Resultats de la cerca

De formació autodidacta, desenvolupà la seva carrera entre els anys cinquanta i setanta Mantingué contacte per mitjà del correu amb diferents entrenadors i universitats americans Dirigí els equips del JAC Sants, CD Guzzi, Grup Esportiu SEAT i RCD Espanyol, entre d’altres

De formació autodidacta, plantà cara als grans nedadors de fons de Catalunya en el període 1927-30 en disputar-los la supremacia a la Travessia del Port de Barcelona, en la qual fou tercer el 1927 com a nedador del CN Athlètic i segon el 1928 com a independent i el 1929 com a nedador de l’Olímpic Amateur Club Fou campió d’Espanya dels 2000 m mar 1928, 1929 El 1930, afiliat al Barceloneta Amateur Club, es proclamà campió de Catalunya dels 2000 m mar, nedats a la platja de Badalona Com a veterà, fou campió de Catalunya de gran fons 1947 i guanyador de la Copa Pasqua 1948

Soci de les seccions d’espeleologia del Club Esquí Puigmal 1955-65, de la UEC de Sants 1965-67, del Centre Excursionista de Catalunya 1967-73, del Centre Excursionista de Vallirana 1973-90, des dels anys noranta també es vinculà a l’Espeleo Club de Gràcia S’interessà per la fotografia subterrània i arribà a ser un referent d’aquesta disciplina a Catalunya Autodidacta i investigador, desenvolupà ginys per millorar les tècniques d’illuminació, com ara un flaix especial que fabricà el 1967 i que perfeccionà el 1970 Fotografià la majoria de cavitats de Catalunya i de l’Estat espanyol En una…

Es practica sobre una tarima de 4 m 2 i amb un halter composts per una barra de 2,20 m de llargada i 20 kg de pes per als homes i de 2,10 m i 15 kg per a les dones, als quals es fixen uns discs pels extrems en funció del pes que es vol aconseguir Els discs, de metall o cautxú, segueixen un codi de colors segons el seu pes 25 i 2,5 kg, vermell 20 i 2 kg, blau 15 i 1,5 kg, groc 10 i 1 kg, verd, i 5 i 0,5 kg, blanc En les competicions, els participants es classifiquen per categories segons el seu pes la masculina consta de vuit categories, fins a 56, 62, 69, 77, 85, 94, 105, i més de 105 kg, i…

En competició es disputen proves de descens, consistents a baixar a gran velocitat per un recorregut de forts pendents, desnivells i revolts d’eslàlom, quan diverses portes assenyalen el recorregut que l’esquiador ha de fer en ziga-zaga en el menor temps possible eslàlom gegant, quan el recorregut és més llarg i les portes més distants, i supergegant, que combina les característiques del descens i de l’eslàlom Altres especialitats de l’esquí alpí són l’esquí de velocitat i l’esquí extrem, en el qual l’esquiador supera pendents superiors als 45 graus d’inclinació per zones sense senyalitzar…