Resultats de la cerca

Els combats es disputen sobre un quadrilàter limitat per dotze cordes La direcció del combat i la decisió respecte al guanyador recauen en un àrbitre, que és assistit algunes vegades per un nombre variable de jutges Els combats es divideixen en una sèrie de represes d’uns tres minuts de durada La victòria pot ésser obtinguda per punts, per knock-out KO, per desqualificació, per abandó o per inferioritat del contrari Per a la puntuació dels púgils es tenen en compte els atacs efectius amb totes dues mans, la defensa, la tècnica en general, la potència dels cops, la resistència física i la…

Les finals de la primera edició se celebraren el 19 de desembre de 1959 al Price de Barcelona Hi participaren púgils com Pablo, Bravo, Carbajo, Robledo, Biescas, García, Góngora, Solano, Serrano, Caballero, Navarro Moreno, Torres, Cullell, Soriano, Nogués, Navarreta, De la Osa i Carrilero Les eliminatòries es feren en diverses localitats catalanes, com Canet de Mar i Mataró, i en diversos locals barcelonins El 1960 resultaren guanyadors de la segona edició del torneig, en les seves diverses categories, els púgils Romero, De Pablo, Nevado, Muñoz Felguera, Torres Bernadas, Romero i Martínez…

Organitzat per la Federació Catalana de Boxa, s’alçaren amb la victòria els púgils Díaz pes mosca, Hill pes gall, Serrano pes ploma, Pérez pes lleuger, Berdasco pes wèlter, Sayos pes mitjà i Callao pes pesant

Sota el subtítol Semanario festivo de boxeo , els articles satírics dels combats els signava Pivota També hi collaboraren els dibuixants Alloza i Bas Se’n publicaren pocs números

Impulsada pels empresaris Bur-gués, Pons i Solbes, prengué el nom de l’artista de circ anglès Thomas Price i fou coneguda amb el sobrenom de Coliseu de les Rondes o, simplement, com el Price Situada a la cruïlla entre la Ronda de Sant Antoni i el carrer de Casanova, fou projectada com una gran sala d’espectacles que també acollí partits de bàsquet, mítings, balls o, més endavant, recitals de poesia L’aforament per a vetllades pugilístiques, de gran èxit durant les primeres dècades del franquisme, ascendia als 4000 espectadors Hi triomfaren púgils com el melillenc Mimoun Ben Alí, Pedro…

S’inicià el 1971 a Terrassa Com a amateur es proclamà campió de Catalunya i d’Espanya de pes wèlter el 1978, i formà part de la selecció espanyola Passà a professional com a pes mitjà Un cop retirat es dedicà a entrenar, i, des del 1993, és tècnic i vicepresident del Club de Boxa Terrassa

Fill de púgil, començà a boxejar el 1971 Fou campió de Catalunya i d’Espanya amateur del pes lleuger 1974 Després de 39 victòries i cap derrota com a aficionat, el 1975 passà a professionals Fou campió d’Espanya d’aquest mateix pes el 1979 L’1 de juny de 1980 es proclamà campió d’Europa dels pesos lleugers al camp de futbol de Terrassa, després de guanyar l’italià Giancarlo Usai El 1981 es passà al pes superwèlter, i aquella mateixa temporada es proclamà campió d’Espanya Es retirà el 1983, després de perdre el combat pel títol europeu de la categoria a Nàpols davant l’italià Patrizio Oliva Al…

Es formà com a púgil a l’Ateneu Enciclopèdic Popular, on entrenà amb Ramon Larruy, i a l’Sporting Boxing Club Debutà com a amateur el 1920 a l’Iris Park i es proclamà campió d’Espanya de pes mosca 1923, títol que retingué fins el 1931 –excepte el 1924, que perdé per punts contra Manuel González– Es convertí en el primer boxejador català que es proclamà campió d’Europa 1927, èxit que repetí l’any següent 1928, sempre en la categoria de pes mosca Disputà el títol de campió mundial contra el púgil Frankie Genaro a la plaça Monumental de Barcelona 1931 Fou escollit segon millor boxejador de pes…

S’inicià el 1972 al Club Boxeo Marampiño de Montcada i Reixac El 1974 es proclamà campió de Catalunya amateur del pes gall i subcampió d’Espanya Durant quatre anys formà part de la selecció catalana i el 1977 guanyà el Campionat d’Espanya per equips Es retirà el 1979 i es dedicà a l’entrenament Des del 1990 exercí al Club Boxeo Ripollet Entrenà la selecció catalana 1993-95

El 1955 es traslladà a Barcelona després d’haver-se proclamat campió amateur de Biscaia 1953 Fou campió de Catalunya 1957 i d’Espanya 1959-61 de pes ploma Durant la seva carrera disputà 266 combats, i es mantingué al màxim nivell entre el 1958 i el 1964 Retirat el 1965, es dedicà a entrenar en diversos gimnasos, com el Club Gallego Prada de l’Hospitalet de Llobregat