Resultats de la cerca

Durant la primera meitat del segle XX fou internacional amb la selecció espanyola en dues ocasions Li fou concedida la medalla d’or al mèrit esportiu per la Federació Espanyola de Rugbi 1949

Participà, dins de la classe S7, als Jocs Paralímpics de Barcelona 1992, on guanyà una medalla d’or, dues d’argent i tres de bronze A Atlanta 1996 obtingué una medalla d’or, una d’argent i dues de bronze El 2006 li fou concedida la medalla de bronze del Reial Orde del Mèrit Esportiu

Gran impulsor del corfbol a Catalunya, des del 1982 presidí l’Associació Catalana per a la Promoció i Pràctica del Korfbal, primera associació d’aquest esport a Catalunya Posteriorment fou el primer president de la Federació Catalana de Corfbol 2004-07 i n’aconseguí l’ingrés com a membre de ple dret a la Federació Internacional de Corfbol 2005 L’any 2006 li fou concedida la insígnia Premi President Companys

Membre del Club Natació Granollers, s’especialitzà en proves de velocitat Fou campiona de Catalunya de 50 m lliure 1988 i 100 m lliure 1988, 1989 Fou també campiona d’Espanya de 50 m lliure 1989 Participà en diferents trobades internacionals i el 1988 rebé una beca de l’Associació d’Esports Olímpics ADO per als Jocs Olímpics de Barcelona 1992 El 1990 li fou concedida la medalla de bronze de serveis distingits de la Federació Espanyola de Natació

Formada al Club Natació Manresa, s’especialitzà en proves de papallona i d’estil Fou campiona de Catalunya de 100 m papallona 1987, 1988, 200 m papallona 1986 i 200 m i 400 m estil individual 1986 En l’àmbit estatal, fou subcampiona d’Espanya de 200 m estil individual 1986 i de 100 m papallona 1988 El 1990 li fou concedida la medalla de bronze de serveis distingits de la Federació Espanyola en assolir les vint-i-cinc actuacions internacionals amb l’equip espanyol

Començà treballant a Mundo Deportivo 1972-82 i, posteriorment, passà a La Vanguardia 1982-2008 Especialitzat en olimpisme, fou enviat especial en tots els Jocs Olímpics d’estiu i d’hivern des d’Innsbruck 1976 fins a Sydney 2000, excepte en els Jocs Olímpics d’Hivern de Lillehammer 1994 Tingué un paper destacat en la narració dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 També collaborà puntualment en la revista del COI, Temps de Joc , i Barcelona Olímpica El 2003 li fou concedida la Ploma d’Or de l’Associació Catalana de Dirigents Esportius

Collocador sorgit de les categories inferiors dels Bombers de Barcelona, arribà al primer equip i quan aquest es dissolgué fitxà per l’Andorra, on jugà una temporada El 1992 marxà a l’Unicaja d’Almeria, on estigué més de deu anys i aconseguí vuit títols de Lliga, cinc Copes del Rei i tres Supercopes d’Espanya La temporada 2004-05 fitxà pel Futbol Club Barcelona Fou convocat 186 vegades per la selecció espanyola, de la qual fou capità, i disputà els Jocs Olímpics de Sydney 2000, el Campionat del Món 1998, 2002 i el d’Europa 2003 Li fou concedida la medalla de plata al mèrit esportiu 2002

Membre del Club Natació Banyoles, el qual fundà el 1925 amb un grup d’amics quan encara no tenia catorze anys, estigué sempre vinculat al club, primer com a nedador i posteriorment com a directiu en les àrees de natació i de rem Ocupà també càrrecs federatius en rem Conegut amb el sobrenom de Paquel , fou promotor i organitzador de la travessa de l’estany de Banyoles, que se celebra des del 1944, i en la qual s’atorga el trofeu Miquel Masgrau Paquel  al club amb més participants classificats en la prova Li fou concedida la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya

Debutà amb el Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria el 1923 El 1924 Joan Gamper li donà la responsabilitat de la secció de rugbi del Futbol Club Barcelona, de la qual fou delegat fins el 1969 Del 1927 al 1953 exercí d’àrbitre Fou secretari de la Federació Catalana de Rugbi 1928-34 i 1974-83, vicepresident, tresorer, vocal i seleccionador El 1948 li fou concedida la insígnia d’or i brillants del FC Barcelona i la medalla d’or de la Federació Espanyola de Rugbi El 1972 rebé la medalla d’or al mèrit esportiu de la federació catalana i el 1984 l’Orde al Mèrit…

Sorgit del Club Natació Barcelona, accedí a la presidència de la federació catalana el 1950, amb la voluntat de recuperar el paper preeminent de la natació catalana dins l’Estat Amb aquest objectiu, formà una nova junta directiva composta per representants genuïns dels clubs amb més pes a Catalunya, i aquell mateix any la federació recuperà el títol de campió d’Espanya masculí, perdut feia deu anys El 1954 instituí un trofeu amb el seu nom per premiar els campions de Catalunya infantils de fons a la travessia del port de Barcelona El 1955 rebé la placa d’honor de la federació espanyola i el…