Resultats de la cerca

Especialista en proves de circuit, participà en quasi totes les curses que es feren al circuit de Montjuïc durant la dècada de 1950 i 1960, al volant de cotxes tan diversos com Jaguar, Austin Healey, SEAT o Renault També corregué rallis com a pilot i com a copilot, al costat de Víctor Sagi al Ralli de Montecarlo 1961, on participaren amb un BMW

Participà en les curses del Socors Roig Internacional que es feren al circuit de Montjuïc Creà l’Organització Internacional de Competicions Automobilístiques, entitat que desenvolupà els vehicles anomenats midgets a Espanya, França i Portugal L’any 1936 obrí la primera autoescola de Girona, i els anys quaranta començà la recerca i la recuperació de vehicles històrics, que culminà amb el museu que porta el seu nom, a Sils També fundà i presidí el Motor Club Girona

S’inicià al FC Internacional barceloní i la temporada 1913-14 fitxà pel Futbol Club Barcelona Hi romangué quinze temporades, fins la 1927-28 Amb 475 partits, fou el jugador barcelonista amb més partits disputats fins els anys seixanta Jugava de mig ala i marcà 16 gols Guanyà cinc Copes 1920, 1922, 1925, 1926, 1928 i deu Campionats de Catalunya 1916, 1919-22, 1924-28 Fou el primer jugador barcelonista que rebé un homenatge 1917, i quan es retirà li’n feren un altre 1928 Jugà diverses vegades amb la selecció catalana

Format en els equips juvenils de la Joventut Carmelitana i del club de l’INEM, ambdós de Lleida, la temporada 1962-63 s’incorporà a l’Agrupació Esportiva Antorcha, on jugà fins la seva retirada el 1974 Entre el 1966 i el 1970 jugà al MILSA, equip sorgit de la fusió dels primers equips del Sícoris Club i de l’AD Antorcha Li feren un partit d’homenatge entre una selecció local i una altra selecció formada per jugadors de l’Agrupació de Basquetbolistes Espanyols Internacionals Presidí la Federació Provincial de Basquetbol de Lleida 1981-82 fins que es transformà en delegació…

S’inicià el 1951 al CN Barcelona, amb Nemesi Ponsati com a responsable Posteriorment, s’entrenà amb Clemente Ruíz de Porras i s’incorporà al FC Barcelona 1956 Fou quatre vegades campió de Catalunya en 400 m 1955-58 i una en decatló 1956 També assolí dos títols estatals de 400 m 1956, 1957, tot i que el segon li feren retornar perquè, segons els responsables federatius, havia optat per la nacionalitat alemanya del seu pare i, per tant, el títol havia de ser per al segon classificat Tot i això, fou més d’una desena de vegades internacional amb la selecció espanyola i disputà els…

Fou jugador del CE Laietà, el RCD Espanyol 1953, el FC Barcelona 1954 i el Real Madrid 1957 Tornà a Catalunya per jugar una temporada al Picadero JC 1958-59 Després fitxà pel Sémolas Espona de Terrassa, de la segona divisió 1962-63 Fou catorze vegades internacional per Espanya i compaginà el bàsquet amb els seus estudis Fou traumatòleg de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, on fou pioner en tècniques d’osteosíntesi per a les fractures El 1972 s’incorporà com a traumatòleg del FC Barcelona, on treballà fins el 1991, especialitzant-se en cirurgia del genoll i essent dels primers cirurgians…

Fundador de la penya barcelonista Germanor i de la Penya Solera, la primera penya oficial del Futbol Club Barcelona durant la postguerra, formà part del comitè organitzador dels actes d’inauguració del Camp Nou 1957 El 1978 fou candidat a la presidència del club blaugrana en les eleccions que guanyà Josep Lluís Núñez Acceptà l’oferiment de Núñez de dirigir una de les vicepresidències, que exercí fins el 2003, passant a encarregar-se de les tasques socials i la relació amb les penyes El 1999 més de tres-centes penyes li feren un homenatge al Camp Nou Rebé la medalla al mèrit…

Fou directiu i àrbitre de natació i waterpolo i estigué vinculat al Club Natació Atlètic, del qual fou cofundador 1913 i primer secretari 1913-19 També fou cofundador de la Federació Espanyola de Natació 1920-23, i ocupà el càrrec de secretari de la federació i d’un collegi d’àrbitres d’àmbit indefinit en deien d’Espanya, però era inexistent fora de Catalunya Contribuí en gran manera a l’expansió de la natació i el waterpolo i, el 1915, inspirà, acomboià i certificà la Travessia del Port de Barcelona, que, de forma experimental, feren Enric Gil i Santiago Maria Arnau També li…

Format a l’Escola d’Aviació Progreso, aconseguí el títol de pilot l’any 1934 Al novembre del mateix any acompanyà Ramon Torres en la travessia d’Àfrica que li valgué el Trofeu Harmon i, al gener del 1935, participà en un raid a Tombouctou Membre de l’Aeroclub Popular de Barcelona, el mateix any realitzà un raid turístic en solitari amb el qual creuà dotze països d’Europa i aterrà en les seves capitals L’any 1936, juntament amb Ramon Torres, feu dos raids aeris Primerament bateren el rècord d’Espanya per a avionetes, amb el vol Barcelona-Agadir, tot i que la seva intenció inicial era arribar…

Vinculat al Centre Excursionista de la Comarca del Bages i membre d’honor del Grup d’Alta Muntanya i Escalada GAME Fou l’impulsor d’un grup d’alpinistes que feren expedicions als Andes de Bolívia 1969, l’lran Darnavand, 1971, Grenlàndia 1972, l’Hindu Kush Tirich Mir, 1973, i Noshaq, 1975 i el Makalu 1976, que fou el segon vuit mil de l’alpinisme català Morí a conseqüència d’una allau a la canal de l’Ordiguer serra de Cadí El 1981 la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya FEEC inaugurà el refugi del circ de Baiau Pallars Sobirà amb el seu nom, i el 1997 els seus companys…