Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Comitè Olímpic Internacional
Esport general
Organisme internacional responsable de la promoció, organització i reglamentació dels Jocs Olímpics de l’era contemporània i llur programa.
Fou constituït a París el 23 de juny de 1894 en restaurar-se les olimpíades modernes pel baró de Pierre de Coubertin El COI forma part del Moviment Olímpic , que inclou també, d’una banda, les federacions internacionals de cada esport i, de l’altra, els representants dels comitès olímpics de cada país que l’any de la fundació eren 13 i, el 2010, 205, i n'és l’autoritat màxima A més de responsabilitzar-se dels Jocs, vetlla per l’acompliment dels objectius continguts en el document fundacional conegut com a Carta Olímpica , que estableix els principis i l’àmbit d’actuació de l’organisme El COI…
,
La conflictivitat laboral
La història dels conflictes laborals en l’àmbit català, valencià i balear no ha estat diferent de la de la resta de l’Estat, tenint en compte les lògiques excepcions derivades d’alguns conflictes importants en empreses de grans dimensions, com va ser el cas de SEAT a Catalunya durant el 1993 i el 1994 Fins i tot es pot afirmar que una certa conflictivitat laboral produïda en el conjunt de l’Estat va tenir el seu epicentre als àmbits territorials objecte d’aquest estudi L’exemple més significatiu d’això és el de la reconversió industrial, o més exactament la primera d’aquestes, que es va…
El sindicalisme en el període democràtic
Del 1977 al 1996, el sindicalisme espanyol va haver de créixer com a organització, en primer lloc, i, a més, va haver de consolidar la seva presència en els sectors productius i enfortir la seva representació institucional en els centres on s’adopten les decisions socioeconòmiques més rellevants Durant la primera dècada després de la seva legalització, va haver de fer front, a més, a una política de concertació amb les forces empresarials i els poders públics, en què l’objectiu principal no era el repartiment dels fruits obtinguts pel creixement econòmic, com va ser la concertació europea de…
Secularització i creences
Els antecedents immediats Des del punt de vista de les creences i dels comportaments religiosos, la societat catalana de les acaballes del segle XX ha esdevingut una societat secularitzada i plural Però les dues darreres dècades d’aquest segle no han estat de grans canvis radicals, ans més aviat de consolidació i, fins a cert punt, de normalització, arran d’unes transformacions que en molt bona part s’havien produït ja en els decennis immediatament anteriors En l’àmbit religiós, en efecte, el gran punt d’inflexió que marcà un tombant decisiu, de conseqüències incalculables i relativament…
esport

L’origen de l’esport actual ja es troba en determinades pràctiques que es feien en l’antiguitat, i l’estàtua del Discòbol de Miró n’és un exemple.
NET EC
Esport general
Joc, competició o activitat que requereix esforç físic i habilitat, que es practica d’acord amb unes normes establertes, per plaer o com a ocupació.
En una accepció més àmplia, el terme esport s’utilitza com a genèric, que inclouria, a més, qualsevol tipus d’activitat física que hom realitza de forma voluntària i amb caràcter no utilitari, per mantenir la salut o per plaer o esbarjo, assimilant el seu significat al del mot deport També es pot trobar una definició més restringida, segons la qual s’entendria per esport només aquella pràctica competitiva reglamentada i institucionalitzada, fonamentada en l’obtenció del màxim rendiment Etimologia La paraula esport és relativament recent s XX i és manllevada del terme anglès sport L’origen…
L’estructura social els primers anys del nou segle
Equipament de la llar a Catalunya 2006 Dades en percentatges El panorama social que es podia observar per al conjunt dels Països Catalans a la darreria del segle XX era relativament tranquil, i responia a la consolidació de les tendències que s’havien anat establint a partir de la transició política dels anys setanta i vuitanta Llunyana ja la gran onada de migracions internes dels anys cinquanta i seixanta que, d’una banda, va redistribuir la població catalana tot buidant les zones més pobres i concentrant gent a les ciutats, i, de l’altra, va injectar a Catalunya una grandíssima aportació de…