Resultats de la cerca

Escalador i alpinista, un dels màxims exponents de la generació d’escaladors anomenada New Wave , a més de pioner a l’Estat espanyol del parapent i de les expedicions a l’Àrtic Fou soci de la UEC de Gràcia i membre del Grup d’Alta Muntanya Espanyol GAME Des del final dels anys setanta realitzà escalades d’envergadura als Picos d’Europa, Riglos, Ordesa i els Alps, i obrí vies a les parets de Montserrat, el Pedraforca i Ordesa Participà en diverses expedicions amb obertures a la cara NW del Saraghar Hindu Kush, 1982 i la via dels Catalans a la cara sud de l’Annapurna Central Himàlaia, 1984,…

Soci del Centre Excursionista de Catalunya, el qual presidí 1993-98 Participà en expedicions a Kenya i Tanzània 1976, a l’Hindu Kush 1977 i als Andes de Bolívia 1978 A partir dels anys vuitanta, dirigí i assessorà diverses expedicions primera expedició catalana al Karakoram Gasherbrum II, 1980, segon intent català a l’Everest 1983, primera ascensió catalana a l’Everest 1985, entre d’altres Fou sots-director general d’operacions del Comitè Organitzador del Jocs Olímpics de Barcelona 1992 És coautor del llibre Hem fet el cim 1986 i de nombrosos articles en revistes de muntanya Dirigí l’estació…

S’inicià al món del bicitrial i fou campió d’Europa cadet 1982 i d’Espanya juvenil 1983 Passà a les motos i l’any 1984 guanyà la primera prova al Trial de Morón El 1985 debutà amb la marca Beta al Campionat del Món de trial i un any més tard n’aconseguí la primera victòria El 1987 guanyà el primer títol mundial i els Sis Dies d’Escòcia, i es convertí en el primer pilot català a aconseguir-ho L’any 1992 fitxà per Gas Gas i el 1993 fou el primer pilot a assolir un Campionat del Món amb una motocicleta fabricada a Catalunya Es retirà el 1997 com el tercer pilot de trial amb més títols de la…

S’inicià al collegi dels Maristes de Sant Joan de Barcelona Base, desenvolupà tota la seva carrera esportiva al Futbol Club Barcelona 1975-92 Guanyà sis Lligues 1981, 1983, 1987-90, nou Copes del Rei 1978-83, 1987, 1988, 1991, destacà especialment en l’edició del 1988, en què un triple seu sobre la botzina fou clau per a derrotar el Real Madrid, dues Recopes d’Europa 1985, 1886, una Copa Korac 1987 i un Mundial de clubs 1985 Amb la selecció espanyola jugà 142 partits i aconseguí les medalles de plata en el Campionat d’Europa 1983 i els Jocs Olímpics de Los Angeles 1984 També disputà els Jocs…

Germà d’ Arantxa Sánchez i Vicario Jugador del Reial Club de Tennis Barcelona-1899, fou professional des del 1984 Fou campió de Catalunya individual 1986, 1988, 1989, 1993 i de dobles 1986-89, 1992, 1993, 1995, cinc vegades fent parella amb Sergi Casal i una amb el seu germà Xavier També fou campió d’Espanya individual 1983, 1985, 1986, 1988, 1989 i de dobles 1985, 1986, 1988, 1989, sempre amb S Casal En el circuit internacional guanyà un títol de l’ATP Masters Series Roma, 1991 i catorze de l’ATP Tour En dobles guanyà tres títols de Grand Slam –Roland Garros 1988, amb Andrés Gómez, Obert…

Germana d’ Emili Sánchez i Vicario , fou jugadora del Reial Club de Tennis Barcelona-1989, fou quatre vegades campiona de Catalunya individual 1987-90 i cinc de dobles 1986-90, i cinc vegades campiona d’Espanya individual 1985, 1987, 1989, 1990, 1992 En l’àmbit internacional guanyà quatre torneigs de Grand Slam, tres Roland Garros 1989, 1994, 1998 i un Obert dels Estats Units 1994, i en fou finalista vuit vegades més, a més d’imposar-se en vint-i-cinc altres torneigs del circuit WTA En dobles guanyà sis torneigs de Grand Slam l’Obert d’Austràlia 1992, amb H Sukova 1995, amb J Novotná 1996,…

Debutà l’any 1982 disputant diverses curses de promoció amb una Bultaco Pursang i el 1984 aconseguí la seva primera victòria al Gran Premi d’Espanya amb una Kobas El 1985 debutà en el Mundial de 500 cc amb Suzuki Fou campió d’Espanya 1986 i subcampió 1986 i tercer 1987 del món en 250 cc amb Honda El 1988 i el 1989 fou campió del món de 250 cc, i es convertí en el primer català que guanyà el mundial en aquesta cilindrada El 1990 i el 1991 competí en el Mundial de 500 cc Participà en 124 grans premis 33 dels quals de 500 cc, en què assolí 15 victòries, 4 podis i 12 voltes ràpides, i fou…

Fill de Pere Pi, fou pioner del bicitrial, denominat trialsín fins el 1992 A 15 anys assolí el subcampionat mundial absolut i el subcampionat del món de bicicròs 1986 L’any següent aconseguí el primer títol mundial de bicitrial, a partir del qual inicià un extens palmarès que el portà a obtenir dotze campionats a l’aire lliure i vuit copes del món en pista coberta, divuit títols de campió d’Espanya, així com 3 rècords Guinness i 4 rècords del món El 1988 visqué als Estats Units, on popularitzà la modalitat El 1990 creà el Club Ot Pi Biketrial, des del qual organitzà més de 100 competicions,…

Acabada la carrera d’arquitectura, s’installà a Banyoles, on participà en la redacció del pla general d’urbanisme banyolí 1983 Feu diversos estudis per a la protecció de la regió de l’estany de Banyoles, on intervingué en els projectes de les installacions olímpiques de rem Preocupat per temes de patrimoni arquitectònic, especialment a Banyoles i a Girona, també formà part de l’equip que redactà el Pla Especial del Barri Vell gironí Fou professor de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura i president del Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles CECB El 2017, l’Ajuntament de Banyoles li concedí…

Guanyà set vegades el Campionat d’Espanya d’enduro 1979-85 i fou segon dues vegades 1988, 1989 Guanyà tres vegades el Campionat d’Espanya de 600 cc 4T 1991, 1993, 1994 Fou subcampió del món per equips en els Sis Dies Internacionals d’Enduro ISDE a la Cerdanya 1985 Participà en el Campionat d’Europa d’enduro de 500 cc 1980 Fou subcampió d’Espanya de motocròs 1983 L’any 1984 inicià la seva participació en els raids africans guanyà el Ralli de Tunísia 1987 i fou segon en el París-Dakar 1990 amb l’equip Yamaha, en què assolí la millor posició per a un pilot català fins…