Resultats de la cerca

Mestre Internacional des del 2011 i estudiós dels escacs Entrà al Club d’Escacs Congrés 1978-84 Posteriorment, jugà a la Unió Gracienca d’Escacs 1985-86, el Club Escacs Vic 1987, el Casino Prado Suburenc de Sitges 1988-97, i el Foment Martinenc, amb el qual guanyà el Campionat de Catalunya per equips 1998 En el seu ampli palmarès destaquen l’Obert de Barcelona 1989, l’Interterritorial de Catalunya 1990 i el Tancat Internacional de Saragossa 1992 També fou campió individual de Catalunya 1994

Fou membre del CN Sabadell, on centrà tots els seus èxits en un sol any 1972, durant el qual fou campió absolut de Catalunya de 100 m lliure, 100 m papallona, i 200 i 400 m estil individual Doble campió estatal hivern i estiu de 200 m estil individual, fou finalista olímpic en la prova de relleus 4 × 100 m lliure Per aquesta darrera actuació rebé la medalla extraordinària al mèrit esportiu de la federació espanyola

Vinculat primer al Reial Club Marítim de Barcelona i més tard al Reial Club Nàutic de Barcelona, heretà del seu pare, Joan Guiu Salvadó, la passió per la navegació Feu la primera regata en solitari Mare Nostrum a 17 anys i la primera travessa de l’Atlàntic a 18 anys, amb el seu pare Participà en la volta al món Whitbread 1981-82, essent el tripulant més jove, amb el Licor 43, i en l’edició 1985-86 de la mateixa regata fou el patró més jove amb 23 anys i l’embarcació Fortuna Lights assolí la sisena posició Guanyà cinc cops la regata Mare Nostrum que completà nou vegades, participà en les 200…

Fou membre del Club Natació Atlètic, amb el qual fou campió de Catalunya de waterpolo de tercera categoria 1924 i de segona 1926 campió català de 400 m braça 1930 i subcampió d’Espanya de 200 m braça 1930 Nedà en la trobada Catalunya-SCUF de París en què s’inaugurà la piscina municipal de Montjuïc 1929 Fou vocal de la junta directiva del Club Natació Atlètic 1934-36 i 1960-62 i de la federació catalana 1935-36 Com a àrbitre, collaborà en la fundació del collegi català entrà a formar part del collegi 1924 en les especialitats de natació, salts i waterpolo, i assumí més tard càrrecs directius…

Fou jugador del Club d’Escacs Barcelona, el Club d’Escacs Ruy López-Paluzie, el Club d’Escacs Olot i el Club d’Escacs Vulcà fusionat amb el CE Barcelona el 1999 Durant molts anys fou el millor jugador espanyol juntament amb Arturo Pomar Es proclamà campió d’Espanya en set ocasions 1944, 1945, 1947, 1949, 1952, 1963, 1964 i tres vegades de Catalunya 1947, 1949, 1950 El 1950 assolí la categoria de Mestre Internacional Visqué a Veneçuela 1953-62 i guanyà tres vegades el títol de campió del país sud-americà 1955, 1956, 1958 També guanyà el Torneig Zonal Centreamericà 1955, participà…

Soci del Centre Excursionista Montserrat, el 1984, juntament amb Carles Vallès, fou el primer català que assolí el cim del Cho Oyu 8201 m Ha participat en expedicions a Kenya 1974, l’Hindu Kush 1975, el Makalu 1976, els Andes del Perú 1981, l’Everest 1982, 1988, 2000 i el Manaslu 1991, de la qual fou el cap

Vinculat al Reial Club Marítim de Barcelona RCMB, assolí diversos podis en proves internacionals i victòries en el Gran Premi del RCMB 1963, 1964, la Copa Carlos Usandizaga 1964 o les Tres Hores de Madrid 1966 Fou campió d’Espanya de les classes FT 1965, 1966, IT 1966, 1968 i SE 1970, i de Catalunya en aquesta darrera categoria 1971 Fou el primer president de la Federació Catalana de Motonàutica 1968-69 i formà part de la junta directiva de la federació espanyola, que presidí 1972

Entre el 1967 i el 1983, fou quinze vegades campió de Catalunya en llançament de martell i dues vegades campió d’Espanya 1969, 1977 L’any 1976 establí el rècord català de la prova També guanyà dos Campionats de Catalunya en llançament de pes 1972, 1973 Fou vint-i-cinc vegades internacional amb la selecció espanyola També fou preparador físic de l’equip de basquetbol del FC Barcelona durant dinou anys, entitat en la qual ingressà l’any 1971 Posteriorment fou director tècnic del Servei d’Esports de la Universitat de Barcelona

Abans de destacar en competicions d’escacs, fou jugador de waterpolo en el Club Natació Barceloneta, on posteriorment exercí com a entrenador d’equips de categories inferiors Formà part del Barceloneta Club d’Escacs i obtingué una norma de mestre català Des del 2003 presideix la Federació Catalana d’Escacs

Fou campió de Catalunya 1981, 1986, 1989 i d’Espanya 1986 del concurs general, en el qual també fou subcampió 1982, 1984, 1988 i tercer classificat 1983 També aconseguí diversos títols estatals per aparells És el gimnasta amb més participacions nou al Memorial Blume En l’àmbit internacional, disputà els Jocs Olímpics de Los Angeles 1984, els Campionats del Món 1983, 1987 i els Campionats d’Europa 1987 Aconseguí una medalla de plata 1983 i una de bronze 1987 per equips als Jocs Mediterranis El 1987 es llicencià en medicina i cirurgia general i s’especialitzà en medicina esportiva, ortopèdia i…