Resultats de la cerca

Competí com a amateur i guanyà dues edicions del Circuit de Llevant 1934, 1935 i dues Pujades al Coll de Parpers 1935, 1936 Fomentà la creació d’un velòdrom a Mataró i hi promocionà la celebració de competicions de ciclisme de pista d’àmbit internacional Presidí el club Amics del Ciclisme d’Argentona al principi dels anys vuitanta, el qual donà lloc posteriorment al Club Ciclista El Càntir Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1993 i la medalla President Macià al mèrit al treball

Pioner de l’esquí a Catalunya Fundador i primer president de la Secció d’Esports de Muntanya del Centre Excursionista de Catalunya CEC El 1917 en fou nomenat vicepresident

Fundador i primer secretari de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques Collaborà a L’Excursionista i Memòries volums I, III i VIII i a l' Àlbum Monumental-Pintoresc de Catalunya 1879 Publicà Lo castell de Burriac d’Argentona 1878, entre altres monografies

Sòcia de l’Agrupació Científico-Excursionista de Mataró i del Grup de Muntanya d’Argentona, aconseguí el rècord estatal d’altitud atenyent la cota 7350 m del Lhotse Shar 1984 Assolí, entre altres pics, el Liskamm Oriental 1979, l’Island Peak 1984, el Cho Oyu 1989, 1992 i el Lhotse Shar 1990, sent la cap d’aquesta darrera expedició Rebé la placa Flor de Neu de Mundo Deportivo

Gairebé desenvolupà la totalitat de la seva carrera al Club Deportivo Mataró, on dirigí l’equip femení que guanyà tres Lligues 1972, 1973, 1974 A mitjan anys setenta fou seleccionador espanyol femení Posteriorment entrenà en categories catalanes i formatives fins a la primera dècada del segle XXI en clubs del Maresme com l’Argentona, el Cabrera, el Mataró femení de primera B 1991-93, l’Associació Esportiva del Centre Catòlic Mataró, la Unió Esportiva Mataró i el Llavaneres

En futbol americà, fou jugador dels Bocs d’Argentona, els Howlers de Barcelona i els Eagles de Vilafranca L’any 1994 es proclamà campió de la Lliga espanyola amb els Howlers i el 1996 revalidà el títol amb els Eagles, i assolí el títol de millor jugador de la temporada 1992-93 amb els Bocs i 1994-95 amb els Eagles L’any 1998 es proclamà campió de Catalunya de lluita grecoromana i d’Espanya de lluita lliure olímpica Ha estat jugador d’esquaix als clubs Alpha 5 de Barcelona, Rebot de Mataró i Malibú de Sabadell, i de soft-ràquet al Seven de Barcelona i al Club Natació Barcelona En…

Nasqué l’any 1913 sota la tutela de la Unió Velocipèdica Espanyola i entitats com l’Sport Ciclista Sants, el Grup Esportiu del Centre de Visitants, el Turing Club Ciclista i la Colla dels Enfarregats En la primera edició es realitzà un recorregut matinal entre Barcelona i Sant Cugat del Vallès on acudiren 200 ciclistes de diferents clubs A la tarda s’organitzaren activitats lúdiques relacionades amb el ciclisme Posteriorment també se celebrà en poblacions com Sant Boi de Llobregat, Argentona, Granollers, Sabadell, Gavà, Mataró o Badalona, i arribà a superar en alguna ocasió els…

El 1942 ingressà al Reial Club Deportiu Espanyol i jugà a l’equip amateur de la Penya Saprissa El 1944 passà a les files de l’equip de futbol del Júnior FC, del qual fou entrenador anys més tard Com a segon entrenador, fou campió de Catalunya amateur 1955, 1957 i semifinalista al Campionat d’Espanya 1955 El 1956 entrà a la junta directiva del club i el 1964 en fou elegit president El 1965 promogué el trasllat del Júnior FC a Sant Cugat del Vallès Posteriorment, fou delegat i segon entrenador de l’equip femení d’hoquei sobre herba 1974-84, que fou campió de Catalunya 1979, 1981 Formà part del…

L’any 1911 se’n disputà la primera edició, organitzada pel Reial Automòbil Club de Catalunya, hereva de l’anterior Copa Catalunya, primera cursa automobilística feta a Catalunya i segona de l’estat, que s’havia disputat del 1908 al 1910 L’èxit d’aquelles primeres curses automobilístiques portaren l’entitat organitzadora a desdoblar les jornades en la I Copa Barcelona, que es feu al matí i fou guanyada per José Bons Hispano Suiza, i el I Campionat Espanyol d’Amateurs-Copa del Rei, que es disputà a la tarda i fou guanyat per José Ciudad també amb un Hispano Suiza Així com les dues primeres…

Sembla que inicià l’activitat l’any 1909, amb la tercera i darrera edició de la Copa Catalunya, i tenia un recorregut de 14,9 km Es feu servir per als Campionats espanyols d’ amateurs , Copa del Rei del 1911 i 1912, i la I Copa d’Espanya, darrera cursa que utilitzà aquest traçat, feta també el 1912 El mateix any hi morí un pilot de proves de l’empresa automobilística Hispano Suïssa A partir del 1913, s’utilitzà només per a proves de motociclisme i de vehicles menys potents, fins a la darrera competició, celebrada el 1925