Resultats de la cerca

Membre del Club Natació Montjuïc, fou subcampió del món júnior 1993 amb la selecció espanyola El 1998 conquerí les medalles de plata en els Good-Will Games i la Copa COLAN, antiga Copa Llatina, amb l’equip espanyol Té la medalla honorífica de la federació catalana 1993

Format al Club Natació Manresa, la temporada 1993-94 passà al Club Natació Catalunya Guanyà la Lliga 1994, 1998, la Copa del Rei 1994, 1997, la Copa d’Europa 1995 i la Supercopa d’Europa El 1997 fou tres vegades internacional amb la selecció estatal El 1993 rebé una menció honorífica de la federació catalana

Presidí el Club Natació Sant Andreu de Barcelona 1983-92 Promocionà i executà la construcció del complex esportiu que porta el seu nom La federació catalana li concedí la medalla al mèrit esportiu 1985 i la federació espanyola, una menció honorífica 1999 També rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1993

El 1990 fundà la Federació Esportiva Catalana de Paralítics Cerebrals, que presidí fins l’any 2005 Durant el seu mandat es passà de quatre a vint-i-quatre clubs inscrits Posteriorment fou nomenada presidenta honorífica També fou cofundadora i patrona de la Fundació Catalana per a la Paràlisi Cerebral És membre de l’Associació Esclat des del 1997 i responsable de la comissió d’esports Des del 2008 s’organitza a Cornellà de Llobregat el Trofeu Internacional de Boccia Roser Pecanins

Fou un dels primers membres del Tiro Nacional de Barcelona al principi del segle XX, on també exercí funcions directives Guanyà alguns campionats regionals i concursos organitzats pel club entre les dècades de 1910 i 1930 El 1931 rebé la medalla honorífica del club, i el 1932 encara fou campió de Catalunya de fusell El 1935 participà en el Campionat d’Espanya, que s’organitzà com a prova preolímpica També practicà el tir al colomí amb la Reial Associació de Caçadors

Competí breument pel Club Ciclista Cornellà Fou soci fundador de la secció de ciclisme del Club Esportiu Sant Joan Despí 1966, el 1981 assolí la presidència de la secció ciclista i després, i fins el 2006, fou president del club Fou nomenat president de la Comissió de Seguretat Viària de la Federació Catalana de Ciclisme 2006 Ha rebut la medalla honorífica de la Volta a Catalunya 2006 i el diploma honorífic de l’Associació Catalana de Dirigents de l’Esport 2007

Sempre desenvolupà la seva tasca al CN Montjuïc Com a jugador fou campió de Catalunya infantil i subcampió d’Espanya absolut Després de passar-se a la direcció tècnica, fou campió de Catalunya i d’Espanya la temporada 1992-93 Posteriorment es dedicà a l’arbitratge, i dirigí 520 partits per a la federació catalana i 185 per a la federació espanyola, incloent una final de la Copa de la Reina 2006 Al juny del 2007 fou designat president del comitè d’àrbitres de la federació catalana El 2006 rebé la placa de menció honorífica del CN Montjuïc

Membre de l’Associació Excursionista d’Etnografia i Folklore, entitat precursora del tir amb arc a Espanya des del 1947 S’integrà a l’entitat i a la junta directiva de la secció de tir el 1954 El 1959 s’afilià a la Federació Catalana de Tir amb Arc Amb la selecció catalana participà en dos Campionats d’Espanya 1961, 1970 Rebé la medalla honorífica de bronze de la Federació Espanyola de Tir amb Arc 1965, fou nomenat mestre arquer 1970 i rebé l’estrella FITA de 1000 punts 1980 Durant quasi vint anys exercí diversos càrrecs a la federació catalana

Format a la Unió Esportiva d’Horta, amb la selecció espanyola fou campió del món júnior 1991 Posteriorment jugà al CN Sabadell 1991-92, CN Barcelona 1992-93, 1994-96, CN Catalunya 1993-94, 1996-98, Real Canoe de Madrid 1998, CDA Pescara d’Itàlia 2001, CN Atlètic-Barceloneta 2002-04, 2005-06 i 2007-08, Spandau de Berlín 2004 i Waterpolo Plaza Zaragoza 2006 Fou set cops campió de la Lliga 1994, 1995, 1996, 1999, 2000, 2003, 2006 i de la Copa del Rei 1994-97, 2004, 2006, 2008 i tres cops de la Supercopa d’Espanya 2004, 2006, 2007 En la seva estada a Alemanya conquerí la Bundesliga i la Kopal, i…

Durant l’edat mitjana Catalunya fou pròdiga en la producció de xapes de guarniment Aquestes peces eren obrades per argenters i servien per a l’ornamentació del bestiar domèstic que gaudia d’un arreu propi Bona part de les peces que conformaven aquests arreus s’han perdut i tan sols en resten les representacions pictòriques o escultòriques, les referències documentals i les xapes de guarniment La majoria de xapes conservades van pertànyer a cavalls, mules i altres animals de peu rodó, si bé també els gossos, els falcons i aus diverses en tingueren de pròpies Un dels escassos exemples de xapa…