Resultats de la cerca

A nou anys guanyà el premi Santa Cecília de Terrassa, amb un jurat presidit per Frederic Mompou, i als onze anys feu el seu primer recital a Sitges Format al Conservatori de Música de Barcelona, del qual fou catedràtic de piano 1968-2001, es perfeccionà amb Tomàs Buxó, Sofia Puche, Stefan Askenase i Wilhelm Kempff A divuit anys guanyà el primer premi del Concurs Internacional Maria Canals de Barcelona i també fou distingit pel conservatori amb el premi extraordinari, el premi d’honor de virtuosisme i el premi Ònia Farga La seva carrera concertística es desenvolupà a escala internacional…

Conservadora d’etnologia del Museu Comarcal del Montsià, formà part del Consell Assessor de Cultura Popular 1993-2005 i de la Comissió Científica Assessora d’Etnologia 1994-2000 del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya Des del 1998 s’encarrega de la coordinació pedagògica de l’escola d’estiu de jocs tradicionals FestCat, a Horta de Sant Joan És autora de recerques, llibres i articles científics i tècnics, i també comissària, documentalista d’exposicions i coordinadora de jornades i congressos sobre patrimoni popular i sobre jocs tradicionals a les terres de l’Ebre

La tradició del cant coral en el si de les entitats excursionistes catalanes sorgí de la necessitat de recuperació cultural durant la dècada de 1950 Una de les primeres corals fou el Grup de Cantaires de la Unió Excursionista de Catalunya, creada l’any 1954 per Elisard Sala Casassas, que també fou el creador de la Festa de la Cançó de Muntanya La festa aplega anualment corals de diferents entitats excursionistes de Catalunya en diferents indrets de la geografia catalana Un dels seus impulsors també fou Jaume Ramon Morros

Especialitzada en etnologia i membre de la comissió de recerca de l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya des del 2008, ha investigat la cultura popular i és autora de recerques sobre els jocs populars i tradicionals a la Terra Alta i al Maresme

Fou un dels iniciadors, juntament amb Xavier Medina, dels estudis antropològics de l’esport a Catalunya i a l’Estat espanyol En el seu treball destacà la voluntat d’elaborar un marc teòric d’interpretació de l’esport com un element central en la reproducció social Estudià la transformació del sistema esportiu contemporani i la representació simbòlica i ritual de l’esport urbà Professor a la Universitat Ramon Llull, publicà, entre altres títols, Culturas en juego Ensayos de antropología del deporte en España 2003, amb F Xavier Medina, o Transformación deportiva nuevos hábitos ciudadanos y…

Les seccions esportives Fou fundat a Barcelona l’1 de desembre de 1917 per un grup d’adolescents i d’infants amb el nom de Sarrià FC , per a fomentar la pràctica dels esports en general i el futbol en particular El 17 de gener de 1918 s’aprovà el nom pel club de Junior Football Club Presidit per Maurici Serrahima , tingué la seu a l’avinguda Diagonal de Barcelona fins que, el 1965, es traslladà a Sant Cugat del Vallès després que les seves installacions fossin cedides per a construir la ciutat esportiva de la Universitat de Barcelona Amb els anys creà diverses seccions esportives, i també…

Des del 1994 dirigeix l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu La seva tasca s’haorientat vers la recerca, la conservació, la difusió i la restitució integral de la cultura popular, i considera el joc tradicional com un eix extraordinari per a promoure el desenvolupament econòmic i social dels Pirineus Ha participat en diversos projectes de recerca sobre jocs tradicionals i és autor de diferents publicacions i articles en aquest àmbit

Vida Fill d’uns pagesos modests, el seu pare escrivia tanmateix amb fluïdesa El 1855 entrà al seminari de Vic, i entre el 1863 i el 1871 residí a Can Tona, masia del terme de Riudeperes, on compaginà els estudis de teologia amb l’ensenyança i les feines del camp Amb vint anys, el 1865, publicà el primer poema, Dos màrtirs de ma pàtria, i guanyà els primers premis als Jocs Florals de Barcelona La seva aparició, vestit de pagès, a la Sala de Cent creà una imatge pública que, en certs aspectes, coincidia amb la del bon sauvage rousseaunià i que produí una forta impressió en els medis culturals…

Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona i fou deixeble de de Juli Pons, Ricard Vives i Manuel Bosser El 1954 creà el Grup de Cantaires de la Unió Excursionista de Catalunya, que dirigí fins el 1969 i amb el qual estrenà la major part de les seves obres Fou director de l’Orfeó de Sants 1957-64 i l’any 1960 creà el grup infantil La Trepa, que conreà la música coral infantil Estrenà diverses obres musicals relacionades amb l’excursionisme, com l’oratori Cantem la muntanya 1958, una Missa dels excursionistes 1966, Oratori de Nadal 1966,  Bucòliques 1966, per a cor i orquestra de…