Resultats de la cerca

Resident a Barcelona des del final del segle XIX, fou nomenat comte de Churruca el 1910 El 1912 fundà, per iniciativa de la família Güell, el Club de Golf Barcelona en uns terrenys de Pedralbes i en fou el primer president Participà en diversos torneigs i creà el concurs Copa Churruca 1914 Per motius urbanístics, el 1914 acceptà traslladar les installacions de Pedralbes a Sant Cugat del Vallès Les antigues installacions de Pedralbes, però, es mantingueren

Collocador sorgit de les categories inferiors dels Bombers de Barcelona, arribà al primer equip i quan aquest es dissolgué fitxà per l’Andorra, on jugà una temporada El 1992 marxà a l’Unicaja d’Almeria, on estigué més de deu anys i aconseguí vuit títols de Lliga, cinc Copes del Rei i tres Supercopes d’Espanya La temporada 2004-05 fitxà pel Futbol Club Barcelona Fou convocat 186 vegades per la selecció espanyola, de la qual fou capità, i disputà els Jocs Olímpics de Sydney 2000, el Campionat del Món 1998, 2002 i el d’Europa 2003 Li fou concedida la medalla de plata al mèrit esportiu 2002

Membre del Club de Boxa Prat, fou triple campió d’Espanya amateur 2006, 2007, 2008 i quatre vegades de Catalunya de pes mitjà 2006-09 Formà part de les seleccions catalana i espanyola, i debutà com a professional el 2010

Guanyà el Campio-nat d’Espanya de clubs de primera categoria 1999, 2006 i fou subcampió de la Lliga espanyola de clubs 2006 També fou campió 2004 i subcampió 2007 d’Espanya per dobles de primera categoria Disposa de diversos jugadors amb un palmarès destacat, com Sergio García Teruel, medalla de bronze al Campionat del Món, campió d’Espanya individual i de dobles, i de Catalunya de tripletes, Francisco Flores Reina, campió d’Espanya de dobles, Juan Pedro Martínez, campió de Catalunya de tir individual, i Ignacio Egea Muñoz i Enrique Catalán Alamino, campions de Catalunya de dobles i tripletes…

Vestí la samarreta de l’Hispano Francès fins el 1987, any que abandonà l’equip i fitxà pel Bombers de Barcelona Amb aquest equip competí a la divisió d’honor al final dels anys vuitanta i el principi de la dècada de 1990, al costat de jugadors com Rafa Pascual, Cosme Prenafeta i Javier Bosma

Membre del Centre Excursionista Àliga, on s’encarregà del butlletí i reuní una important biblioteca, presidí la secció de cultura Collaborà en la creació de l’Arxiu Bibliogràfic Excursionista de la UEC, entitat que li publicà el llibre Pics de més de 2000 m 1964 Vinculat al Centre Excursionista de Catalunya, tingué cura de l’arxiu de l’ Estudi de la Masia , i dirigí la revista Muntanya 1970-76 Com a fotògraf, consolidà un important arxiu d’imatges relacionades amb la muntanya, que l'any 1996 foren donades a l’Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya El seu catalanisme el portà,…

S’inicià com a illustradora d’historietes per al públic femení a les editorials Favencia —contes de fades Margarita —, Hispano Americana de Ediciones — Mercedes — i Toray — Cuentos de la abuelita  1956 la sèrie d’aventures  Matildita, el terror del barrio  des del 1957, dins de la collecció Alicia , considerada una de les primeres nenes “terribles” de les historietes illustrades de l’Estat espanyol— Entre el 1965 i el 1967, collaborà amb diverses revistes de l’Editorial Bruguera  Tiovivo, Din Dan  i  El Capitán Trueno  En el període 1966-67 també publicà les sèries  Els Yeyés , a la revista …

Pagès de professió, durant la Guerra Civil formà part de la columna Durruti al Pirineu de Lleida, on descobrí l’alta muntanya Acabada la guerra passà uns mesos al camp de concentració de Vernet d'Arieja Impulsor de l’excursionisme al Penedès, fou un dels fundadors de l’entitat Joventut Excursionista Vilafranquina 1944, clausurada els anys cinquanta Fomentà activitats com la neteja de camins i de fonts a la comarca i organitzà excursions collectives i campaments als Pirineus i als Alps El 1949, juntament amb els excursionistes Josep Llaudó, Cosme Milà germà seu i Joaquim Cabeza,…

de superfície llisa Consisteix a fer passar la pilota, colpejant-la amb la mà o els braços, al camp contrari per damunt d’una xarxa collocada de manera transversal al mig de la pista La xarxa té una altura de 2,43 m en les competicions masculines i de 2,24 m en les femenines En categories inferiors, l’altura és més baixa La pilota és de pell, té una circumferència de 65-67 cm i pesa entre 260 i 280 gr Els partits es disputen al millor de cinc sets Cada set consta de 25 punts, excepte el cinquè que es juga a 15, però cal una diferència mínima de dos punts per a guanyar un set S’aconsegueix un…