Resultats de la cerca

També fou conegut com Antoni Smandia Fou un dels millors corredors de 3 000 m obstacles durant la dècada de 1930, juntament amb Àngel Mur Formà part de l’Agrupació Excursionista Tagamanent i el 1934 fitxà per la Unió Atlètica Nurmi Guanyà el Campionat d’Espanya i de Catalunya de l’especialitat 1933 i establí el rècord estatal El mateix any fou campió de Catalunya de cros individual i per equips 1933

La fortuna crítica Malalts esperant un miracle davant la tomba de sant Nicolau de Tolentino, d’on pengen exvots del sostre Compartiment de la predella del retaule del convent de Domus Dei vers 1461-62 Museu del Castell de Peralada L’extens itinerari que seguí Antoni de Llonye –també conegut per la historiografia amb el nom d’Antoine de Lonhy– i el prestigi dels clients per als quals va treballar ens parlen indirectament de l’alta consideració que degué tenir en la seva època Com succeeix amb força mestres medievals, no s’han conservat altres rastres de la seva fama, i només en dates recents s…

Actuant de mig, començà a l’Esport Club Granollers 1929-30 i seguidament jugà al Múrcia 1930-36 Acabada la Guerra Civil Espanyola, jugà amb el Saragossa 1939-42, el Múrcia de nou 1942-43 i l'Almansa 1943-44

Després d’iniciar-se en el Cerdanyola Club d’Hoquei, el 1941 fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol, on jugà fins que es retirà el 1954 Guanyà deu Campionats de Catalunya i cinc d’Espanya Disputà 61 partits amb la selecció espanyola, amb la qual guanyà dos Campionats del Món i d’Europa 1951, 1954, ambdós a Barcelona, i dues Copes de les Nacions de Montreux 1952, 1953 El 1951 fou l’autor del gol que donà la victòria a la selecció espanyola a la final contra Portugal i el primer títol de la seva història Al Mundial del 1954 tornà a marcar un gol a la final contra Portugal El 1955 fou nomenat…

Membre del Club Natació Montjuïc, fou subcampió del món júnior 1993 amb la selecció espanyola El 1998 conquerí les medalles de plata en els Good-Will Games i la Copa COLAN, antiga Copa Llatina, amb l’equip espanyol Té la medalla honorífica de la federació catalana 1993

Fundà l’Associació Tradicions i Costums Cap de Creus – Serra de Rodes 1995, que inclou les societats de caçadors de la zona, i l’Associació Comarcal de Caça de l’Alt Empordà 1996, que presidí fins el 1997, any que fou elegit president de la Representació Territorial de la Federació Catalana de Caça a Girona Impulsà el projecte de radiotransmissors exclusius per als caçadors de Catalunya i l’edició de la revista La Geneta També presidí la Federació Catalana de Caça 2002-05

Sorgit del Club Esportiu Sant Gabriel de Sant Adrià de Besòs, passà després al Futbol Club Barcelona, on jugà a l’equip filial durant tres temporades 1989, 1990, 1991 Davanter, debutà en el primer equip a la Lliga al febrer del 1990, i en la temporada següent jugà 7 partits més Fou cedit al Mallorca 1992, i després a l’Albacete 1993 L’estiu del 1993 fitxà pel Tenerife, on jugà set temporades, en què disputà 149 partits a primera divisió i marcà 30 gols Posteriorment, s’incorporà al Salamanca 2001 i el Gimnàstic, on jugà les darreres temporades de la seva carrera 2001-08 i amb el qual…

Format al Sícoris Club, a principi de la dècada de 1970 s’incorporà al Club Antorcha Aconseguí diversos títols en l’àmbit estatal i català, tant en K1 com en K2, fent parella amb David Pajuelo Participà en el Campionat del Món d’aigües tranquilles 1975 i en el Campionat del Món en eslàlom 1977 Guanyà el Descens Internacional de l’Éssera en K1 1979 Es retirà a principi dels anys vuitanta, però retornà a la competició en categoria màster amb el Sícoris Club Formà part de la Federació Catalana de Piragüisme com a delegat dels esportistes d’aigües tranquilles És tècnic estatal de piragüisme

S’inicià al collegi Pare Manyanet i després jugà al Reial Club Deportiu Espanyol Com a periodista, s’especialitzà en hoquei sobre patins i fou un dels fundadors de la revista Patín Sport 1978, en la qual collaborà fins el final dels anys vuitanta

Presidí la secció d’hoquei del Reus Deportiu 1967-70 quan era el gran dominador en l’àmbit internacional Al final dels anys seixanta entrà a la directiva de la Federació Espanyola de Patinatge com a vocal i, més tard, com a responsable del Comitè Executiu Després d’un parèntesi de quatre anys, el 1984 hi tornà com a vicepresident i assessor del president, Manuel Domènech, fins el 1992 Posteriorment, accedí a la presidència de la FEP 1996-2004 També fou vicepresident del Comitè Internacional d’Hoquei Patins 1988-92