Resultats de la cerca

Fou una de les pioneres del futbol femení a Catalunya Disputà amb el Futbol Club Barcelona el que està considerat el partit d’arrencada del futbol femení català, al Camp Nou, contra la Unió Esportiva Centelles 1970 Jugava de davantera i fou l’ànima de l’equip blaugrana, anomenat aleshores Penya Femenina Barcelonista

Desenvolupà tota la seva trajectòria esportiva a la UE Montgat Fou capità d’un històric equip que al principi dels seixanta arribà a jugar a la primera divisió estatal Fou l’ànima de l’escola de basquetbol del Montgat i de la promoció del minibàsquet Posteriorment fou entrenador del primer equip La Fundació del Bàsquet Català el nomenà Històric del Bàsquet Català 2003

Integrant i ànima de la Societat Gimnàstica Alemanya de Barcelona del principi dels anys vint del segle passat, junt amb altres atletes com Graumann, Trausmann i Karcher, conreà tot tipus de proves atlètiques Fou campió de Catalunya de salt d’alçada 1919, 1920, salt de perxa 1920, 1924, 1925, salt de llargada 1920, triple salt 1920, llançament de disc 1920, 1923, 1924 i de javelina 1920, 1923 També destacà en llançament de pes

Fou fundada el 2005 per a promocionar la pràctica de la falconeria i la protecció de les aus rapinyaires A més de l’ensinistrament de les aus, participa en la regulació i el control d’animals perjudicials per a l’agricultura Participa en torneigs socials, en Campionats d’Espanya i en encontres internacionals Organitza periòdicament el Dia Internacional de les Aus de Sant Boi D’entre els seus membres ha destacat Aurelio Pérez, que fou soci honorífic i ànima de la societat

Jugador del Futbol Club Barcelona amateur , es retirà per culpa d’una lesió i el 1958 obtingué el títol d’entrenador La temporada 1958-59 entrà al cos tècnic del Barça i dirigí l’equip infantil fins el 1977, quan passà a ser coordinador del futbol de base amb Joan Martínez Vilaseca Destacà com a descobridor de talents Considerat l’ànima de la Masia, antiga residència dels joves jugadors barcelonistes, la nova residència, inaugurada el 2011 a Sant Joan Despí, porta el seu nom

Dedicada especialment al futbol, narra en to d’humor els esdeveniments esportius Alfons Roure Duvinyals en fou el primer director, però l’ànima del setmanari fou Valentí Castanys, creador d’unes caricatures inconfusibles, que signava els dibuixos sota el pseudònim Dova A la redacció hi havia Antoni Ollé Bertran, Manuel Amat i Xavier Picañol, en la part literària, i Joaquim Bofarull Gripau , Albert Mestres, Roca i Opisso, en la part gràfica Utilitzava un llenguatge colloquial, ple de barbarismes Partidària del Barça, marcà una època i feu escola dins la sàtira esportiva

S’encetà amb la direcció inicial de Francesc Bosch i amb Francesc d’A Masana com a redactor en cap, però l’ànima de la revista fou Lluís Aymamí Baudina, que ben aviat n’esdevingué director S’hi aplegaven els redactors que defensaven l’ideal de l’esport popular que arrelà a la dècada següent a Catalunya En foren redactors Soler Moreu, Aquiles, Dribling i Kramer, entre d’altres Hi destacaven les cròniques futbolístiques i la informació específica del Campionat de Catalunya Escrit en castellà, hi sovintejaven escrits en català Se’n publicaren com a mínim 169 números

Tot i el subtítol "revista setmanal de sports", dedicava un gran nombre de pàgines a la informació de futbol tant del campionat català com de les competicions comarcals Fou dirigida per Francesc Rossell, però l’ànima de la revista fou Isop , que signava la secció "Minúcies", a tall d’editorial Tenia corresponsalies a Madrid, Bilbao i altres ciutats de l’Estat i de l’estranger Fou un precedent de la premsa esportiva catalanista d’aquella dècada i manifestà la seva missió moralitzadora i catalanitzadora de l’esport Impulsà la Copa Catalunya Sportiva, que disputaven els equips infantils dels…

S’inicià a catorze anys en guanyar la cursa Jean Bouin, i Gregorio Rojo l’animà perquè s’hi dediqués a les files del FC Barcelona Practicant de proves de cros i fons, finalment s’especialitzà en els 400 m tanques, sobretot quan passà a formar part de la primera promoció d’esportistes de la residència Blume, on tingué Julio Bravo Ducal com a entrenador Aconseguí dos títols de campió de Catalunya de 400 m tanques 1962, 1964 i competí en diversos torneigs internacionals Establí dos rècords de Catalunya en aquesta prova, el segon dels quals també fou plusmarca estatal 53,5 s el 1964

Soci del Club Gimnàstic de Tarragona des del 1957 i ànima de l’entitat Saguer, i en ocasions davanter, s’especialitzà en pala curta, paleta de cuir i pala llarga Es proclamà campió de Catalunya de paleta de cuir amb Josep Bravo 1971, 1975 i campió de pala curta amb Pere Andreu 1968-71, 1973, 1976, 1977, amb qui fou doble campió d’Espanya 1980, 1981 En el Torneig Internacional de Biarritz França, fou campió de les tres especialitats de paleta de cuir amb Agustí Brugués 1974, de pala curta amb Pere Andreu 1977 i de pala llarga 1979 Durant dotze temporades fou seleccionat per a representar…