Resultats de la cerca

Fou l’autor del conjunt efímer, avui desaparegut, The seven ages of women , per a la companyia del gas a Londres 1947, on representà un jugador de golf i un de criquet

Sovint el tema esportiu lligat a l’escultura el trobarem a l’entorn de plaques i de medalles per a premiar esportistes El 1908 Joan Solà Vilavella i F Madurell feren una notable medalla en bronze dedicada al primer campionat de jujutsu Un dels principals escultors modernistes catalans, Eusebi Arnau, feu una placa en relleu fosa en bronze per a l’Sportsmen’s Club Barcelona, fons Bagués-Masriera, però l’allegoria, acusadament Art Nouveau, no té res de realista i, per tant, la representació de l’esport no és literal A més, la data de realització de la peça no correspon al moment de plenitud del…

Format a l’Escola de Belles Arts de Barcelona En l’aspecte esportiu, feu diverses obres allegòriques per a l’estadi de Montjuïc, com el conjunt d’aurigues i cavalls Saludo olímpico , i per a l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929

És autor d’escultures de temàtica esportiva com Esportistes de la mar 1969 i Al patí a vela 1972, al port de Barcelona, o Clavileño 1970, a l’aeroport del Prat També són seus els monuments en honor als pilots Juan Manuel Fangio 1996 i Paco Bultó 2000, que realitzà per al Circuit de Catalunya de Montmeló

Nebot del comte de Santa Maria de Pomés Estudià medicina i farmàcia però es llicencià en dret Dedicat al periodisme, collaborà a El Día Gráfico de Barcelona i a Fígaro de Madrid Practicà diversos esports atletisme, natació, boxa i a partir de l’any 1910 jugà, tant de porter com de migcampista, a l’Universitari Després formà part del Casual 1912-13, el Futbol Club Barcelona 1913-14 i el Reial Club Deportiu Espanyol 1914-16, amb el qual guanyà el Campionat de Catalunya 1915 Disputà dos partits amb la selecció catalana Practicà l’esgrima al Casino Militar, i es proclamà campió individual de…

Vida i obra Estudià a l’Escola Industrial, es passà a la pintura i el dibuix, i excellí com a caricaturista i ninotaire, especialitzat en la premsa esportiva catalana i, sobretot, barcelonina Recollí el vessant humorístic de la premsa esportiva catalana, assimilant-lo i donant-li un estil propi, amb un simbolisme i un llenguatge característics Emprà el pseudònim de Dove Entre les seves creacions més populars es destaca "l’avi del Barça”, el mite de l’avi carismàtic i bonhomiós del club degà Participà en el primer Saló d’Humoristes 1916, on obtingué el premi instituït per Cambó Començà com a…