Resultats de la cerca

Cartell de vetllada de boxa organitzada pel Club de Boxa Ripollet NET EC Fundat el 1990, ha organitzat diverses vetllades pugilístiques a la ciutat L’entrenador Julián Cabezas formà alguns dels boxejadors més destacats del club Alguns dels més rellevants que passaren pel club foren José María Guerrero Torvisco, olímpic, campió del món hispà i campió d’Espanya i de Catalunya en diverses ocasions Óscar Bien Metralleta , campió del món hispà i campió de Catalunya amateur 1975, i Mukadi Manda, campió del món transcontinental 2003 i també boxejadors com Xavi Vera, Juan Moreno, Miguel…

Situat al carrer del Rosselló, entre la Rambla de Catalunya i el carrer de Balmes, fou obra de l’arquitecte Francesc Rogent Era cobert, tenia una pista de 68 m de llargada que després es reduí a 60 m, una alçària des de la pista fins a la coberta de vidre de 31 m i una contracanxa de 8 m Les cadires de pista estaven disposades en vuit fileres darrere, cinc fileres de grades i llotges al primer pis Hi destacaren els palistes Navarrete, Urrutia, Lizarraga i Arnedillo El 1897, encara que per poc temps, hi funcionà un quadre femení de puntistes El 1902 tancà les portes i les reobrí el 26 de…

Considerat un dels grans extrems esquerres de la història del futbol, formà part de l’època d’or de la selecció hongaresa i del Barça del final dels anys cinquanta Jugà en diversos clubs del seu país, entre els quals hi ha el Budapest Honved 1952-56 Exiliat arran de la revolució hongaresa del 1956, patí una sanció de dos anys de la FIFA i el 1958, juntament amb Kocsis, fitxà pel FC Barcelona Hi romangué tres temporades, coincidí amb Kubala i visqué la gran etapa d’Helenio Herrera Guanyà dues Lligues 1959, 1960, una Copa 1959 i una Copa de Fires 1960, torneig en què marcà dos gols en la final…

Fou inaugurat el 1929 pel Reial Aeroclub de Lleida S’hi celebraren la majoria de competicions i festivals aeris de les terres de Lleida els anys trenta, i deixà pràcticament en desús el camp d’aviació de Magraners El 1955 s’hi traslladà la seva escola de pilots Ocupa una superfície de 138,12 ha i és utilitzat per vols privats i vols d’emergència en el suport d’extinció d’incendis Té una pista de terra compactada de 1500 × 30 m i disposa d’una plataforma d’estacionament d’aeronaus de 600 m2, dos hangars, un per a avions de motor i l’altre per a ultralleugers S’hi han celebrat etapes de la…

Fou inaugurat l’any 1974, segons un disseny de Josep M Xiol, i es finançà amb aportacions privades L’any 1982 fou clausurat per problemes en la seguretat i els accessos, que se superaren l’any següent, quan fou reobert, tot passant a mans de l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar S’amplià el 1987 i deixà el seu traçat, apte per a curses d’automobilisme i motociclisme, en una longitud de 3250 m Ha acollit proves d’àmbit català i estatal, com el Critèrium Solo Moto on es donaren a conèixer figures com Carles Cardús i Sito Pons o carreres de resistència En cotxes, s’hi ha celebrat la Copa Citroën i…

Destacà com a problemista, faceta en què s’inicià el 1883 amb el mestre Josep Tolosa Estudiós dels escacs, posseïa una gran biblioteca temàtica La seva obra més important fou Manual de ajedrez para uso de los principiantes 1905-12, però també publicà Sesdek shakproblemoj 1909 –una collecció de seixanta dels seus problemes, escrit en esperanto – i una monografia sobre el gran compositor de problemes d’escacs Valentí Marín, titulada Un gran artista en ajedrez 1913 D’altra banda, fou organitzador i àrbitre de diferents campionats El 1930 rebé un homenatge al Club d’Escacs Barcelona, que el…

Disputà cinc edicions de l’Olimpíada d’escacs amb l’equip espanyol entre el 1924 i el 1931 El 1935 participà en les simultànies amb rellotge que el campió del món Alexander Alekhine jugà al Club d’Escacs Barcelona Presidí la Federació Espanyola d’Escacs El 1913 Josep Paluzie Lucena publicà en honor seu el llibre Un artista en ajedrez Valentín Marín

Fou impulsada per Federico Pastor, Ricardo Albiach i José Luis Cano, membres de l’empresa Ediciones Rápidas, i dirigida per Julián Mir Alguns dels seus primers redactors foren Manuel del Arco, Joan Garcia Castell, María Luz Morales, Ricardo Pastor, Alfredo Rueda i Carme Trias de Bes Editada com a setmanari, tractava principalment l’actualitat del FC Barcelona i del RCD Espanyol L’èxit de la publicació feu que el 4 de febrer de 1965 es convertís en diari, adoptant el subtítol de “primer diario deportivo de la tarde” La segona època també s’inicià essent dirigida per Julián Mir Altres directors…

Fou fundada per periodistes esportius d’idees regeneracionistes Tractava d’informació esportiva general i feia la crònica dels campionats i competicions de Catalunya i Espanya En fou director gerent Raimundo Caballé Leónidas Hi collaboraren Artagnan, Fermín, Alfonfervill, Aranguren i Emili Pellicer, entre d’altres Tenia una edició amb moltes illustracions i hi sovintejaven els reportatges gràfics de Claret Se’n publicaren una vintena de números

Hi disputa els seus partits la Unió Esportiva Sant Andreu És situat al carrer de Santa Coloma i té una capacitat d’aproximadament 18000 espectadors El camp fou inaugurat el 19 de març de 1970 amb un partit entre el conjunt local i el Futbol Club Barcelona L’equip blaugrana guanyà 1-0 i Fusté fou l’autor del gol Tingué illuminació artificial a partir del 1972 Inicialment s’anomenà Camp del Carrer de Santa Coloma fins que el 7 de desembre de 1980 fou batejat oficialment amb el nom de Narcís Sala en record de qui fou president de l’entitat durant molts anys Des del 2005 té gespa artificial