Resultats de la cerca

Al juny del 1913 entrà a formar part de la directiva del Futbol Club Barcelona, com a vocal Al cap d’un any fou escollit president i succeí Francesc de Moxó La seva trajectòria estigué marcada per les lluites internes i el malestar social dins l’entitat, dominada a l’ombra pel militar Joaquim Peris de Vargas, i que van provocar la dimissió al maig del 1915

Entrà com a president del Club Ciclista Tarragona l’any 1981 Durant el seu mandat el club presentà el projecte de velòdrom per a Tarragona, que finalment s’installà al barri de Camp Clar l’any 1983 El 1989 endegà el Critèrium Ciutat de Tarragona i dos anys més tard presentà la dimissió Fou secretari per Tarragona de la Federació Catalana de Ciclisme 1991-2001

Al principi dels anys seixanta entrà a la junta directiva de la Federació Catalana de Patinatge En fou vicepresident i al gener del 1971 es convertí en el president després de la dimissió de Carles Becerra, i es mantingué en el càrrec fins el dia de la seva mort En la seva memòria, la Federació Catalana creà el 1975 el Trofeu Santiago Pagès, que se celebrà fins al final dels anys vuitanta

Membre de la directiva de la Unió Esportiva Lleida, un any com a tresorer i dos més com a vicepresident, el 1954 accedí a la presidència del club En la seva etapa destacà la collaboració amb el Futbol Club Barcelona en l’intercanvi de jugadors sorgits del planter lleidatà, com Gensana i Ribelles El descens de l’equip a la tercera divisió al final de la temporada 1956-57 provocà la seva dimissió

Presidí el FC Barcelona 1915-16 i durant el seu mandat es produí la primera gran polèmica amb el Real Madrid l’equip blaugrana es retirà del Campionat d’Espanya en el quart partit de la semifinal acusant l’àrbitre de par-cial i a continuació tota la directiva barcelonista presentà la dimissió Aquella temporada el Barça guanyà el Campionat de Catalunya Anteriorment havia estat tresorer del club i més tard fou president honorari del Club Esportiu Sitgetà

El 1953 s’incorporà a la junta directiva del FC Barcelona com a vicepresident Presidí l’equip filial de futbol a partir del 1956, quan prengué el nom de CD Comtal Accedí a la presidència del club blaugrana 1961-68 i durant el seu mandat aconseguí la requalificació del terreny del camp de les Corts, que vengué el 1966, i creà el Trofeu Joan Gamper l’estiu del mateix any El malestar creat pels escassos èxits esportius —l’equip de futbol només guanyà una Copa 1963 i una Copa de Fires 1966— provocà la seva dimissió També fou president del Club de Golf Costa Brava 1975-82

Membre de la família propietària de l’Espanya Industrial, fou el primer president del Club Deportiu Espanya Industrial, fundat a l’agost del 1934 Durant el seu mandat el club passà a ser filial del Futbol Club Barcelona 1951 i començà a jugar al camp de les Corts Deixà la presidència al principi dels anys cinquanta També fou president del FC Barcelona després de la dimissió del marquès de la Mesa de Asta 1943 Durant el seu mandat, que durà un mes, nomenà la nova junta directiva i abandonà la presidència del club per ocupar el càrrec de vicepresident de la Federació…

Fou president del Futbol Club Barcelona des del 20 de desembre de 1931 fins al 16 de juliol de 1934 Anteriorment, ja havia estat a la vicepresidència del club amb Joan Gamper, substituint en el càrrec Antoni Oliver La seva etapa al capdavant del club estigué marcada per una profunda crisi econòmica i el sensible descens en el nombre de socis La decisió més polèmica que hagué d’afrontar fou donar de baixa Samitier El fracàs en la renovació de l’equip i els mals resultats de la temporada 1933-34 en precipitaren la dimissió Durant el seu mandat el primer equip de futbol tan sols…

El 1962 entrà a la directiva del RCD Espanyol com a vicepresident i al final d’aquell any accedí a la presidència arran de la dimissió de Cesáreo Castilla L’Espanyol estava a segona divisió per primer cop en la seva història i recuperà la categoria aquella mateixa temporada 1962-63 Ocupà el càrrec fins el 27 de juliol de 1967, en què fou rellevat per Joan Vilà Reyes Durant el seu mandat es fitxà Kubala i Di Stefano El 1969, arran del segon descens a segona, tornà a la presidència encapçalant una junta gestora i novament l’Espanyol ascendí a primera en una temporada 1969-70 El 15…

Al març del 1940 fou nomenat president del Futbol Club Barcelona per decisió del règim franquista sense haver tingut cap relació amb el club Malgrat tot, s’envoltà de directius barcelonistes de tota la vida Sota el seu mandat, el club guanyà la Copa 1942, i al cap d’uns quants dies eludí el descens, en la promoció Tot i presentar la dimissió al juliol d’aquell any, aquesta no fou acceptada per les autoritats estatals i un mes després tornà a la presidència fins a l’agost del 1943, quan tornà a dimitir després de l’11-1 encaixat al camp del Madrid Durant la seva etapa s’ampliaren…