Resultats de la cerca

Fou jugador del CB Mediterrani, el CB Metropolità i la UE Horta Fou entrenador del Joventut de Badalona 1953-55 i 1956-57, el Futbol Club Barcelona 1955-56 i el CB Orillo Verde de Sabadell 1957-60 Com a entrenador assolí cinc Campionats de Catalunya i dues Copes d’Espanya Collaborà com a professor amb l’Escola d’Entrenadors de la Federació Catalana i de l’Obra Atlético Recreativa També feu d’articulista a El Correo Catalán

Entrà a Televisió Espanyola l’any 1984 i dirigí els programes 2030 A Punt , Més que un club i ZigaZaga , entre d’altres És conegut especialment per la seva tasca com a comentarista de basquetbol en català a La 2 i al Canal Teledeporte Impulsà l’edició espanyola de la Revista Oficial NBA Des del 2007 també collabora com a articulista de basquetbol a Mundo Deportivo És autor de Cien años azulgrana Entrevistas a la sombra del Camp Nou 1998 i Vosotros sois tontos o qué os pasa 2011

Membre del Grup d’Alta Muntanya Espanyol GAME Ha obert més de 415 vies d’escalada, més de la meitat sobre les parets de conglomerat de Montserrat, el Solsonès, els ports de Beseit i Riglos, a Osca, i la resta als Pirineus, el Montsec i altres muntanyes de l’Estat Collaborà com a articulista i dibuixant en la revista de muntanya Extrem 1981-96 i habitualment ho fa en revistes especialitzades com ara Muntanya , Vèrtex i Desnivel Les seves ressenyes d’escalada illustren nombrosos llibres i guies d’escalada i és coautor de Collegats Guia d’escalada 2010 L'any 2019 publica Terapia…

Començà jugant a futbol, però l’abandonà a causa d’una greu lesió Al principi dels anys seixanta aconseguí el títol d’entrenador i dirigí, entre d’altres, el Club Esportiu Europa En l’àmbit periodístic, s’inicià a Ràdio Nacional d’Espanya i al diari esportiu Dicen , del qual fou un destacat articulista durant els anys seixanta i setanta Al final dels setanta també treballà a 4-2-4 Especialitzat en futbol i tennis, posteriorment treballà a Mundo Deportivo , fou redactor en cap de la revista La veu del Club , del FC Barcelona, i redactor d’ El Periódico de Catalunya Fou director…

S’inicià el 1977 a Mundo Deportivo i el 1982 passà a El Periódico de Catalunya , on cobrí la informació dels Jocs Olímpics d’Hivern de Sarajevo 1984 i de Calgary 1988, i arribà a ser-ne subdirector 1988 El 1991 retornà al Grup Godó i es feu càrrec de la direcció de Mundo Deportivo El 2006 encapçalà els actes del centenari del diari i en fou nomenat conseller delegat Des del 2008 presideix l’Associació Internacional de Premsa Esportiva Ha estat professor a la Universitat Ramon Llull, a la Universitat de Barcelona i a la Universitat Internacional de Catalunya Ha escrit Gloria olímpica 1986,…

D’extracció humil, contribuí al desenvolupament del futbol a la ciutat de Girona Com a jugador, destacà per les seves qualitats físiques —alt, robust, amb un xut potentíssim— i esdevingué un ídol al Camp de Mart de la Devesa, formant tàndem defensiu amb Carles Bellsolà Debutà amb catorze anys amb l’Strong i fou una peça central de la primera selecció local, la UD Gironina, en el primer intent de competir en el campionat regular 1915 Es retirà de la pràctica activa amb la UD Girona, poc abans de la fundació del Girona FC el 1930 També excellí en el llançament de pes, com a primer recordista…

Considerat un dels millors jugadors de la història del futbol, es formà a l’Ajax d’Amsterdam, amb el qual es convertí aviat en l’home més important i la peça fonamental de la selecció holandesa Jugador de mig camp, sobresortí per la seva visió de joc i una tècnica excellent Amb l’Ajax guanyà sis lligues 1966, 1967, 1968, 1970, 1972, 1973 i quatre copes 1967, 1970, 1971, 1972, la Copa d’Europa 1971, 1972 i 1973, la Copa Intercontinental 1972 i la Supercopa de la UEFA 1972, 1973 El 1973 fitxà pel Futbol Club Barcelona , amb el qual guanyà el campionat de Lliga el 1974, any que fou proclamat…

Si en el vast camp de l’artigrafia és ben exacte referir-se a l’existència d’una crítica d’art modernista, com s’ha vist en un capítol d’un altre volum d’aquesta mateixa obra, parlar en canvi d’una historiografia artística modernista només pot ser veritat en part Segurament tractar de l’art del moment té un component molt més procliu a la militància modernista que estudiar l’art del passat Amb tot, el cert és, però, que sí que en aquell període hi ha personalitats que van conrear la història de l’art que indiscutiblement participaven de les inquietuds del Modernisme En aquest capítol però…