Resultats de la cerca

Fundat l’any 1884 per Tomàs Martí, fou el primer gimnàs de la ciutat S’installà a l’actual Rambla Nova i practicava gimnàstica a l’estil suec Al març del 1886 dotze dels seus membres fundaren el Club Gimnàstic de Tarragona, inicialment conegut com Club Gimnasio, que el 1914 fundà la secció de futbol L’any 1900 s’adherí a la Federació Gimnàstica Espanyola

És la seu del Club Deportiu Tortosa El 15 d’agost de 1942 s’hi disputà el primer partit, però la inauguració oficial no tingué lloc fins el 23 de maig de 1943, amb una sèrie d’actes i el partit entre el CD Tortosa i el Club Deportiu Acer de Sagunt La temporada 1969-70 s’hi installà l’enllumenat artificial i el 1990 s’inaugurà la tribuna coberta amb motiu de la celebració de les noces d’or del club, en què el Tortosa s’enfrontà al Barcelona 0-3 La capacitat del camp és de 3000 espectadors

Pioner dels gimnasos catalans, fou fundat l’any 1860 per Joaquim Ramis Taix Oferia la possibilitat de practicar-hi exercicis higiènics i ortopèdics a homes i dones Disposava d’una sala de gimnàstica, i en un lloc destacat del local hi havia un cartell amb el reglament i un altre amb l’ordre dels exercicis del dia Inicialment, s’installà al soterrani del passatge d’en Colom, més endavant s’ubicà a la plaça Reial i al principi del segle XX al carrer de Provença Actualment desaparegut, quatre pintures que decoraven el gimnàs estan exposades al Museu i Centre d’Estudis de l’Esport Doctor Melcior…

Nom que prengué l’Aeròdrom de la Volateria quan el 1932 Aeronàutica Naval, dependent del Ministeri de Marina, fou substituïda per l’aviació militar Seguí operant com a aeroport provisional de Barcelona i s’hi continuaren portant a terme les activitats d’aviació esportiva que s’havien desenvolupat fins llavors El 1932 s’hi installà l’escola de pilots Progreso, que, l’any següent, inicià una relació de collaboració amb l’Aero Club Popular, també usuari de les installacions del camp de vol Acabada la Guerra Civil, es fusionà amb l’antic Aeròdrom Canudas o Aeròdrom de Barcelona i amb l’Aeròdrom…

Situat al carrer de Pere II de Montcada, fou adquirit el 1948 pel pilotari i dirigent Manuel Balet Crous Es remodelà i es convertí en un frontó de 54 m, on, a partir dels primers anys cinquanta, s’hi practicà la cesta punta i altres modalitats El 1976 Manuel Balet fill el vengué a l’Ajuntament, el qual el cedí a la Federació Catalana de Pilota, que hi installà la seva escola de cesta punta i l’utilitzà com a pista d’entrenament dels seus equips oficials Posteriorment, es cobrí i s’hi allotjà el Club Atano El 1989, l’Ajuntament vengué els terrenys i el frontó, sota la promesa d’edificar al…

L’activitat aeronàutica començà el 1911 de la mà del que seria el Reial Aeri Club de Lleida, que hi dugué a terme les primeres pràctiques aèries Propietat de Josep Civit, fou el segon aeròdrom civil que s’installà a Catalunya El 1929 el Reial Aeri Club de Lleida traslladà les seves activitats a l’Aeròdrom d’Alfés, any que també fou inaugurat oficialment l’Aeròdrom Civit El 1933 l’Aeroclub de Lleida hi organitzà una exhibició acrobàtica en què participaren diversos avions de caça El 1950 s’hi inaugurà l’Escola de Pilotatge, que el 1955 es traslladà al Camp d’Alfés El 1957, Josep…

Fou inaugurat l’1 de gener de 1919 juntament amb l’actual estadi del Camp d’Esports, i durant vint anys s’hi organitzaren nombroses curses de ciclisme de pista Els seus precedents a la ciutat foren el velòdrom impulsat per l’empresari Josep Coll a final del segle XIX i el del Club Ciclista Lleida, construït el 1915 Després de la Guerra Civil fou reinaugurat el 1944 Molt actiu els anys seixanta, tingué un equip que participà en el Torneig Intervelòdroms, presencià l’arribada d’alguna etapa de la Volta Ciclista a Catalunya i el 1966 l’equip d’hoquei sobre patins Lleida Llista Blava s’installà a…

Fou inaugurat el 1919 per la companyia francesa Lignes Aériennes Latécoère , antecessora d’Aéropostale i que posteriorment fou adquirida per Air France Des del 1918 la companyia utilitzava el camp d’aviació de la Volateria com a escala de la ruta Tolosa-Casablanca, primer vol de línia comercial d’Espanya Tingué desavinences amb Tallers Hereter, empresa que en aquells moments gestionava la Volateria, motiu pel qual la companyia francesa optà per buscar un nou emplaçament per al seu aeròdrom S’installà en uns terrenys propietat d’August Casanovas i Montero i construí el nou…

Fou fundat per Pere García Corbera l’any 1868 amb el nom de Gimnàs García S’installà al carrer de Laforja i, posteriorment, al carrer Major de Gràcia Seguia la metodologia francesa i nasqué per impartir lliçons al cos de bombers de Barcelona, tot i que més endavant també s’obrí a la participació ciutadana El 1904 Jaume Garcia Alsina, fill de Pere Garcia, refundà el gimnàs a la Rambla de Prat incorporant-hi els aparells més moderns de l’època Impulsà la gimnàstica sueca i esports com la lluita o l’atletisme També hi construí la primera pista de tennis de Barcelona Fou molt popular entre la…