Resultats de la cerca

Creada l’any 1980, fou impulsada per diversos aficionats, entre els quals destacà Marià Júdez, president durant més de vint anys Se centrà a donar suport a la participació dels socis en curses d’arreu de Catalunya i en l’organització de proves La primera fou la cinquena edició del Ralli Girona, que poc després es convertí en el Ralli Cales de Palafrugell, prova emblemàtica del Campionat de Catalunya de rallis També rescatà el Ralli Sant Hilari, convertit posteriorment en el Ralli Empordà, que pertany també al calendari català

Començà jugant d’interior al FC Palafrugell, amb el qual disputà el Campionat de Catalunya de primera categoria al principi dels anys trenta Fitxà pel RCD Espanyol 1934-36 i 1943-44, amb el qual disputà 49 partits de Lliga en dues etapes i aconseguí 9 gols Jugà també amb el Reus Deportiu Com a entrenador, dirigí l’Espanyol 1947-49 i 1955-56, fou segon de Ricard Zamora 1954-55 i formà tàndem amb Alfredo Di Stéfano 1965-66 a la banqueta de l’equip blanc-i-blau A més, desenvolupà diverses funcions dins el club espanyolista durant molts anys També dirigí, entre d’altres, el Girona i el Terrassa

Pioner de l’escafandrisme, s’inicià en les activitats subaquàtiques el 1949, com a soci de l’APS, practicant la pesca submarina El 1952 feu la seva primera immersió, i des de llavors esdevingué una de les primeres figures en aquest esport Fou un dels fundadors del Centre de Recuperació i d’Investigacions Submarines CRIS El 1956 feu el rècord estatal d’immersió de 86 m Fou nomenat director de l’Escola Nacional d’Activitats Subaquàtiques 1972 i dissenyà un pla d’ensenyament que adoptà la FEDAS El 1968 participà en el II Campionat Europeu d’Orientació i Natació amb aletes, i fou el primer…

Fundà el club de futbol degà de Catalunya, el Palamós Sport Club En una estada a Anglaterra s’afeccionà al futbol i quan tornà introduí aquest esport amb la creació de l’esmentat club, al gener del 1898, del qual fou jugador i president Des del final de la dècada de 1970 es disputa a Palamós un torneig amb el seu nom

Competí a la JAC Vic i després a la UE Vic Tot i proclamar-se campió català de 110 m tanques i salt de llargada 1942, s’especialitzà en salt amb perxa Entre el 1942 i el 1951 pujà en vuit ocasions al podi del campionat d’Espanya amb tres títols consecutius 1947, 1948, 1949, quatre subcampionats 1942, 1945, 1946, 1950 i un bronze 1951 i fou primer en el rànquing espanyol de l’especialitat el 1945 i el 1949 Guanyà també dos campionats de Catalunya 1947, 1949, on feu també un segon 1946 i un tercer lloc 1948

Membre del Club Atlètic Bisbalenc, guanyà dues vegades els 100 km de Santander, es proclamà campiona d’Espanya en una ocasió i establí un nou rècord de Catalunya en l’altra 1985 Morí en ser atropellada mentre entrenava al terme de Corçà La seva germana Catalina 31 de març de 1963, també fou atleta de fons i es proclamà campiona de Catalunya de marató 1982

Presidí el FC Barcelona 1968-69, després que el 1953 no es va poder presentar a les eleccions a causa de la prohibició del règim franquista Se li atribueix la frase “el Barça és més que un club”, pronunciada durant el discurs d’accés a la presidència

Debutà a segona divisió al CE Sabadell com a interior Disputà la final de la Copa del 1935 Aquella temporada, el Sabadell fou subcampió de la categoria d’argent i l’anterior 1933-34 havia guanyat el Campionat de Catalunya La temporada 1934-35 ingressà al Barça Després de la Guerra Civil jugà al Girona Fou convocat per la selecció catalana 1936

Desenvolupà tota la seva trajectòria esportiva a l’Associació Esportiva de Pesca Marítima Sant Feliu de Guíxols, que presidí Destacà en la modalitat de mar-costa, en què fou campió d’Espanya en categoria individual 1992 i subcampió 1991 També assolí el Campionat Estatal de clubs 1994 i el subcampionat 1996, i formà part de la selecció catalana que guanyà l’or 1992 i la plata 1991 en els Campionats d’Espanya de l’especialitat Amb l’equip del seu club, obtingué la medalla de plata en el Campionat del Món de mar-costa 1996 Fou vicepresident de la Federació Catalana i de l’Espanyola de Pesca

Creà un equip cadet i s’especialitzà en l’organització de Campionats de Catalunya de categories de base A partir del 1989 entrà a la Copa Catalana de bicicleta tot terreny amb l’organització d’una prova El 1991 endegà una cursa de la Challenge dels Països Catalans També inicià el Cinturó Ciclista del BaixEmpordà