Resultats de la cerca

S’inicià en l’espeleologia l’any 1967 i posteriorment passà a formar part de la Secció d’Exploracions Subterrànies del Club Esquí Puigmal de Barcelona El 1974 inicià la seva participació amb el Grup d’Exploracions Subterrànies de Barcelona, amb el qual collaborà des de l’any 1980 en l’edició de la revista Sotaterra Ha descobert galeries i cavitats, com les noves galeries a la serra d’Aralar –304 m L’any 2000, juntament amb Robert Ferrer, fundà el grup de fotografia subterrània Flash Black Corb Les seves fotografies han estat publicades en revistes especialitzades i…

Soci del Grup d’Exploracions Subterrànies del Club Muntanyenc de Barcelona 1968-2006, també en fou president 1974-79 Organitzà i dirigí campanyes d’exploració i topografia en diverses coves Fou director de la revista Sota Terra 1980-87 Ha publicat, entre altres llibres, Catálogo espeleológico del macizo de Garraf 1973, Catàleg espeleològic de Catalunya 1978-85 i El Conflent subterrani Cova de Fullà-Canaletes 2008

Fou fundada l’any 1982, tot i que l’espeleologia a Catalunya tenia una llarga història que es remuntava a l’any 1897, amb l’existència d’entitats com la Comissió Tècnica d’Exploracions Subterrànies de la Delegació Catalana de la Federació Espanyola de Muntanyisme creada l’any 1954 i que es pot considerar el primer estament espeleològic federatiu de Catalunya, i amb l’organització d’actes com el Primer Campament d’Espeleòlegs de Catalunya 1966 S’encarrega de la promoció, l’organització i la coordinació de l’espeleologia a Catalunya en les seves diferents modalitats o disciplines espeleologia,…

Fou creada el 30 de novembre de 1979 a conseqüència de la fusió del Grup Geogràfic de Gràcia GGG i el Grup d’Investigacions Espeleològiques GIE, del Club Excursionista de Gràcia CEG Aquesta fusió tenia per objectiu crear un grup que no depengués de cap entitat excursionista o d’altres tipus Les seva fita principal fou l’exploració del sistema subterrani d’Arañonera, a la comarca aragonesa del Sobrarb, les cavernes del qual constituïren la cavitat integral més fonda del món, amb 1179 m 1987, fins que el 2005 s’erigí en la segona cavitat integral més fonda, amb 42,7 km explorats en un desnivell…

A Catalunya es troben diferents precedents d’aquesta pràctica cientificoesportiva, fins que arribà un moment en què els interessos arqueològics i historiogràfics, els geològics i miners i fins i tot la necessitat de trobar aigua per a la indústria i l’agricultura del final del segle XIX coadjuvaren a l’aparició de l’espeleologia moderna Nascuda com a pràctica científica, amb el pas del temps es manifesten clarament dos vessants d’interès espeleològic els estudis de tipus geològic o natural i els estudis de caire arqueologicohistòric Dins del primer bloc, destaquen les figures de Marià de la…