Resultats de la cerca

Debutà el juny del 1922 en un combat celebrat al saló Iris Park de Barcelona Fou campió estatal en la categoria de pes lleuger 1927 i campió de Catalunya en derrotar Casimiro Zaragoza a l’Olympia de Barcelona 1925 Participà en vetllades pugilístiques en països com Algèria, Cuba o França Després de disputar una quarantena de combats, el 1929 abandonà l’alta competició, i s’installà a París durant tres anys, però encara pujà al ring esporàdicament el 1934 Interessat pel món del cinema, participà com a actor en la pellícula La tía Ramon a 1927 A França actuà en algunes produccions…

S’inicià a la Penya Ciclista Morenito, passà pel Bicisprint i, entre les categories juvenil i sub-23, compaginà el ciclocròs modalitat en la qual fou quatre vegades campió de Catalunya i d’Espanya i guanyà la Copa Catalana i l’Obert d’Espanya i la bicicleta tot terreny Competí pels equips Morenito-K2 2006, Morenito Specialized 2007, MSC 2008-10 i Bicis Esteve 2010-12 En bicicleta tot terreny es proclamà campió d’Espanya de camp a través 2006, 2007, 2009, 2010, guanyà el Tour de França promeses 2007, fou campió de Catalunya de camp a través 2008, 2010 i marató 2012, guanyà la Copa Catalana…

El 1988 guanyà el trofeu Finamersa de 60 cc Fou un dels millors pilots europeus de motocròs en categories inferiors, i assolí diversos títols de Catalunya i d’Espanya Fou subcampió d’Europa cadet de 80 cc 1995 En la màxima categoria fou subcampió d’Europa de motocròs en 125 cc 1998 i campió d’Espanya de supercròs en 125 cc 1997 i 250 cc 1999 En estil lliure rivalitzà en l’àmbit internacional amb el pilot nord-americà Travis Pastrana Guanyà les proves de Los Angeles i Las Vegas 1997, la Van Big Air París Bercy i la MGM de Las Vegas 1999, i totes les competicions…

Formada al Centre Natació Mataró on jugà en diverses categories 2006-13 i 2015-16, amb l’equip femení absolut disputà la LEN Trophy 2010, copa que guanyà el 2016 Aquest mateix any es proclamà campiona de la Copa de la Reina La temporada 2016-17 fitxà de nou pel Golden Bear nord-americà, l’equip oficial de la Universitat de Berkeley Califòrnia, en el qual havia jugat becada les temporades 2013-15 Començà la temporada 2018-19 al Club Esportiu Mediterrani i la finalitzà als Drummoyne Devils de Sidney La següent temporada jugà de nou al Mediterrani fins que es retirà, l’…

Participà en combats clandestins d’aquest esport i en promogué la legalització Fou deixeble del púgil nord-americà Tony Berton El 1909 fundà la secció de boxa de l’Ateneu Enciclopèdic Popular, on també exercí de preparador 1914-22 i ocupà diversos càrrecs directius El 1913 participà en el primer combat de boxa oficial celebrat a Barcelona, on derrotà el púgil Puig Amatller per abandó Participà en una dotzena de combats com a amateur en la categoria de pes ploma, fins que es retirà el 1920 Després organitzà vetllades pugilístiques, participà en la fundació de la Federació Espanyola d’Esports…

Es formà al Club Tennis Barcino, entrenat pel seu pare, Lluís Bruguera, i fou campió d’Espanya júnior el 1987 Debutà com a professional el 1988 i, un any desprès, aconseguí el primer títol internacional amb la victòria en el Challenger d’el Caire El 1990 guanyà el Campionat de Catalunya i formà part de l’equip espanyol de Copa Davis, amb el qual disputà 23 partits fins el 1995 Els seus dos principals èxits foren els títols de Roland Garros 1993, 1994, on també fou finalista 1995, 1997, però també guanyà els tornejos d’Estoril 1991, Montecarlo 1991, 1993, Atenes 1991, Madrid 1992, Gstaad 1992-…

Fill de pares holandesos establerts a Sabadell, on el seu pare, Paulus Wildeboer, fou entrenador del Club Natació Sabadell, en el qual es formà, juntament amb el seu germà Olaf, també nedador Fou campió d’Europa júnior de 50 m i 100 m esquena Disputà les dues proves d’esquena 100 m i 200 m en els Jocs Olímpics d’Atenes 2004, participà en els Jocs Olímpics de Pequín, on disputà la final de 100 m esquena, prova en què baté el rècord d’Espanya, i també participà en els Jocs Olímpics de Londres 2012 Participà en quatre Campionats del Món 2005, 2009, 2011 i 2013 i d’Europa 2006, 2008, 2009 i 2011…

Conegut amb els sobrenoms  d' el Canari o el Crack de Gràcia , s’inicià el 1922 directament com a professional Sempre a les ordres d’Àngel Artero, entrenà al Punching Ball Club de Gràcia Fou campió de Catalunya 1924-27, d’Espanya 1929 i d’Europa 1929 del pes ploma Defensà amb èxit el títol continental en vuit ocasions, fins que el 1934 l’abandonà sense combatre Conservà el títol estatal fins a la seva retirada, al febrer del 1935, després de perdre davant el campió del món de la categoria, el nord-americà Freddie Miller, el qual retingué el títol Al llarg de la seva…