Resultats de la cerca

Membre del Club Natació Barcelona, guanyà el Campionat d’Espanya de clubs de segona categoria en pala curta amb el Club Gimnàstic de Tarragona 2007 Fou campió de Catalunya d’aquesta especialitat amb Antonio Carretero 1998 i amb Àlex Garcia 2001, amb el qual també es proclamà campió català en paleta de cuir 2004 Fou campió del torneig internacional Capitán San Luis, de l’Havana 2004, 2005

Membre del Reial Club Marítim de Barcelona i del Club de Rem Ruber, fou campió d’Espanya en esquif i scull 1951, 1952 Disputà la prova de scull individual en els Jocs Olímpics de Londres 1948 i Hèlsinki 1952

Fundat el 1968 per Francisco García Jiménez, nasqué com a secció del Club Natació Balsareny El 1968 participà en el primer campionat intercomarcal i el 1970 en el primer Trofeu Comarcal de Primavera Hi destacà Joan Lluís Chávez, que el 1974 assumí la presidència El 1984 es constituí com a club independent Participà en dues fases d’ascens a divisions estatals 1983, 1985 i al Torneig Internacional de Carcassona 1985 El 2008 coorganitzà l’HandboliCat a Balsareny

Membre de l’Associació Excursionista d’Etnografia i Folklore, fou el primer arquer català que assolí l’Estrella FITA 1000 en arc recorbat 1966 Guanyà un Campionat d’Espanya de tir amb arc 1965 i tres Campionats de Catalunya 1965, 1966, 1968 Entre els anys seixanta i setanta guanyà nombroses tirades, com el Torneig de Barcelona, el Trofeu Miquel Boadella, el Concurs de Sant Sebastià, el Trofeu Enric Tarragó, la Fleche d’Or National de Carcassona o la Ronde du Midi Participà en el Campionat del Món 1967 i superà el rècord de Catalunya de 70 m 1967

S’inicià a la Peña Cultural Barcelonesa i fou un dels primers gimnastes de l’Estat a realitzar molins al cavall amb arcs, aparell del qual era un especialista Competí en l’àmbit català i estatal i participà en un torneig Catalunya-Carcassona A partir del 1948 exercí d’entrenador, tant de gimnàstica artística com ornamental Entrenà els campions d’Espanya Jordi Elies, Enric Montserrat i els germans Vallvé al Centre Gimnàstic Barcelonès 1948-58 i al Gimnàs Garcia Alsina 1958-60 Posteriorment passà al Gimnàs Hèrcules i al Gimnàs Guinardó Rebé la medalla Forjadors de la Història…

El 1962 es feu soci del Tir Olímpic de Girona, si bé abans ja havia practicat el tir al camp de la Caserna d’Artilleria de Girona Amb alguns companys donà empenta al club i aconseguí arribar a la xifra de 400 socis Practicà diverses modalitats de pistola Participà en el Campionat d’Espanya de pistola de gran calibre 1964, 1966, 1967, 1970 i en onze edicions del Campionat de Catalunya 1968-78 Formà part de la selecció gironina al Campionat d’Andorra, Narbona i Carcassona Fou delegat federatiu de la Federació Catalana de Tir Olímpic a Girona Fou entrenador de tir olímpic i el degà…

El 1924 començà a treballar a l’Empresa Nilo Masó, fabricant de la marca Alpha El seu primer títol destacat fou el de campió de Catalunya 1927 al Velòdrom de Sants No gaire més tard aconseguí el tercer lloc en el Campionat d’Europa en 350 cc 1928 A partir del 1934, pilotà una Velocette Fou campió d’Espanya de 350 cc 1934 i de 500 cc 1932, 1934, del Campionat de Catalunya en circuit i carretera 1932, en 350 cc, 500 cc i sidecar en 500 cc 1933, campió del Gran Premi de Barcelona en 350 cc 1934, i aconseguí el segon lloc en 500 cc el mateix any, i també fou campió de la cursa de l’Arrabassada…

Cada jugador disposa de setze peces vuit peons, dos cavalls, dos alfils, dues torres, una reina o dama i un rei d’un mateix color, normalment blanques o negres, que mobilitza pel tauler de joc en torns alternatius amb l’objectiu de fer escac i mat al rei de l’adversari La partida s’inicia amb totes les peces collocades de forma convencional i el primer moviment correspon al jugador que disposa de les peces blanques Només es permet moure una peça per torn, a excepció de l’enroc, jugada en què es desplaça el rei i una torre de forma simultània Els escacs són un dels jocs més populars del món,…

El cas de la indústria llanera mostra molt bé com la difusió de tecnologia tèxtil operava, ja des d’abans de la industrialització, en ones concèntriques des dels centres d’innovació A l’igual que passa amb les ones de l’impacte d’una pedra en l’aigua, la rapidesa i la intensitat de la difusió estaven en funció de la distància –mesurada aquí en termes econòmics– respecte als focus innovadors nord d’Anglaterra de manera destacada, França septentrional i Liegois a continuació Tanmateix, des de molt aviat, les ones concèntriques provocades des dels grans centres d’impacte es van veure tallades en…