Resultats de la cerca

S’inicià amb el Club Natació Reus Ploms i competí també amb el Reial Club Deportiu Espanyol-Mobilette, Emi, Ferrys, Faema, Sangalhos i Benfica Fou professional entre el 1956 i el 1966 Guanyà 38 proves clàssiques arreu de Catalunya 1958, les metes volants de la Volta a Catalunya 1964 i una etapa de la Volta a Portugal 1965 Participà en el Giro 1962, el Mundial 1963, el Tour de França 1964 i en quatre Vueltas a Espanya 1963-66

Installat des del 1940 a Barcelona, fou durant diverses temporades organitzador de la competició de pista Seis Días de Madrid Des del 1972 al 1978 s’encarregà d’aconseguir els patrocinadors de les metes volants per a la Volta a Catalunya alhora que en gestionà la publicitat, hi introduí la televisió Del 1974 al 1977 organitzà la Vuelta a Andalusia Tenia una empresa de patrocinis, Deporinter, a Barcelona El 2006 rebé la medalla d’or de la Reial Federació Espanyola de Ciclisme

Fou professional entre el 1982 i el 1992 S’imposà a la Volta a Lleida 1982 És el ciclista que més vegades ha guanyat la classificació de les metes volants a la Vuelta a Espanya, un total de cinc, i a més de forma consecutiva 1987-91 També guanyà tres etapes de la mateixa ronda Formà part del Kelme 1982-86, el Colchón CR 1987, l’Helios CR 1988-89 i el Puertas Mavisa 1990-92 Una vegada retirat fou comentarista de curses ciclistes en català per TVE i responsable de la web de la Vuelta a España També ha pres part en proves de bicicleta de muntanya com ara la Titan Desert

S’inicià a les files del Reus Ploms-Derbi Com a amateur fou subcampió d’Espanya 1960 i campió de Catalunya de principiants 1960, de muntanya 1962 i de fons 1964 Participà en tres Mundials de ruta 1962, 1964, 1965 i en els Jocs Olímpics de Tòquio 1964 Del 1966 al 1970 fou professional amb els equips Fagor 1966-68, Kas 1967, Pepsi Cola 1969 i La Casera 1970 Guanyà el Campionat d’Espanya per regions 1968, el Gran Premi de la Muntanya de la Setmana Catalana 1969 i les metes volants de les voltes a Catalunya, Llevant, la Rioja, Mallorca i la Setmana Catalana, així com una etapa de la…

El 1950 debutà al Campionat d’Espanya de pista com a independent Posteriorment, formà part de l’Agrupació Ciclista Montjuïc 1951, la Penya Ciclista Poblet 1952, la Penya Ciclista Nicky’s 1953-55 i els equips Indaucho 1956, Mobylette 1957, Penya Solera 1958-59, Kas 1960 i Ferrys 1961 A mitjan anys cinquanta debutà a la Volta a Catalunya, on guanyà una etapa, i al Campionat de Sabadell Guanyà el Critèrium de Lleida 1959 i fou tercer del Trofeu Jaumandreu 1955 També guanyà una etapa a les voltes a València 1956 i a Llevant 1961, i aconseguí la millor classificació de muntanya i de metes …

Les diverses modalitats de ciclisme es diferencien segons el lloc carretera, muntanya, velòdrom i la superfície asfalt, terra sobre la qual es disputen les proves Les dues principals són el ciclisme de carretera i el ciclisme de pista, ambdós admesos en el programa olímpic i cadascun amb les seves especialitats A la carretera es distingeixen les proves d’un dia, amb una distància que sol situar-se al voltant dels 200 km i que els competidors disputen de forma conjunta, i les proves per etapes En aquest cas, els ciclistes recorren un traçat diferent, entre 150 i 250 km, durant una sèrie de…

La segona edat del ferro Reparació i construcció de maquinària Anunci de la fàbrica de màquines de cosir Escuder, publicat a "Indicador General de Barcelona", 1987 El 1833, la fàbrica Bonaplata inicia la mecanització dels processos industrials el 1834, el paquebot “El Balear”, de la Companyia Catalana, enceta la modernització del transport marítim a Espanya el 1848, la línia ferroviària entre Mataró i Barcelona revoluciona el transport terrestre a la Península L’adopció del vapor va significar l’adopció del maquinisme De cop i volta, la indústria de maquinària emergeix, també per als catalans…