Resultats de la cerca

Membre del Club Natació Barcelona CNB, guanyà cinc Campionats d’Espanya de primera categoria 1950-54 Entre els anys 1951 i 1957 fou trenta-nou vegades internacional, participà en els Jocs Mediterranis 1951, 1955, en els quals assolí la medalla d’or 1951 i la de bronze a Barcelona en la Copa Itàlia 1953, on repetí medalla de bronze, i en els Jocs Olímpics de Hèlsinki 1952 Després esdevingué directiu i ocupà el càrrec de president del CNB 1978-82

Especialista en periodisme esportiu i periodisme humorístic, treballà com a guionista, presentador, collaborador i actor en programes televisius com Força Barça , Gol a Gol , Barçòvia o Crackòvia En mitjans radiofònics ha treballat en programes com Basket en directe , Futbol a Cadena Catalana , Arús con leche , Força Barça , Crònica radiofònica del FC Barcelona , Tu diràs , etc En premsa escrita ha collaborat en Sport , Don Balón , Marca , Diari de Barcelona i La Vanguardia Ha rebut diversos guardons, entre d’altres el premi de periodisme esportiu de la Generalitat de Catalunya per l’ Anuari…

Fou campió d’Espanya de salt amb perxa sis vegades 1936, 1940-44 També fou quatre vegades campió de Catalunya d’aquesta prova 1933, 1936, 1940, 1943 i dues de decatló 1940, 1941 Establí dos rècords catalans de decatló 1941 Es retirà l’any 1949 i arribà a ser president del Club Atletisme Terrassa

Formà part de la primera generació d’alpinistes catalans a l’Himàlaia El seu primer vuit mil fou l’Annapurna Oriental Obrí diverses vies d’escalada amb el Centre Acadèmic d’Escalada i explorà diversos massissos d’Europa El 1971 coronà el Kilimanjaro i obrí una nova ruta al mont Kenya Participà en l’exploració de les illes Upernavik Grenlàndia, 1973 i coronà alguns cims de l’Hindu Kush i dels Andes peruans També participà en l’expedició catalana a l’Everest 1982, 1993 L’any 1984 coronà el Cho Oyu i el 1992 el Denali Rebé la medalla d’or 1974 i de plata 1970 de la…

Guanyà en tres ocasions el Campionat de Catalunya de salt de llargada 1950, 1953, 1954 Aconseguí la seva millor marca l’any 1954, amb un registre de 6,76 m Fou membre del CN Barcelona, el CA Stadium i el CD Universitari, entre d’altres També participà en proves de salt d’alçada

Es formà al Club Patí Voltregà, i a setze anys debutà amb el primer equip Fou campió del món júnior amb la selecció espanyola 2007 Jugà en el Voltregà fins el 2012, quan fitxà pel Club Esportiu Noia Posteriorment, jugà en el Saint Omer francès 2013-15, el Breganze italià 2015-16 i 2018-20, equip amb el qual el 2019 guanyà la Copa d’Itàlia, i de nou en el Club Patí Voltregà 2016-18 i des de la temporada 2020-21, equip que l’any 2023 guanyà la Copa d’Europa

Rematadora, al començament dels noranta fitxà per l’Espanyol, provinent de l’equip madrileny Aperitivos Medina Amb l’equip blanc-i-blau guanyà la Copa de la Reina 1990 i la Lliga espanyola 1991 Amb la selecció espanyola disputà l’Spring Cup 1988 i els Jocs Olímpics de Barcelona 1992

Oferia informació pugilística d’àmbit estatal, arran de la des-aparició de la revista Febox , de la federació espanyola Dirigida per Joan Antoni Fuertes Feliu i editada per la Federació Catalana de Boxa Amateur, tingué redactors com Raquel Abad, Ana Fernández, Joa-quín Sánchez Bruña, Antonio Guinaldo i Cristina Roura, entre d’altres Tenia periodicitat bimestral

Constituït el 13 de març de 1987 d’acord amb la carta olímpica, fou presidit per l’alcalde de Barcelona Pasqual Maragall i en fou conseller delegat Josep Miquel Abad, càrrec des del qual dirigí l’organització dels Jocs El seu màxim òrgan de govern era l’assemblea general formada per més de cent persones representants de les quatre institucions que integraven el consorci olímpic L’organigrama s’establí en divisions o comissions de treball, com són planificació i control, administració i finances, infraestructures, comunicació i imatge, esports, tecnologia, organisme de ràdio i televisió,…

Existeixen diverses modalitats, tres de les quals són olímpiques la doma clàssica, el salt d’obstacles i el concurs complet –que inclou les dues primeres i una prova de cros– La resta de modalitats són les curses, l’alta escola, la doma vaquera, els enganxos, el bàsquet a cavall horseball , el raid, el trec o marxes d’orientació, el trot, el volteig i l’equitació western D’altra banda, l’equitació de base es practica en ponis, que també tenen presència en alta competició en proves específiques de salts o de concurs complet Les curses de cavalls es practiquen als hipòdroms i normalment van…