Resultats de la cerca
Es mostren 13725 resultats
espeleosocors
Espeleologia
Pràctica de l’espeleologia consistent en l’alliberament de persones accidentades o en situació perillosa dins d’una cova.
espeleologia alpina
Espeleologia
Modalitat d’espeleologia consistent en l’exploració de cavitats d’alta muntanya.
espeleologia
Norbert Font, pioner de l’espeleologia a Catalunya
Enciclopèdia Catalana
Espeleologia
Pràctica esportiva que consisteix en l’exploració de les cavitats subterrànies.
A Catalunya es troben diferents precedents d’aquesta pràctica cientificoesportiva, fins que arribà un moment en què els interessos arqueològics i historiogràfics, els geològics i miners i fins i tot la necessitat de trobar aigua per a la indústria i l’agricultura del final del segle XIX coadjuvaren a l’aparició de l’espeleologia moderna Nascuda com a pràctica científica, amb el pas del temps es manifesten clarament dos vessants d’interès espeleològic els estudis de tipus geològic o natural i els estudis de caire arqueologicohistòric Dins del primer bloc, destaquen les figures de Marià de la…
espeleobusseig
Espeleologia
Modalitat d’espeleologia consistent a explorar els trams inundats d’avencs i coves per mitjà de tècniques pròpies del submarinisme.
eslàlom en cadira de rodes
L’eslàlom en cadira de rodes és un esport d’habilitat per a esportistes amb lesions cerebrals
Xavi Díaz
Esport general
Esport d’habilitat destinat exclusivament a esportistes amb lesions cerebrals que es desplacen en cadira de rodes, ja siguin manuals o elèctriques, que consisteix a recórrer un circuit en el menor temps possible i cometent el mínim nombre d’errors.
Les faltes i els errors es penalitzen i poden arribar, fins i tot, a la desqualificació L’eslàlom s’encarrega de crear problemes de manera artificial girs, canvis de direcció, rampes, etc, que exigeixen a l’esportista coordinació, tècnica i rapidesa Es divideix en nou categories diferents en funció del grau de discapacitat dels esportistes quatre categories que diferencien l’especialitat masculina de la femenina i que utilitzen cadira de rodes manual D2, D3, D4 i D5, i una última categoria mixta D1 que agrupa els esportistes amb un nivell de discapacitat més gran que es desplacen en cadira de…
eslàlom
Josep Oriol en una cursa d'eslàlom
Club Alpí Núria Masella
Esport general
Tipus de cursa consistent a cobrir en el mínim temps possible un recorregut en ziga-zaga assenyalat per una sèrie de portes situades a una determinada distància.
En automobilisme és una modalitat practicada sobre un terreny sense asfaltar en un circuit d’1 a 3 km de llargada que presenta diversos obstacles També és una modalitat del surf de neu, en la qual les portes es troben molt seguides En esquí alpí es considera una disciplina, i en funció de la llargada del recorregut hi ha més o menys portes i es distingeix l’eslàlom gegant i el supergegant En piragüisme és una disciplina d’aigües braves que presenta diversos obstacles naturals o artificials i un mínim de vint portes per les quals s’ha de passar en el sentit de la marxa o contra corrent…
esgrima en cadira de rodes
En l’esgrima en cadira de rodes la cadira es troba fixada al terra
Arxiu Club d’Esgrima SAM
Esgrima
Esport de combat practicat per persones amb alguna discapacitat física o intel·lectual.
Homes i dones en cadira de rodes, amputats o amb paràlisi cerebral lleu, competeixen en l’especialitat de floret, sabre o espasa, tant de manera individual com per equips, a partir d’un reglament internacional, les normes del qual no difereixen de les de l’esgrima convencional, tret dels aspectes relatius a la distància que hi ha entre els tiradors La cadira de rodes dels competidors es troba fixada al terra mitjançant unes guies que no impedeixen el moviment del cos, per tal de proporcionar major mobilitat als braços Per a compensar la falta de mobilitat, els tiradors arriben a desenvolupar…
esgrima
L’esgrima esportiva requereix un material i una indumentària específics per a la seva pràctica
Federació Catalana d’Esgrima
Esgrima
Esport de combat en el qual s’enfronten dos rivals, anomenats tiradors o esgrimidors, amb l’objectiu de tocar, i de no ser tocats, amb una arma que pot ser una espasa, un floret o un sabre, les quals constitueixen les tres especialitats oficials reconegudes per la Federació Internacional d’Esgrima (FIE).
El concepte tirar és emprat per a definir l’enfrontament en assalt de dos tiradors, és a dir, el que equivaldria en altres esports al terme jugar El combat té lloc sobre una pista rectangular, d’una amplada d’1,5 a 2 metres i una llargada de 14 metres, de superfície plana, i està dividit en assalts o matxs d’una durada determinada pel nombre de tocats i el temps Les competicions poden ser individuals o per equips, formats per tres esgrimidors titulars i un suplent, i hi ha diferents categories en funció de l’edat i del sexe dels participants, malgrat l’especial caràcter integrador de l’…
escúters
Motociclisme
Disciplina del motociclisme de velocitat disputada amb una motocicleta de cilindrada petita o mitjana, de bastidor obert i generalment de roda petita, amb el motor i els òrgans de transmissió a l’interior d’un carenat que suporta el seient i una base per a posar-hi els peus.