Resultats de la cerca

Central que vestí la samarreta del CV Sant Pere i Sant Pau 1998-2000 Durant aquesta etapa participà en la Copa del Rei i en competició europea Abandonà el club per anar al CV Unicaja Almería, amb el qual aconseguí dues Superlligues i una Copa del Rei, i disputà la final a quatre de la Copa d’Europa Formà part de la selecció espanyola

Arribà al Futbol Club Barcelona el 1999 i amb l’equip blaugrana fou campió de Lliga i d’Europa 2000

Vestí la samarreta del Club Voleibol Sant Pere i Sant Pau de Tarragona 1999-2001 La primera temporada aconseguí la quarta posició a la Superlliga la millor de la història fins llavors, i la segona, el club debutà en competició europea

Membre del Club d’Esquí de Fons Urgellet-Cerdanya, formà part de la selecció espanyola d’esquí de fons 2002-07, i disputà el Campionat del Món sub-23 2006 de l’especialitat Guanyà el Campionat de Catalunya 2004, el d’Aragó, Navarra i el País Basc 2008 i el Campionat d’Espanya 2006 d’esquí de fons Es retirà el 2008

Iniciat al Club Cadí Canoë-Kayak de la Seu d’Urgell, s’especialitzà en la modalitat d’eslàlom El 2010 aconseguí la victòria al Campionat de Catalunya i també al Campionat d’Espanya Amb la selecció espanyola disputà diverses competicions internacionals, com un Campionat d’Europa júnior i un sub-23 Forma part dels programes de perfeccionament de la federació catalana i espanyola, i pertany a l’equip de treball del Club Cadí Canoë-Kayak en l’organització de competicions nacionals i internacionals

Vinculat al Club Cadí Canoë-Kayak, destacà en proves d’estil lliure i eslàlom El 2010 es proclamà campió d’Espanya de ràfting És monitor d’aquesta modalitat, d’hidrotrineu i de piragüisme al Parc Olímpic del Segre, i ha participat en l’organització dels Campionats del Món 2009 i d’Europa 2011 i de la Copa del Món 2012 en les mateixes installacions

Fou creat als anys seixanta del segle XX per Kenji Kurosaki com a variant de la boxa tailandesa tradicional Barrejà tècniques pugilístiques amb altres de provinents d’arts marcials com el karate, d’aquí el seu nom kick ‘donar puntades’ i boxing ‘boxejar’ Els seus practicants competeixen com a amateurs o com a professionals Hi ha sis disciplines de competició dividides en categories de pes oriental, americana, light-contact, semi-contact, defensa personal i grappling Diverses federacions i associacions en regulen la pràctica i organitzen les diferents competicions Els combats enfronten dos…

Segons el tipus de discapacitat, es diferencien tres especialitats de ciclisme adaptat En totes tres es pot competir en velòdroms, a la muntanya o a la carretera, individualment o per equips, tant en categoria masculina com femenina Les persones amb discapacitats motrius, paràlisi cerebral, discapacitat visual o ceguesa poden practicar l’anomenat ciclisme paralímpic Utilitzen bicicletes adaptades a cada tipus de discapacitat, com tricicles, tàndems o bicicletes de mà handcycle o handbike El reglament de competició és el mateix que l’establert per la Federació Internacional Amateur de Ciclisme…

Dins les ciències socials de l’esport, l’antropologia es caracteritza sobretot pel mètode etnogràfic treball de camp, observació participant, diari, entrevistes obertes en profunditat i informants clau la vocació holística, integradora i transdisciplinària la metodologia comparativa l’interès pels aspectes liminars i menys institucionalitzats i per la "mirada distant" sobre els aspectes més normalitzats de la pràctica esportiva Els inicis de la preocupació de l’antropologia per l’esport s’han de buscar al segle XIX i s’emmarquen dins la problemàtica de la difusió dels trets culturals, on…

En competició es disputen proves de descens, consistents a baixar a gran velocitat per un recorregut de forts pendents, desnivells i revolts d’eslàlom, quan diverses portes assenyalen el recorregut que l’esquiador ha de fer en ziga-zaga en el menor temps possible eslàlom gegant, quan el recorregut és més llarg i les portes més distants, i supergegant, que combina les característiques del descens i de l’eslàlom Altres especialitats de l’esquí alpí són l’esquí de velocitat i l’esquí extrem, en el qual l’esquiador supera pendents superiors als 45 graus d’inclinació per zones sense senyalitzar…