments de petroli i per l’acumulació d’altres contaminants, com els metalls pesants.

Cal recalcar que, tot i les tendències poblacionals positives d’algunes espècies, la majoria d’ocells marins són molt sensibles al deteriorament de l’hàbitat i això, juntament amb l’extremada concentració dels seus efectius reproductors, els fa especialment vulnerables, motiu pel qual la densitat de les poblacions podria variar ràpidament en funció dels canvis en el medi.

A continuació es presenta el protocol d'estudi de l'ecologia de poblacions d'ocells marins establert per l'autora a partir de fonts diverses.

A continuació, la taula presenta les poblacions d’ocells marins als Països Catalans i estat de conservació. El nombre de parelles reproductores és aproximat i reflecteix el nombre de nidificants a cada una de les comunitats autònomes durant el període 2005-09. (Font: original de l'autora a partir de fonts diverses).