Itineraris de Tirant lo Blanc.
El Tirant lo Blanc és una novel·la viatgera. Els viatges que fa el protagonista durant els onze anys en què transcorre la seva vida novel·lesca van articulant les successives etapes vers la seva plenitud cavalleresca, militar i sentimental. A fi que Tirant arribi de cavaller errant a cèsar de l’imperi, Joanot Martorell li fa recórrer centenars de milles. Anglaterra, Escòcia i part del nord de França, primer, i després tota la Mediterrània, per la qual Tirant navega entre orient i occident diverses vegades. Alguns dels indrets europeus del Tirant foren visitats pel mateix Martorell, que residí un any a Londres a la cort d’Enric VI i potser hi va tornar alguna altra vegada; també estigué un parell de cops a Nàpols i a Portugal. D’altres rutes per les quals viatjà Tirant corresponen a les dels viatges de mercaders i cavallers, molts d’ells valencians com Martorell o d’altres llocs de la Corona d’Aragó, dels quals l’escriptor va poder conèixer les experiències directes, comercials i militars, com en l’episodi del setge de Rodes. I s’ha comprovat que d’altres referències, sobretot relatives a orient, procedeixen directament d’algunes de les fonts llibresques usades per Martorell, com el Voyage d’outre mer de Sir John de Mandeville, que ja havia estat traduït al català l’any 1410, i el Tresor de Brunetto Latini, també traduït al català per Guillem de Copons a València l’any 1418; també es troben dades que provenen dels mapes i cartes geogràfiques que va poder consultar Martorell en els seus viatges.
Els llocs, doncs, que recorre Tirant, tant aquells en què roman molt de temps com aquells per on passa sense detenir-se, són tots reals, tot i que alguna vegada les rutes no són sempre les més directes, i juntament al topònim real i molt concretament descrit, n’apareix un altre, també de breus o prolixes característiques, que no correspon a cap lloc veritable o bé, en algun cas, a un de molt allunyat. A la rodalia de Constantinoble, al costat de les ciutats de Pera i Pelidas, Martorell en situa d’altres anomenades Vallbona, Miralpeix, Malveí, Bellpuig o Bellestar i el llac Trasimè, on Tirant lliura una important batalla. Aquests aspectes incongruents o inversemblants estan d’acord amb la intenció de l’escriptor d’aprofitar la seva qualitat de novel·lista per a modificar quan li abelleix la geografia i, a vegades, també la història, com quan plasma uns anhels que no solament devien ser els seus: Constantinoble alliberada definitivament dels turcs i el nord d’Àfrica cristià. Aquests aspectes, a vegades humorístics, a vegades greus, no degueren passar inadvertits als lectors de Martorell.
Tirant lo Blanc entra en escena quan, adormit damunt del seu cavall, arriba a la ciutat de Varoïc (Warwick). Ve de París, ja havia visitat les corts dels reis de Castella i d’Aragó, i s’adreça a Londres per participar en les festes cavalleresques que el rei anglès havia organitzat per celebrar el seu matrimoni amb la filla del rei de França. Des d’allà fa un breu viatge a Escòcia per participar en una batalla, i després de passar en aquests jocs cavallerescos “un any e un dia”, i en els quals s’ha fet famós i ha estat armat cavaller de l’orde de la Garrotera, torna a Varoïc. D’allà, Tirant i els seus companys se’n van “tenint son dret camí devers Bretanya”, arriba a Nantes on rep la notícia que el mestre de Rodes és assetjat a la ciutat pels moros, que havien pres l’illa. I Tirant decideix d’alliberar-la.
