Resultats de la cerca

De l’inici als Jocs Olímpics de Barcelona 1992 L’any 1913 s’hi havia iniciat l’ aeròdrom de la Volateria , prop de la zona del Remolar, i el 1915 s’hi havia establert l’Aeroclub de Catalunya L’any 1918 la companyia francesa Lignes Aériennes Latécoères inaugurà la ruta Tolosa-Casablanca amb escala a la Volateria El 1920 hom inicià els primers vols regulars a Mallorca, que des del 1939, amb la línia de Madrid, constituí una de les connexions principals de l’aeroport Desavinences amb els gestors de la Volateria portaren la companyia francesa a construir, l’any 1919, l’ Aeròdrom Latécoère  en uns…

Es començà a gestar el 1932 impulsat per Antoni Campmajó, president de l’Aero Club de Sabadell i del Vallès, i per altres polítics i empresaris de Sabadell S’inaugurà oficialment amb un festival acrobàtic l’1 d’agost de 1934, cedit a l’aviació militar i amb autorització per a vols civils El mateix any, s’hi celebrà la III Setmana de Vol Sense Motor, organitzada per la Federació Catalana de Vol a Vela Durant la Guerra Civil fou una base aèria estratègica, s’hi installaren hangars i tallers de construcció d’avions xatos El 1948 l’Aero Club de Sabadell en restablí les activitats i l’any següent…

El seu promotor fou l’Aeroclub de Reus, fundat el 1935, el qual uns mesos després adquirí uns terrenys on construí un camp d’aterratge L’any següent ja hi havia en funcionament dues pistes de terreny natural de 1100 × 60 m i 850 × 25 m Després de la Guerra Civil les installacions foren compartides per l’Aeroclub de Reus, que hi establí una escola de formació de pilots, i l’exèrcit de l’aire, que hi establí una base militar i una escola de caces Actualment té caràcter d’aeroport civil i comparteix les pistes amb l’Aeroclub de Reus i l’escola de pilots Centre d’Estudis Superiors de…

També conegut com Aeroport de Girona-Costa Brava, fou obert al trànsit estatal i internacional de passatgers i mercaderies a l’abril del 1967 Al final dels anys seixanta s’hi establí l’Aeroclub de Girona, però hagué d’abandonar el camp el 1969 a causa del trànsit aeri El 1991 esdevingué la base operativa d’una escola de pilots

El 1975 Josep Betriu i Tàpies n’inicià les obres de construcció El 1982 s’inaugurà un vol d’Aviaco de Barcelona a la Seu d’Urgell, però el 1984, després de l’obertura del túnel del Cadí, es tancà l’aeroport per als vols comercials Des de llavors la seva utilització fou molt reduïda i l’operador principal és l’Aeroclub Barcelona-Sabadell El 2007 fou adquirit per la Generalitat de Catalunya, que el reobrí el 2010 per dinamitzar econòmicament la regió a través del turisme Es troba a 5 km de la Seu d’Urgell i té una superfície aeroportuària de 85,30 ha

També conegut amb el nom de Reial Aero Club de Girona, fou fundat el 1967, tot i que les seves activitats s’iniciaren el 1968 a l’actual Aeroport de Girona El mateix any s’inaugurà l’escola de pilots, a càrrec de Josep Gorina i Lloveras Francesc Ortega i Monasterio en fou un dels millors pilots Al començament hi tingué lloc una gran activitat social però a causa del trànsit aeri de l’aeroport, Fernando de Vilallonga i Rosell, primer president de l’aeroclub, el traslladà a l’Aeròdrom d’Empuriabrava al juny del 1969 Molts dels pilots del RACG prenien part en tasques d’emergència i participaren…

Nom que prengué l’Aeròdrom de la Volateria quan el 1932 Aeronàutica Naval, dependent del Ministeri de Marina, fou substituïda per l’aviació militar Seguí operant com a aeroport provisional de Barcelona i s’hi continuaren portant a terme les activitats d’aviació esportiva que s’havien desenvolupat fins llavors El 1932 s’hi installà l’escola de pilots Progreso, que, l’any següent, inicià una relació de collaboració amb l’Aero Club Popular, també usuari de les installacions del camp de vol Acabada la Guerra Civil, es fusionà amb l’antic Aeròdrom Canudas o Aeròdrom de Barcelona i amb…

Nasqué el 1933 de la fusió de l’Aeroclub de Barcelona amb l’Aero Club Popular El seu objectiu era difondre l’aviació entre les classes socials més modestes El camp de vol continuà essent l’aeroport provisional del Prat o antic camp de la Volateria Organitzà conferències i xerrades, llançaments de planadors i altres pràctiques de vol per als socis, sempre d’acord amb l’escola Progreso El 1934 ja havien reunit més de mil socis El mateix any organitzà una delegació a Sabadell, anomenada Aero Popular de Sabadell Dolors Vives, cofundadora de l’aeroclub i segona pilot catalana, n’ocupà…

Els xocs dels ocells amb aeronaus són relativament habituals Malgrat l’aparent fragilitat del cos dels ocells, la gran velocitat de la collisió pot causar danys importants a l’aeronau La imatge recull el xoc d’un voltor Gyps fulvus esdevingut a la conca de l’Ebre el 1985, en què finalment l’avió va aterrar sa i estalvi a l’aeroport de Barcelona Arxiu Xavier Ferrer Els ocells coexisteixen en el medi aeri amb avions, avionetes i helicòpters i, per tant, ocasionalment es produeixen collisions Malgrat l’aparent fragilitat del cos dels ocells, el xoc genera molta energia dinàmica a causa de la…

Fou organitzat per l’Aeroclub Barcelona-Sabadell i impulsat pel seu president, Josep Maria Marcet La primera edició, coneguda també com a Festival Aeri Internacional Verge de la Mercè, tingué lloc al final del setembre del 1956 S’hi organitzaren exhibicions de vol de l’exèrcit de l’aire, exhibicions de velers, acrobàcies aèries encapçalades per José Luis Aresti, llançaments en massa de paracaigudistes, així com el salt individual de la paracaigudista Colette Duval També s’hi realitzà un vol en què el comandant Luis Azqueta trencà la barrera del so La segona edició tingué lloc al mes d’octubre…