Resultats de la cerca

S’inicià amb l’equip de Federico Martín Bahamontes El 1961 fitxà per la Penya Solera i es proclamà campió d’Espanya i guanyador del Cinturó de Catalunya Fou professional del 1963 al 1967 La temporada del 1964-65 participà en la Volta a Catalunya amb el Picadero Damm, equip que dirigí 1965-68, abans de fer-se càrrec dels equips de l’Esport Ciclista Barcelona 1968-71 El 1973 participà en la creació de l’equip professional Transmallorca, posteriorment anomenat Novostil, i l’any 1980 passà a dirigir l’equip Kelme, amb seu a Barcelona, fins el 1992 Posteriorment es dedicà a tasques de comentarista…

Pintor especialitzat en aquarelles marítimes i concretament en el dibuix de vaixells i velers de la segona meitat del segle XIX, s’establí a Barcelona el 1871 Les seves pintures anaven destinades principalment a empreses navilieres i exvots Entre les seves obres cal remarcar Regata a Vela per embarcacions Menors 1889 Com a modelista naval, creà diverses obres exposades a l’Escola Nàutica de Barcelona i al Museu Marítim de Barcelona

Procedent del Badajoz, jugà set temporades amb el RCD Espanyol 1981-88 de lateral dret Disputà 184 partits de Lliga i marcà 3 gols Jugà la final de la Copa de la UEFA 1988 Posteriorment jugà tres temporades amb el Betis 1988-91 i en retirar-se exercí d’entrenador

Començà a competir en curses de muntanya i de velocitat en categoria júnior i s’especialitzà en resistència Disputà les millors proves estatals i internacionals de la categoria Guanyà la Pujada a l’Arrabassada amb una Norton 750 cc 1974, la Pujada a Montserrat amb una Ducati 1975, fou segon en el Trofeo Ciudad de La Línea 1975 i també al circuit Alcarreño 1976 Amb les motocicletes Ducati aconseguí grans resultats a les proves disputades al circuit de Montjuïc, on es proclamà tercer en el Campionat d’Europa de resistència a les 24 Hores 1976, campió d’Espanya de resistència 1979, campió de les…

Pertanyent al Club Natació Barcelona, fou campiona de Catalunya de 200 m braça 1997 Després passà al Club Natació Catalunya i es proclamà campiona catalana de 400 m estils individual 2000

Amb el Club Natació Barcelona conquerí el Campionat d’Espanya 1960, 1962 Fou setze vegades internacional en el període 1959-63, i participà en el Torneig de les Sis Nacions de l’Europa occidental 1961

El 1995 començà a entrenar-se al Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat i l’any següent es proclamà campió d’Espanya cadet Competí amb el Reial Club de Tennis Barcelona En categoria individual ha obtingut dos títols al torneig del Queen’s Club Regne Unit de l’ATP Tour 500 2017, 2019 i cinc títols de l’ATP Tour 250 Viena 2004, Johannesburg 2010, Eastbourne 2013, 2014 i Gstaad 2016 En dobles, ha guanyat dos títols de l’ATP Tour 250, un a Estocolm, juntament amb Fernando Verdasco 2004, i un a Doha 2016, amb Marc López, i tres de l’ATP 500, un a Barcelona 2018, amb Marc López, un a Queen’s Club…

Com a periodista esportiu s’especialitza en boxa, fou fundador del setmanari L’Esport Català 1925-27, feu cròniques a Gràfic-Sport 1926, comentaris a Spectator i treballà a Vida Deportiva , en què tenia una secció anomenada “Recuerdos de mi vida deportiva” Durant la Guerra Civil fou cap de premsa de la Generalitat 1937-39 S’exilià a França el 1939, però retornà a Barcelona el 1940 Entre les seves obres destaca el llibre Ocho combates de boxeo

El descontentament social d’una gran majoria de la població després d’anys de bloqueig polític dins la presidència tripartida va esclatar al febrer en forma de violentes protestes a tot el país, especialment a les zones musulmanocroates La crítica situació econòmica, amb alts índexs de pobresa i de corrupció generalitzada, així com la incapacitat dels principals partits polítics per a acordar reformes, són les principals raons d’aquestes mobilitzacions que, de forma intermitent, van continuar durant tot l’any i es van estendre a gran part del territori La fràgil situació econòmica i…

Absorbí l’activitat que fins llavors duien a terme diferents clubs de la ciutat, com el Reus Deportiu El recinte poliesportiu on jugaven els seus equips fou batejat amb aquest nom i, coincidint amb el canvi, els conjunts del Reus Deportiu passaren a anomenar-se Reus Popular fins el 1939, que es restablí el nom originari