Resultats de la cerca

Collocador, vestí la samarreta del FK Rabot-nic ki macedoni fins que la temporada 2002-03 fitxà pel Sant Pere i Sant Pau de Tarragona, juntament amb el seu germà Aleksandar, l’any que el conjunt debutava a la Superlliga Referent dins l’equip, hi jugà més de vuit temporades i arribà a ser-ne el capità En el seu palmarès hi figura una Lliga FEV i la Copa FEV ambdues la temporada 2006-07, i un ascens a primera estatal 2012 després que l’equip renunciés de categoria per motius econòmics També exercí d’entrenador del primer equip Amb la selecció de Macedònia arribà al centenar de convocatòries

Ocupava la posició de receptor i, provinent del Rabotniski macedoni, el 2006 fitxà pel Sant Pere i Sant Pau de Tarragona Competí en la Lliga FEV fins que abandonà l’equip 2008 Fou internacional amb la selecció de Macedònia

Receptor, arribà a la Lliga espanyola procedent del FK Rabotnic ki macedoni Juntament amb el seu germà Vladimir, fitxà pel Sant Pere i Sant Pau de Tarragona la temporada que l’equip aconseguí l’ascens a la Superlliga 2002-03 Tres anys més tard fitxà pel Volley Lleida, on jugà una temporada i posteriorment retornà al club tarragoní En aquesta segona etapa, el club recuperà la màxima categoria, perduda l’any anterior En el seu palmarès destaca la Lliga FEV i la primera edició de la Copa FEV 2007 i un ascens a primera divisió estatal 2011-12, després del descens de l’equip per motius econòmics…

Central, fitxà pel Club Voleibol Sant Pere i Sant Pau de Tarragona 1998-2003 procedent del Rabotnicki de Skopje Disputà la primera competició europea en la història del club tarragoní, la Copa CEV 2000-01 i guanyà dos cops la Lliga Catalana 2002, 2003 Es retirà l’any 2003, però seguí vinculat al CV Sant Pere i Sant Pau El 2007 entrenà l’equip cadet, i el 2008 s’incorporà a la junta directiva del club, de què formà part durant un any

Debutà en la màxima categoria al Rabotnicki de Skopje Jugà dues temporades al Club Voleibol Sant Pere i Sant Pau de Tarragona 1999-2001, en les quals l’equip disputà per primera vegada una competició europea

Al final de la dècada dels vuitanta jugà amb el Madrid 1981-83 i amb els Bombers de Barcelona, equip en què feu d’entrenador També fou entrenador de l’Horta-Guinardó Voleibol 1992-94, club que ascendí a primera divisió 1993-94, i del Club Voleibol Sant Pere i Sant Pau de Tarragona 1995-2002, equip amb el qual assolí la Lliga Catalana 1995, 1996, el Campionat de Primera Divisió 1995 i l’ascens a la divisió d’honor, i del Son Amar de Palma, Mallorca 2003-05 Com a jugador fou internacional amb la selecció de Iugoslàvia

Extrem esquerre de gran capacitat defensiva, s’inicià en les categories inferiors de l’Handbol Palautordera i feu els primers passos com a professional al BM Granollers, club en què jugà fins el 1995, any que participà en la consecució de la Copa EHF En categories inferiors fou campió d’Europa juvenil amb la selecció espanyola 1994 i campió d’Espanya júnior amb el Granollers Passà després al Naranco d’Oviedo 1995-96, el Teucro 1996-97, l’Altea 1997-99, el BM Valladolid 1999-2005, el Ciudad Real 2005-11 –on formà part d’un dels millors equips europeus del moment–, l’Atlético de Madrid 2011-13…

Central format al Club Handbol Palautordera, el 2000 fitxà pel Club Balonmano Granollers, equip amb el qual debutà en la màxima categoria Posteriorment jugà al FC Barcelona 2005-08, de nou al BM Granollers 2008-09, al BM Ciudad Real 2009-11, al BM Atlético de Madrid 2011-13, al HSV Hamburg 2013-14 i el THW Kiel 2014-16 La temporada 2016-17 fitxà pel Vardar de Macedònia, equip amb el qual guanyà la Copa d'Europa 2017 i la Lliga SEHA 2017, 2018, i la temporada 2018-19 passà a jugar en el Pick Szeged hongarès Guanyà dues Lligues Asobal 2006, 2010, quatre Copes del Rei 2007, 2011, 2012, 2013,…

Itineraris de Tirant lo Blanc El Tirant lo Blanc és una novella viatgera Els viatges que fa el protagonista durant els onze anys en què transcorre la seva vida novellesca van articulant les successives etapes vers la seva plenitud cavalleresca, militar i sentimental A fi que Tirant arribi de cavaller errant a cèsar de l’imperi, Joanot Martorell li fa recórrer centenars de milles Anglaterra, Escòcia i part del nord de França, primer, i després tota la Mediterrània, per la qual Tirant navega entre orient i occident diverses vegades Alguns dels indrets europeus del Tirant foren visitats pel…

De ciutat candidata a ciutat seu La vocació olímpica de la capital catalana quedà palesa en els diferents intents per acollir els Jocs 1924, 1936, 1940 i 1972, que no reeixiren bàsicament per circumstàncies polítiques o bèlliques, tot i que el 1936 s’hi havia celebrat l' Olimpíada Popular  Finalment s’aconseguí l’objectiu amb la candidatura per als Jocs Olímpics del 1992, que l’alcalde de Barcelona, Narcís Serra, anuncià públicament el 31 de gener de 1981 L’any 1982 Romà Cuyàs redactà el primer estudi de viabilitat del projecte olímpic Projecte de Jocs Olímpics Barcelona 1992 Primeres…