Resultats de la cerca

S’inicià de la mà d’Amable Granado Guanyà la medalla d’or al Mundial màster de culturisme natural UIBBN 1999 i la medalla de bronze als Campionats del Món màster UIBBN 2002 Obrí el seu propi gimnàs a Castelldefels, el Gym Herakles El 2004 es retirà de l’alta competició després d’assolir la cinquena posició al Campionat d’Europa Exercí com a entrenador a la República Dominicana fins l’any 2014

Estigué lligat sempre al Club 7 a 9, on començà a jugar el 1945, excepte un any que jugà amb el Mayda Formà part de l’equip campió de Lliga entre el 1964 i el 1967, si bé no n’era titular Participà en el Mundial del 1959 Com a directiu, fou delegat del 7 a 9 i el 1968 fundà l’Escola Nacional d’Entrenadors, que també dirigí Igualment, fou membre de la junta directiva de la federació espanyola Rebé la insígnia d’or i la distinció com a soci de mèrit del seu club

Competí en Tècnica de Recorregut Eqüestre de Competició TREC com a membre de l’equip del Club les Tanques de Viladecans i es proclamà campió estatal en les especialitats sènior TREC 2009 i prova d’orientació en TREC 2006 Practicà el bàsquet a cavall amb el Centre de Doma d’Osona i formà part de la selecció catalana d’aquesta especialitat Des del 2006 compaginà l’alta competició amb la seva feina al Centre d’Equitació les Tanques de Viladecans, on s’encarregà de la doma de cavalls i d’activitats d’equitació terapèutica per a centres d’educació especial

S’inicià com a amateur a la Penya Ciclista Avant Sempre de Reus 1932-36 Un cop retirat, fundà la Penya Ciclista de Veterans de Reus i l’Agrupació de Veterans de la província de Tarragona Durant tretze anys dirigí l’equip amateur del Kelme Fou directiu del Club Ciclista Reus i el darrer president de la secció ciclista del Reus Deportiu Rebé la placa al mèrit ciclista de la Federació Catalana i la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1993 Entre el 1974 i el 2000 es disputà un trofeu que duia el seu nom

Practicà el tennis de taula, rem, esgrima, boxa, tennis, futbol, golf i ciclisme El 1945 publicà un manual per a aprendre a jugar a tennis de taula, esport en què destacà com a jugador del PPC Tívoli i l’Associació Condal a primera categoria També fou remer del Club Natació Barcelona i jugador de golf Formà part del comitè organitzador dels Jocs Mediterranis de Barcelona 1955, i fou l’autor del llibre Barcelona, deporte y turismo Fundà i presidí l’Associació de Periodistes Esportius Catalans Jugadors de Golf Alhora, impulsà el campionat de golf organitzat per a periodistes l’any 1980,…

Soci del Club Tennis Barcino, que presidí 1981-85, sota el seu mandat el club es proclamà campió de la Copa Intercontinental 1983 Collaborador de la Reial Federació Espanyola de Tennis 1978-82, l’any 1982 fou l’organitzador del primer torneig de 25000 $ fet a Catalunya i de l’Associació Catalonian Tournements L’any 1986 fou cofundador, juntament amb Lluís Bruguera, de l’Academia Top Team També presidí el Club Nacional de Presidents de Clubs de Tennis d’Espanya 1987-91 i el Club de Tennis Llafranc 1998-2010 Creà el Campionat Escolar de Tennis de Catalunya amb la Fundació Jesús…

S’inicià l’any 1947 amb l’equip del Liceu Francès, on exercí d’entrenador entre el 1960 i el 1980 Guanyà diversos campionats de Catalunya i d’Espanya en categories inferiors Fou entrenador del Club Natació Badalona 1967-71 i del Futbol Club Barcelona 1981-83

Formà part del CE Noia, el CE Vendrell, el CP Vilanova, el CP Riudebitlles i el CP Masquefa Com a entrenador, dirigí tots els equips de base del CE Noia, dels quals també fou coordinador, i la temporada 2007-08 es convertí en el tècnic del primer equip, amb el qual guanyà la Copa del Rei 2008, la Copa CERS 2014 i la Copa Continental 2015 Posteriorment, fou entrenador del primer equip de l’Igualada Hoquei Club 2015-19, del Club Patí Calafell 2019-20 i, de nou, del CE Noia 2020-21 i del CP Calafell des del 2021

Començà a practicar l’espeleologia el 1969 Ingressà a la Secció d’Espeleologia de l’Orfeó Gracienc i fou fundador del Grup Geogràfic de Gràcia 1974 i de l’Espeleo Club de Gràcia 1979, del qual fou primer president Realitzà exploracions i estudis sobre els relleus càrstics a Catalunya i a les serralades pirinenques d’Arañonera i Escuain, a Aragó És autor de les monografies Les mines de Can Palomeres 1988, Grans Cavitats de Catalunya , en dos volums 1989-90, La aventura de Arañonera 1992 i Sota la sal de Cardona 2002

Competí fins el 2003 i assolí un subcampionat d’Espanya i una quarta plaça a la Maxxis Cup International Europa Fou convocat quatre cops per la selecció espanyola Un cop deixà la competició, es vinculà a l’empresa MSC, que passà a dirigir el 2010