Resultats de la cerca

Soci del Real Club de Golf El Prat, durant els anys seixanta i setanta guanyà bastants campionats en l’àmbit estatal, entre d’altres la Copa Nacional Puerta de Hierro 1968 i el Trofeu Vilet del Club de Golf Sant Cugat 1969

Soci del Centre Excursionista de Catalunya i membre del CADE i del GAME, és instructor d’escalada de l’ECAM i professor a l’Escola Catalana de l’Esport S’inicià a la dècada dels setanta i ben aviat realitzà vies clàssiques de Montserrat, dels Terradets i dels Pirineus Als Alps, realitzà algunes de les cares nord més emblemàtiques Cima Grande di Lavaredo, Grans Jorasses, Eiger, Triolet, etc Ha participat en nombroses expedicions, entre les quals cal citar la dels Andes peruans Ocshapalca, 1987, l’Argentina Cerro Torre, 1988, el Canadà Lotus Flower Tower, 1990, el Nepal Makalu, 1991, Xile…

Els anys quaranta i cinquanta competí en algunes de les curses més importants de l’època Com a company d’equip de Paco Gòdia, participà en proves a l’estranger El 1949 fou segon a les 24 Hores de Le Mans, pilotant un Delage juntament amb el francès Louveau Al cap de poc repetí resultat a les 24 Hores de Spa-Francorchamps Un greu accident sofert al mateix circuit de Le Mans el 1953, quan era pilot oficial de l’equip Pegaso, el tingué molt temps apartat de la competició Quan es recuperà guanyà dos anys seguits el Gran Premi de Barajas 1956, 1957 El 1953 fou segon i tercer a la pujada a la…

S’inicià al Club Natació Montjuïc, passà al Club Natació Barcelona, amb el qual es proclamà campió de la Lliga 1991, 1996, 1997 i la Copa del Rei 1991, 1996, i també formà part del Club Esportiu Mediterrani i del Club Natació Terrassa, sempre en la posició de boia Amb la selecció espanyola es proclamà subcampió olímpic en els Jocs de Barcelona 1992, i guanyà dues medalles en Campionats del Món or el 1998 i plata el 1991 i d’Europa plata el 1991 i bronze el 1993

S’inicià en la gimnàstica artística al Gimnàs Alsina Participà en els Jocs Mediterranis de Barcelona 1955 i posteriorment es dedicà a entrenar Dirigí campions com Lluís Valbuena o Rosa Maria Balaguer i fou nomenat responsable de la selecció espanyola femenina També entrenà el Club de Gimnàstica Esportiva de Barcelona, l’Associació Esportiva Sagrat Cor, el CN Granollers i fomentà la gimnàstica amb cursos i exhibicions arreu de Catalunya Com a jutge, actuà en nombroses competicions de caràcter internacional També traduí articles sobre gimnàstica de l’italià, el francès, l’anglès i…

Entrà com a tresorer en la junta de la Federació Catalana de Gimnàstica quan aquesta es reconstituí el 1946, i posteriorment en fou president 1956-64

De formació autodidàctica, milità a la Unió Catalanista, de la qual fou secretari general, i a Estat Català Fou sotsdirector i fundador del setmanari Nosaltres Sols  1931-34 També fundà Edicions Mediterrània 1935, Editorial Dalmau i Jover 1945, juntament amb Joan Jover i Rafael Dalmau, Editor 1959, juntament amb la seva filla Maria Carme , editorial que té com a eixos principals la publicació de llibres sobre geografia, folklore i història Treballà des de la clandestinitat per mantenir la llengua i la cultura catalanes Com a editor cal destacar-ne la sèrie “Episodis de la Història”, que es…

Formà l’escuderia Corso, juntament amb J Jover, P Godia i S Fàbregas 1948 Quedà setè en el Gran Premi Penya Rhin 1948 i, formant equip amb Miguel Soler, quedà quart en el XIV Ralli Internacional dels Alps 1951

Participà en diverses curses automobilístiques i, al volant d’un Maserati amb Joan Jover de copilot, aconseguí la tercera plaça al Gran Premi Penya Rhin 1946 al circuit de Pedralbes Els anys cinquanta practicà la motonàutica i fou campió d’Espanya de classe C1U 1958 Rebé la Medalla d’Or de la Ciutat de Barcelona al mèrit artístic 1983

Fou impulsada per César Apezteguía, Salvador Fábregas, Francesc Gòdia i Juan Jover amb la finalitat de participar en proves internacionals, en una època en què era molt difícil sortir de l’Estat espanyol per participar-hi La seva vida fou curta, ja que les tres primeres curses en els circuits francesos d’Albi i Montlhéry i en l’italià de Torí no tingueren gaire èxit esportiu i econòmic