Resultats de la cerca

En el seu palmarès destaquen dos Campionats de Catalunya 1944, 1946 i un subcampionat 1954 També fou subcampió d’Espanya 1944 i participà en diverses ocasions amb l’equip espanyol i català en competicions internacionals Jugà als clubs d’escacs Barcelona i Tívoli També destacà com a jugador per correspondència i escrigué el llibre del Torneig Internacional de Barcelona de l’any 1946

Especialitzat en gimnàstica artística, s’inicià al collegi Sant Miquel de Barcelona i fou subcampió d’Espanya juvenil 1962 Participà amb la selecció espanyola en dos Campionats del Món 1966, 1970 i tres Campionats d’Europa 1967, 1971, 1973 El 1969 aconseguí cinc títols de campió d’Espanya —concurs general, terra, anelles, cavall amb arcs i barra fixa— i dos subcampionats El 1971 fou campió en cavall amb arcs i el 1973, en paralleles Fou deu vegades consecutives campió de Catalunya 1965-74 Fou entrenador del Club Gimnàstic Sant Miquel i professor de gimnàstica de l’INEFC

Conegut com Quique Llorens Al principi de la dècada de 1980 debutà a divisió d’honor amb el Nàutic de Castelldefels i guanyà una Copa d’Espanya 1984 Posteriorment fitxà per la Unió Esportiva La Palma Al final de la dècada fitxà pel FC Barcelona, amb qui guanyà la Copa del Rei 1989 i la Recopa d’Europa 1990 Fou una vintena de vegades internacional amb la selecció espanyola i guanyà el Campionat d’Espanya amb la selecció catalana en més d’una ocasió

El 1945 entrà a formar part de la junta del Reial Club de Polo Barcelona, del qual fou vicepresident fins el 1970 Presidí la Reial Federació Espanyola de Tennis 1970-84 Mentre ocupà aquest càrrec, fou el màxim responsable de la celebració de la Copa Masters, a Barcelona 1972, i cofundà la Federació Europea de Tennis Des del 1971 és membre del Comitè Olímpic Espanyol El 1973 passà a ser membre del comitè executiu de la Federació Internacional de Tennis, que també vicepresidí, i el 1997 aquest organisme el nomenà president honorari vitalici És soci d’honor del Wimbledon All England Club 1979 i…

Desenvolupà tota la carrera esportiva al FC Barcelona Ingressà a l’equip amateur a 14 anys i formà part del primer equip blaugrana 1925-36 com a suplent de Platko, primer, i de Nogués, després Disputà 98 partits, i guanyà la Copa 1928, la Lliga 1929 i vuit Campionats de Catalunya El 1933 el club li donà la baixa, però demanà de continuar sense cobrar i seguí fins el 1936 Defensà la porteria de la selecció catalana en cinc ocasions En retirar-se, quedà vinculat al quadre tècnic de l’entitat, on assolí un gran prestigi com a forjador de talents Combinà la tasca de tècnic dels juvenils amb la de…

Començà jugant al Teià Futbol 5 i posteriorment passà a les files del Club Natació Caldes FS Formà part de la selecció catalana, amb la qual guanyà el Campionat del Món de l’Associació Mundial de Futsal AMF 2008 Rebé el premi ARC 2008

Conegut com Pepitu , ingressà al Club Tennis Barcino el 1941 Guanyà, en diferents categories d’edat, vint-i-vuit Campionats de Catalunya i catorze Campionats d’Espanya, tant en individuals com en dobles, i per equips de club, amb el Barcino Fou membre de l’equip espanyol de veterans i de veterans sèniors 1980-84, dels quals també fou capità Del 1971 al 1979 fou vicepresident del CT Barcino i delegat de la secció de tennis El 1965 se’l nomenà soci de mèrit i se li atorgà la insígnia de brillants del club

Membre del Tiro Nacional de Barcelona des del 1956 Guanyà per primera vegada el Campionat d’Espanya en la prova de fusell a 300 m el 1959 Participà en els Jocs Olímpics de Roma 1960 en les proves de 50 m carrabina estirat i tres posi-cions També participà en diverses tirades internacionals, com en l’Encontre Llatí de Torí 1960 Guanyà alguns campionats estatals en carrabina i en fusell de guerra, i diversos campionats de Barcelona Des del 1970 és soci de mèrit del club

Iniciat en el tennis en la Secció d’Esports del Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria, el 1928 fou un dels fundadors del Club Tennis Barcino, de la junta directiva del qual fou membre en diversos períodes Impulsà i collaborà econòmicament en la construcció de les installacions del club 1952

Membre de la Sala d’Armes Montjuïc, del Pentatló Club Barcelona i de la Sala d’Esgrima Amposta, destacà en totes les categories en la modalitat d’espasa i es proclamà set vegades campió de Catalunya, una en categoria júnior 1984 i sis en sènior 1992-95, 1997, 1998 Fou internacional amb la selecció espanyola als Jocs Olímpics de Barcelona 1992 i Atlanta 1996, en cinc Mundials 1991, 1993, 1994, 1995, 1997 i en un Campionat d’Europa 1992 Els seus millors resultats foren la medalla de bronze individual aconseguida a l’europeu, la quarta posició per equips al Mundial del 1995, els diplomes…