Resultats de la cerca

Membre del Grupo de Alta Montaña Español GAME, escalà diversos pics de Montserrat, els Pirineus, els Alps i les Dolomites Fou guarda del refugi Lluís Estasen del Pedraforca 1975-79 Realitzà la primera estatal de la integral de Peuterey al massís del Mont Blanc 1981, juntament amb Joan Cassola i Carles Carmona Formà part de les expedicions a l’Annapurna 1970, el Kan-chenjunga Central 1980 i el Saraghar 1982

Soci del Centre Excursionista de Catalunya, membre del Centre Acadèmic d’Escalada i instructor de l’Escuela Nacional de Montaña i l’Escola Catalana d’Alta Muntanya Participà en expedicions a l’Atles 1980 l’Spitsbergen Noruega, 1981 el Manaslu Nepal, 1982, amb l’obertura d’algunes vies com l’esperó dels Catalans 1984 l’Everest 1983, 1985 Yosemite EUA, 1992, i el Garhwal Índia, 1994 Fou guarda del refugi Ventosa i Calvell

Fundada el 1896, és titular del vedat del mateix nom A partir del 1963 es reunien al local del Club Gimnàstic de Tarragona, però posteriorment feren un local a la Casa del Guarda Mas de Salort, situada al mig del vedat Conserven algunes normes des de la seva fundació, que han esdevingut tradició, com que el dies festius només es pot caçar fins a les 14 hores L’any 1995 tingueren el màxim nombre de socis, uns 40 després s’anaren reduint

Soci del Centre Excursionista de la Comarca del Bages i membre del Grup d’Alta Muntanya Espanyol Al final de la dècada de 1970 formà part del grup d’escaladors anomenats Barrufets , amb escalades destacades a Montserrat, el Pedraforca i els Alps Participà en expedicions a l’Atles, l’Iran Damavand, 1971, l’Hindu Kush Tirich Mir, 1973, l’Himàlaia indi Thalay Sagar, 1987, 1993, el Makalu 1976 i, en tres ocasions, l’Everest 1983, 1985, 2000 Des del 2005 és guarda del refugi del Pedraforca el Roget, a Saldes Rebé la medalla d’or de la Federació Espanyola de Muntanya i el reconeixement de la…

Membre del Centre Acadèmic d’Escalada CADE, des del 1979, fou guarda del xalet refugi de Salardú 1988-99 del CEC Al principi de la dècada de 1980 fou precursora de l’escalada esportiva femenina a l’Estat espanyol i participà en competicions d’esquí de muntanya estatals i europees A més de nombroses escalades als Pirineus i als Alps, algunes de les quals foren primeres femenines estatals, com la cresta sud de l’Agulla Negra de Peuterey amb Meri Puig 1982, destaquen les fites fetes a l’Himàlaia El 1984 assolí el cim del Kangtega 6782 m en la primera expedició femenina de l’Estat espanyol, el…

Oberturista que ha escalat en estil lliure diferents massissos del món Cal destacar l’obertura de les vies Jamiro al Taghia Mar-roc, 1997, Mundo perdido al Tepuy Roraima Veneçuela, 1998 i Clandestina a les Torres del Brujo, Patagònia xilena 1999 Escalà la Free Rider, al Salathé Wall d’El Capitan, EUA 2002, la via Eternal flame de la Torre Sense Nom a la regió del Baltoro, Karakoram 2003 i el Salto Angel a Veneçuela 2006, integrat en un equip internacional d’escaladors A Catalunya ha obert vies a Siurana, Montsant i muntanyes de Prades i fou guarda del refugi Ciríac Bonet a Siurana entre el…

Soci del Club Esquí de la Pobla de Segur i de la UEC del Prat de Llobregat, membre del GAME i instructor de l’Escola Catalana d’Alta Muntanya i d’espeleologia Formà part de la generació d’escaladors anomenada New Wave , amb els quals feu nombroses escalades i obertures de vies a Montserrat, Terradets, Pedraforca i Pirineus Als Alps ha fet escalades de dificultat i ascensions hivernals, i ha obert vies d’escalada a Mali 1996 El 1982 formà part de la cordada que obrí una nova ruta al Saraghar Hindu Kush, i el 1984, juntament amb Nil Bohigas, obrí la via dels catalans a la cara sud de l’…

El mes de setembre de 1937, quan ja feia més d’un any que havia començat la Guerra Civil, l’actiu cònsol britànic a Mallorca, Alan Hillgarth, visità dues vegades en pocs dies l’illa de Menorca, que des del primer moment havia restat en mans de la República i des de la qual s’havia organitzat la fracassada expedició d’Alberto Bayo contra Mallorca a l’agost del 1936 El memoràndum sobre aquestes visites, que va redactar el 28 de setembre i que es guarda actualment al Public Record Office de Kew FO 371/21392, permet de tenir una visió excellent de la situació de Menorca, aïllada gairebé del tot…

Tinter andalusí reutilitzat com a lipsanoteca, segles X-XI ESMB / JLV Abū Bakr al-Ṭurṭūšī, conegut igualment sota el nom d’Ibn Abī Randaqa, va néixer a Tortosa cap al 451 de l’Hègira 1059-60, i va morir, segons les fonts, bé durant el mes de ša ʿbān del 520 final d’agost, començament de setembre del 1126, bé al ğumada I de l’any 525 abril del 1131, a l’edat de 75 anys Va estudiar dret i lletres a la seva vila natal i després a Saragossa Va complir el pelegrinatge el 476 1083-84, i després es va dirigir a Bagdad, Bàssora, Damasc i Jerusalem A la tornada passà pel Caire, i s’establí després a…

Retrat d’A Hillgarth, sd Coll part / GS Alan Hugh Hillgarth Londres, 1899 — Ballinderry, Tipperary, 1978 és un personatge ben poc conegut, tot i que va tenir una importància extraordinària per a les relacions hispanobritàniques durant els anys de la Guerra Civil i de la immediata postguerra, primer com a cònsol de la Gran Bretanya a Mallorca i després com a agregat naval de l’ambaixada britànica a Madrid, càrrec que abandonà el 1943 per a esdevenir cap d’intelligència de la flota britànica a Àsia en plena Segona Guerra Mundial i, al cap d’un any, cap de la intelligència naval britànica a l’…