Resultats de la cerca

S’hi feren proves automobilístiques i motociclistes entre els anys 1921 i 1923 S’hi disputaren les tres edicions del Trofeu Armangué 1921-23

A l’inici de l’automoció a Catalunya, hi hagueren diversos intents de cobrir el trajecte Barcelona-Madrid amb el menor temps possible, encara que moltes d’aquestes temptatives no foren homologades i la prova no es considerà mai una cursa pròpiament dita El primer intent oficial del qual es té constància fou el que organitzà el Reial Moto Club de Catalunya al juny del 1916, que constava del recorregut d’anada i tornada a Madrid des de Barcelona Hi hagueren divuit participants i el guanyador fou Lluís Armangué David, que emprà un temps de 2828,24 h Després d’aquest intent se’n…

Creà diversos autocicles –pràcticament un únic model al qual es podien posar diverses carrosseries– que es feren populars entre els participants en les curses de l’època El motor més potent, de 8 CV, fou l’emprat per a les competicions La marca estigué pocs anys en funcionament

La seva participació esportiva fou esporàdica, però el 1948 es presentà un model bicilíndric a les curses que es feren a Montjuïc i al cap d’un any es preparà un model especial per a participar en la Pujada a l’Arrabassada També tingué presència en altres proves catalanes, però sense resultats destacables La marca es mantingué activa fins el 1953

Especialista en proves de circuit, participà en quasi totes les curses que es feren al circuit de Montjuïc durant la dècada de 1950 i 1960, al volant de cotxes tan diversos com Jaguar, Austin Healey, SEAT o Renault També corregué rallis com a pilot i com a copilot, al costat de Víctor Sagi al Ralli de Montecarlo 1961, on participaren amb un BMW

Participà en les curses del Socors Roig Internacional que es feren al circuit de Montjuïc Creà l’Organització Internacional de Competicions Automobilístiques, entitat que desenvolupà els vehicles anomenats midgets a Espanya, França i Portugal L’any 1936 obrí la primera autoescola de Girona, i els anys quaranta començà la recerca i la recuperació de vehicles històrics, que culminà amb el museu que porta el seu nom, a Sils També fundà i presidí el Motor Club Girona

Fou organitzada pel Reial Automòbil Club de Catalunya i pel Reial Moto Club de Catalunya, i es disputava en la modalitat de pujada El recorregut es feu passar per l’avinguda del Tibidabo per facilitar l’assistència del públic barceloní En la categoria de cotxes hi hagué dos guanyadors, ja que M Hörner Benz i M Grua Clement feren el mateix temps En les dècades de 1960 i 1970 es tornà a disputar una pujada Sant Cugat-Tibidabo, però ja fent servir la carretera de Vallvidrera

Creada el 1988 per Melcior Barrera, que havia estat campió d’Espanya júnior de l’especialitat i disputà el Campionat del Món 1982 Començà amb la creació d’una escuderia que assolí els primers èxits als Campionats d’Espanya i que culminaren el 1991 amb el Campionat d’Europa guanyat per Jordi Surrallés El 1997 es convertí en empresa dedicada a tot tipus de serveis dins el kàrting, encara que es distingí especialment en la preparació de motors Pilots com Nick Heidfeld, Giancarlo Fisichella o Marc Gené els feren servir abans de passar a la Fórmula 1

Creada l’any 1966, el seu primer president fou Jaume Font, que fou succeït per Xavier Olzina i finalment per Paco Gutiérrez, el qual mantingué la presidència fins els anys noranta, moment que l’activitat minvà Impulsà curses com el I Recorrido Incógnita 1967 i el Ralli Empordà, però sobretot curses d’autocròs entre el 1975 i el 1979 al circuit de les Planes, entre les quals hi havia la primera prova puntuable per al Campionat d’Europa d’autocròs feta a l’Estat espanyol També s’hi feren proves de rallicròs, que igualment assoliren la puntuabilitat del Campionat d’Europa durant dos…

Va néixer a proposta del pilot alemany Rudolf Caracciola, amb motiu de l’Exposició Universal de Barcelona del 1929, i es mantingué pràcticament inalterat al llarg de tota la seva història En acabar la recta de l’Estadi, el traçat seguia per l’Angle de Miramar, la Font del Gat, la Rosaleda, el Teatre Grec i la Guàrdia Urbana, que formaven la part lenta i revirada, mentre que la recta de les Fonts, la pujada del Poble Espanyol i el revolt de Sant Jordi que enllaçava de nou amb la recta de l’Estadi constituïen la part ràpida S’hi disputaren competicions automobilístiques i…