Resultats de la cerca

Jugava en la posició d’interior Començà al Vasas i la temporada 1957-58 fitxà pel FC Barcelona, però només disputà tres amistosos perquè estava sancionat per la FIFA En l’edició 1958-59 jugà al RCD Espanyol, però tampoc no pogué disputar partits oficials Acabada la sanció, jugà en diversos clubs, entre els quals cal esmentar el Real Madrid, fins que la temporada 1963-64 retornà a l’Espanyol Jugà aquella temporada i la següent amb l’equip blanc-i-blau, amb un balanç de 17 partits de Lliga disputats i 4 gols marcats La temporada 1965-66 fitxà per la UE Lleida, a segona divisió, i…

Fundat el 1978 amb el nom de Club Atlètic El Casal, el 1984 prengué el nom actual La manca d’installacions –només disposaven d’unes pistes de 300 m de corda a 2 km del poble– marcaren els primers anys de vida La construcció de l’estadi municipal, l’any 1999, amb una pista de vuit carrers de material sintètic, impulsà l’activitat i els èxits dels atletes més joves Organitza el Cros Vila de Castellar, que es disputa des del 1978, el Campionat de Catalunya i la Milla Urbana de Castellar Acollí el Campionat de Catalunya de cros 1990 Xavier Ballester, Toni Creus i Montse Bergadà n’han…

Fou el tècnic més brillant de la història del Centre d’Esports Sabadell Es feu càrrec de l’equip la temporada 1964-65, en què ascendí a primera divisió, i el dirigí fins a l’edició 1971-72, quan perdé la categoria El seu millor èxit fou classificar l’equip per a la Copa de la UEFA amb el quart lloc obtingut durant la temporada 1968-69 Després d’entrenar el Granada, l’Sporting de Gijón i el València, del qual també fou secretari tècnic, al gener del 1985 retornà al Sabadell, que estava a segona A, però només els entrenà en un partit de Lliga i un de Copa i presentà la renúncia

Pioner de l’aviació a les terres de Lleida, el 1929 fou un dels impulsors de la fundació de l’Aeroclub de Lleida El 1930 aconseguí que la ciutat fos seu del Concurs Nacional d’Aviació Ocupà el càrrec de president durant els anys quaranta D’altra banda, cedí uns terrenys per a la construcció de l’Aeròdrom Civit, segon aeròdrom civil de Catalunya El 1948 refundà l’Aeroclub de Lleida, desaparegut durant la Guerra Civil, i adquirí alguns dels seus avions més representatius El 1957, com que l’aeroclub utilitzava només l’Aeròdrom d’Alfés, cedí la finca del camp d’aviació als pares…

Gestionada per Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, és l’equipament dedicat als esports de neu més antic de Catalunya Fou inaugurada el 1947 S’hi accedeix només a peu o amb el cremallera inaugurat al març del 1931 Té onze pistes, un circuit de raquetes de neu, un parc de surf, un circuit de cros, un parc de neu infantil i tres pistes per a trineus El telecadira de la Pala uneix la cota més baixa de l’estació 1964 m amb la màxima 2252 m, mentre que el telecabina de la Coma del Clot enllaça el santuari de Núria amb el refugi del Pic de l’Àliga També té dos teleesquís…

Durant la dècada de 1960 feu ascensions a pics dels Pirineus i dels Alps Fou guia d’escalada als Alps fins que l’any 1966 patí un accident i deixà l’alpinisme Començà una aventura en solitari a bord d’un veler de 7 m d’eslora, el Mistral  per donar la volta al món Sortí del port de Barcelona a l’abril del 1968 i arribà al port de Lekeitio a l’estiu del 1972, després de recórrer 38000 milles marines només amb vela Fou el primer navegant en solitari de l’Estat espanyol que aconseguí aquesta fita Fruit d’aquesta experiència publicà Eh, Petrel 1974 L’any 1974 participà en la primera…

Fou organitzada per primer cop l’any 1916 pel Reial Automòbil Club de Catalunya i el Reial Moto Club de Catalunya Es tractava d’una cursa de regularitat de 650 km de recorregut entre Olot, Puigcerdà, Artesa de Segre, Lleida, Tarragona i Barcelona La primera edició la guanyà Carlos Heredia NSU en cotxes i Pedro Estadell Indian en motos La prova se celebrà tres anys més 1917, 1919, 1920, però no tingué continuïtat El 1954 es recuperà el nom, però la competició es desenvolupà en format de ralli modern només per a automòbils Durant tres anys se celebrà amb aquesta denominació abans…

Començà a l’equip del seu poble natal, després continuà en el Granollers i al principi dels anys setanta ingressà al Barcelona amateur Jugà de centrecampista i la temporada 1972-73 passà al Barcelona Atlètic, on fou considerat una de les grans promeses del futbol català Al final de la temporada 1975-76 es lesionà el genoll però, malgrat això, fitxà pel Valladolid, on només pogué jugar alguns partits al principi de la temporada 1977-78 i es retirà Posteriorment fou president de l’Ametlla i entrenà els juvenils d’aquest club i del Granollers El nou camp de l’Ametlla fou batejat amb el seu nom…

Defensa i migcampista, es formà a les categories inferiors del Futbol Club Barcelona Fou campió d’Espanya en l’equip juvenil i debutà amb el primer equip la temporada 1975-76, encara que només jugà 17 partits Tornà al filial la temporada següent i quan acabà fou traspassat al Salamanca, on jugà durant quatre temporades 1977-1981 un total de 111 partits i marcà 16 gols El 1981 fou fitxat pel Reial Club Deportiu Espanyol, i defensà la seva samarreta durant tres temporades, però tan sols aparegué en 47 partits L’any 1984, passà pel Palamós i el Lloret i es retirà Posteriorment,…

Davanter centre, començà al Club Esportiu Europa i la temporada 1951-52 passà a l’equip amateur del Futbol Club Barcelona, amb el qual es proclamà campió d’Espanya Després de dues temporades a l’Espanya Industrial –arribà a disputar un partit amistós amb el FC Barcelona–, jugà tres temporades a primera divisió amb el Valladolid 1954-57 Tot seguit fitxà pel Saragossa 1957-64, on es convertí en el màxim realitzador de la seva història a la Lliga, amb 88 gols La campanya 1963-64 jugà amb la Unió Esportiva Lleida i es retirà a l’Europa en la temporada 1965-66 És el segon màxim golejador català a…