Resultats de la cerca

S’inicià en la pràctica de la falconeria l’any 1973, amb falcons i astors El 1992 creà el Cim d’Àligues, centre d’educació ambiental especialitzat en aus rapinyaires de Sant Feliu de Codines

Des del final dels anys setanta es dedicà a la cria i l’ensinistrament de falcons i ocells rapinyaires Treballà dos anys al Falcon Center d’Alemanya i a mitjan dècada de 1990 fundà el Centre de Fauna Salvatge de la Coma, a Piera El centre es dedica al control de fauna en abocadors i aeroports, imparteix cursos d’iniciació a la falconeria i cursos d’educació ambiental Participa en exhibicions, fires i diversos campionats de falconeria

Instructor de busseig i pilot d’aviació general, s’especialitzà en l’estudi de l’activitat física en hipòxia i hiperòxia en l’aviació i el medi subaquàtic Des del 1978 és director del departament mèdic del Centre de Recuperació i d’Investigacions Submarines CRIS i de la unitat de terapèutica hiperbàrica CRIS-UTH Fou president de la Societat Catalana de Medicina Aeroespacial, Subaquàtica i Ambiental 1986-98 Ha impartit cursos de medicina subaquàtica i hiperbàrica des del 1980 i és director del màster en medicina subaquàtica i hiperbàrica de la Universitat de Barcelona des del 1997

Fou fundat l’any 1993 i els seus jugadors participen en competicions de tots els àmbits, des del local fins a l’internacional, en totes les categories d’edat Té escola de golf i disposa d’installacions pròpies, amb un camp par 71 de 18 forats –que va obtenir la primera certificació de Gestió Ambiental EMAS a Europa–, un recorregut de pitch-and-putt de 9 forats, a més d’una zona de pràctiques Organitza diversos campionats nacionals i internacionals, com l’Open Catalonia 1995, les proves de la Pre-Qualifying School PGA o la Seniors Qualifying School

Fundat el 1990 i impulsat pel genet Víctor Álvarez, l’acrònim del nom prové de Centro de Adiestramiento Víctor Álvarez Organitza cursos de formació professional eqüestre i cursos de l’Associació Britànica d’Escoles d’Equitació ABRS És un dels centres hípics de referència a l’Estat espanyol Des del 2002 també imparteix cursos de tècnic esportiu d’equitació Té escola d’equitació de competició i de base, i el 2009 obrí el Pony Club CAVA Organitza concursos i campionats de doma clàssica i de salts d’obstacles en l’àmbit estatal i català També organitza clínics d’equitació, cursos d’hipoteràpia i…

Salutació de La Ilustració Llevantina a la premsa catalanista Doble plana al número 2 de la revista 20 de març de 1900 BC Els grans mitjans d’informació –la premsa diària en primer terme i, després, la ràdio i la televisió– gairebé sempre han anat pel darrere dels moviments socials i dels canvis d’opinió o de gust dels amplis públics als quals volen adreçar-se i, fins i tot, també representar Presoners doncs dels tiratges i de les audiències que han aconseguit i obligats a l’amortització dels amplis mitjans tecnològics de què disposen en relació amb els seus competidors més modestos, triguen…

De ciutat candidata a ciutat seu La vocació olímpica de la capital catalana quedà palesa en els diferents intents per acollir els Jocs 1924, 1936, 1940 i 1972, que no reeixiren bàsicament per circumstàncies polítiques o bèlliques, tot i que el 1936 s’hi havia celebrat l' Olimpíada Popular  Finalment s’aconseguí l’objectiu amb la candidatura per als Jocs Olímpics del 1992, que l’alcalde de Barcelona, Narcís Serra, anuncià públicament el 31 de gener de 1981 L’any 1982 Romà Cuyàs redactà el primer estudi de viabilitat del projecte olímpic Projecte de Jocs Olímpics Barcelona 1992 Primeres…

Coincidint amb el canvi de segle, inicien la seva activitat professional un reduït grup de joves arquitectes mallorquins, acabats de titular, constituït per Gaspar Bennazar Moner, Jaume Alenyar Ginard, Josep Alomar Bosch, Francesc Roca Simó i Guillem Reynés Font A excepció de Reynés, format a Barcelona, tots ells havien cursat els estudis a l’Escola d’Arquitectura de Madrid, i en les seves primeres realitzacions es posà de manifest l’influx madrileny Van adoptar majoritàriament el Modernisme en algun moment de la seva trajectòria professional només Josep Alomar sembla que s’apartà de la…

La recent celebració a Catalunya de l’any Domènech i Montaner amb motiu del 150 aniversari del seu naixement, la declaració com a «béns de la Humanitat» de les seves obres més significatives i, en general, l’adopció i difusió del Modernisme com a model artístic de la presència de Barcelona en el mapa de les ciutats amb patrimoni cultural a Europa, ha fet augmentar el grau d’informació del públic i també l’interès crític sobre la vida i obra d’aquest arquitecte Domènech, Puig i Cadafalch, Sagnier i, sobretot, Jujol, apareixen ara al costat de Gaudí en una consideració estimulant de les seves…

Els primers temps A les acaballes dels anys vuitanta del segle XIX, quan el que després s’ha conegut com el Modernisme català podia donar-se per iniciat, la joieria, l’orfebreria i argenteria eren, en opinió coetània de Josep Coroleu, una indústria verament barcelonina i la que més havia progressat els darrers temps El mateix Coroleu el 1888 consignava la respectable xifra de cinquanta-cinc joiers i argenters a Barcelona, i destacava d’entre aquests les cases Vídua Masriera i fills –de fet aleshores ja Masriera Germans–, Vídua i fills de Cabot, Joaquim Feliu, Josep Guimet, Pere Bruny, i una…