Resultats de la cerca

Klaus Heinnemann considera que la componen aspectes definitoris com ara la presa de decisions al voltant dels actors que hi intervenen, les mateixes institucions i els equipaments que realitzen funcions esportives i les inversions necessàries per a la pràctica de l’esport o els esdeveniments esportius Per a altres autors, l’economia de l’esport és considerada com un conjunt de béns, la producció, el consum, el finançament i la gestió dels quals respon a criteris de racionalitat econòmica En definitiva, es pot considerar pròpiament una disciplina, vinculada amb l’economia, el turisme, el dret…

Fou vicepresident i responsable de l’àrea econòmica de la Federació Catalana de Futbol durant el mandat d’Antoni Puyol, a qui substituí en el càrrec 2001-05 Durant la seva presidència, la selecció catalana absoluta s’enfrontà al Brasil i l’Argentina

Fou president del BM Granollers entre el 1982 i el 1992 Abans, formà part de la junta directiva de Joaquim Raga Fou un dels artífex de la recuperació econòmica del club vallesà Entre el 1984 i el 1989 presidí la primera junta gestora de la Lliga Asobal

Al cap de tres anys d’iniciar-se en aquest esport, es convertí en el primer català que participà en la competició d’halterofília d’uns Jocs Olímpics, a Seül 1988 També disputà els Jocs Olímpics de Barcelona 1992 Guanyà una medalla de bronze en els Campionats d’Europa 1989 i es proclamà campió del Trofeu Comunitat Econòmica Europea 1988 En els Jocs Mediterranis assolí una medalla d’argent 1987 i una de bronze 1991 També fou set vegades campió d’Espanya El 2001 ocupà la presidència de la Federació Catalana d’Halterofília

Dona suport a projectes esportius dirigits a nens amb discapacitat, amb la idea que l’esport té un paper essencial en el seu desenvolupament i que els millora la qualitat de vida Aporta ajuda econòmica i orientació, i fa d’intermediària amb altres institucions socials Organitza diferents esdeveniments per a recaptar fons Entre els projectes que han vist la llum destaquen els Cruyff Courts petits camps de futbol públics situats en barris desafavorits tant d’Holanda com de Catalunya, l’escola de bàsquet amb cadira de rodes i l’escola d’hoquei amb cadira electrònica per a nens amb…

És organitzada anualment i de manera itinerant als quatre principals nuclis urbans de la zona Tavertet, l’Esquirol, Rupit i Cantonigròs Els seus organitzadors són els Amics dels Cingles de Collsacabra, el Servei de Promoció Econòmica del Collsacabra i el Centre Excursionista de l’Esquirol Serveix d’aparador de les diferents editorials, llibreries i institucions que publiquen llibres i mapes relacionats amb el muntanyisme S’organitzen taules rodones, exposicions, conferències i projeccions sobre un tema específic, i cada any hi acudeixen alpinistes de renom La primera edició…

El 1950 entrà a la directiva del Reial Club Deportiu Espanyol, de la qual també formava part el seu pare, Francesc Perelló Miñana Ocupà el càrrec de tresorer, dirigí la comissió econòmica i tingué un paper important en la compra del camp de Sarrià Fou vicepresident primer 1952-56 i, posteriorment, dirigí l’entitat després de convertir-se en societat anònima esportiva 1993-97 En la nova junta d’accionistes, també hi entrà el seu fill, Josep Lluís Perelló Molné Durant el seu mandat s’iniciaren les obres de construcció de la ciutat esportiva, a Sant Adrià de Besòs, i començaren les…

Fou president del Futbol Club Barcelona des del 20 de desembre de 1931 fins al 16 de juliol de 1934 Anteriorment, ja havia estat a la vicepresidència del club amb Joan Gamper, substituint en el càrrec Antoni Oliver La seva etapa al capdavant del club estigué marcada per una profunda crisi econòmica i el sensible descens en el nombre de socis La decisió més polèmica que hagué d’afrontar fou donar de baixa Samitier El fracàs en la renovació de l’equip i els mals resultats de la temporada 1933-34 en precipitaren la dimissió Durant el seu mandat el primer equip de futbol tan sols…