Tirant arma una nau i surt del port de Nantes “devers Portugal” fins a arribar a Lisboa. Passa el cap de Sant Vicenç i l’estret de Gibraltar. Costeja el nord d’Àfrica per Barbaria fins a arribar a la ciutat de Tunis, i d’allà surt a la recerca d’aliments fins a Sicília i atraca al port de Palerm. Són diverses les naus que Tirant capitaneja ara i emprenen el camí cap a Rodes passant pel golf de Venècia. Malgrat la desviació de la qual no es dona explicació, gràcies al “vent molt pròsper”, arriben a l’illa al cap de quatre dies. Un cop arreglats els assumptes de Rodes, Tirant decideix anar a Terra Santa, per la qual cosa salpa cap al port de Jafa i d’allà va a Beirut. A Jerusalem es queda Tirant, fervorós cristià, catorze dies “per visitar tots los santuaris”, i d’allà passa a Alexandria, abans de tornar a Rodes, des d’on embarca cap a Sicília (es queda a Palerm els dies de l’esposori de la infanta Ricomana amb el príncep Felip de França). Tirant compra una galera per anar en ajut del rei de França en una expedició contra els moros. Al port de Saona (Savona) es reuneix amb les naus del papa i de l’emperador. Les galeres passen per Còrsega, Trípol de Suria, Xipre, s’avituallen a Famagusta i arriben a Tunis, on prenen la ciutat. Retornen a Sicília i desembarquen a Palerm.
Tirant acompanya el rei de França en el seu viatge de tornada “e costerejant vengueren a Màlega, a Orà e a Tremissèn, e passaren l’estret de Gibaltar, foren a Cepta, e Alcàscer Seguer e a Tànger, e al tornar que féu passà per l’altra costa de Calis e Tarifa e Gibaltar, passà per Cartagènia, car tota la costa en aquell temps era de morors, e d’allí passaren per les illes d’Aivissa e de Mallorca, aprés anaren a desembarcar al port de Massella”.
Tirant arriba a França acompanyant el príncep Felip, i passa per Bretanya per veure els seus pares i parents, després a París i, des de Marsella, ell i el príncep Felip embarquen cap a Sicília.
Els viatges anteriors i les actuacions militars han anat preparant la part més extensa, variada i interessant de la novel·la i de la vida política i sentimental de Tirant. Decidit a auxiliar l’emperador grec, emprèn una expedició en la qual s’esdevenen batalles campals per mar i per terra, estratagemes i enviament de missatges pels voltants de Constantinoble, on hom troba la barreja de topòmins orientals i catalans, ja esmentada. Tirant combat el gran Caramany “prop del port de Trasimè”, és ferit i es recupera de les seves ferides primer a la “ciutat de Sant Jordi” i després a Bellestar. Embarca en una galera per reunir-se amb les naus gregues que lluiten contra els turcs i una tempesta llança les naus per tota la Mediterrània fins a les costes de Barbaria.
Tirant, ocultant la seva veritable personalitat, lluita al costat del rei de Tremissèn per tot un seguit de places del nord d’Àfrica, Fes, Bugia Montàgata, Caramèn; al mateix temps, evangelitza milers de moros i fa que siguin batejats. En expedició per terra, arriba a Tunis i salpa del port de Constantina rumb a Constantinoble, no sense passar abans per Sicília. El pretext per a fer sortir Tirant del nord d’Àfrica i tornar a Constantinoble, on es troba Carmesina, és acudir, un altre cop, en auxili de l’emperador grec i portar-li queviures i armes.
Arriba Tirant amb les seves naus al port de Gigeo “qui és dins lo braç de Sant Jordi e a cent milles e a poc més de Contestinoble”. Des del seu campament instal·lat en un “pont de pedra” a vint milles de Constantinoble, Tirant es desplaça, sempre per mar, a la ciutat, per veure’s d’amagat amb Carmesina i casar-se amb ella. És proclamat cèsar de l’imperi, conquereix una sèrie de ciutats gregues —Sinòpolis, Adrianòpolis, Estranges (Estagira), on havia nascut Aristòtil, Macedònia i el mont Olimp, i algunes illes gregues— fins a arribar a Trapasonda (Trebisonda) i altres regnes de l’interior de Turquia: Bendín, Blagai, Brina, Foixà, etc., fins a arribar al regne de Pèrsia. El final del capítol CDLXVI, que explica les grans conquestes de Tirant per la seva “grandissima cavalleria e alt enginy”, avança el proper final del protagonista: “no pogué veure la fi del que tant havia desitjat e treballat”.
S’atura Tirant a Adrianòpolis, on contrau una pneumònia. És portat en baiard, “a coll d’hómens”, fins a Constantinoble, on mor, i uns dies després mor Carmesina. Quaranta galeres porten els cossos a Bretanya “ab tan bon temps, que en breus dies” desembarcaren a Nantes i foren enterrats a “l’església major de la ciutat”.