Resultats de la cerca

Fundat l’any 1986, fou constituït per Jesús Mur, Antoni Terrones i Carles Gasulla com a grup cicloturista Poc després creà equips de carretera amateur , femení i juvenil Entre els ciclistes destacà Marta Vilajosana El 1989 organitzà una prova del Campionat de Catalunya femení i el Trofeu Antoni Terrones El 1990 creà l’equip de BTT, on destacaren Albert Balcells, Sònia Julian i Marga Fullana El 1999 Joan Fuentes guanyà la Volta a Mallorca i José Guillén, el Campionat d’Espanya CRI Posteriorment destacà Bernat Seuba, campió del món de bicitrial Organitza proves cicloturistes

S’inicià l’any 1987 amb el Club Ciclista Eddy Mur Fou campió d’Espanya sub-23 2000 de contrarellotge El 2002 es convertí en professional amb l’equip portuguès Ovarense, amb el qual aconseguí podis a la cursa d’Alcoçaba i el Gran Premi Cantanhede Un cop deixà la competició, collaborà amb el CC Eddy Mur

Organitzada per l’Esport Ciclista Barcelona, es disputava en un circuit que anava des del Morrot fins al castell de Montjuïc S’organitzava una cursa per a professionals, que es dividia en una prova en línia i una contrarellotge, curses per a amateurs , curses en categoria femenina, categories inferiors, veterans i tàndems per a invidents La primera edició se celebrà al març del 1965 i en resultà vencedor Federico Martín Bahamontes A l’octubre del mateix any es disputà la segona edició, que a partir de llavors quedà fixada en aquest mes El ciclista que en guanyà més edicions fou Eddy…

S’inicià amb el Club Ciclista Eddy Mur En categoria juvenil participà en el Campionat del Món del 1991 i fou campió d’Espanya Guanyà quatre Campionats de Catalunya 1992, 1993, 1994, 1996 El 1995 ocupà el primer lloc de la classificació estatal, la segona posició a la Copa d’Espanya i la tercera a l’Obert d’Espanya Formà part de la selecció espanyola que participà en la primera competició de BTT als Jocs Olímpics d’Atlanta 1996 El 1998 deixà la competició després d’haver pres part en quatre Campionats del Món, cinc d’Europa i 25 mànegues de la Copa del Món Entrà a la Federació…

Organitzada per l’Esport Ciclista Barcelona, nasqué de la suma de diverses curses d’un dia com els trofeus Alberto Assalit, Jaumandreu, Masferrer i Nicolau Casaus i el Gran Premi Drink La primera edició passà per Andorra, Figueres, Barcelona, Lleida i Sant Sadurní d’Anoia i rebé el nom de Challenge Drink En la primera i segona edició, el guanyador fou José Pérez Francés També la guanyaren dues vegades Eddy Merckx 1975, 1976, Luis Ocaña i Alex Zulle El 1968 passà de disputar-se de puntuació a temps El primer guanyador internacional fou l’italià Mario Zilioli el 1970 Altres…

Fundat el 1929, inicialment se centrà en el cicloturisme A partir de la dècada de 1950 començà a organitzar competicions ciclistes El 1962 les activitats s’intensificaren sota la presidència de Joaquim Sabaté Dausà, que fou president fins l’any 2001 Entre els anys seixanta i setanta, organitzà una trentena d’esdeveniments anuals Fou un dels impulsors de la Setmana Catalana de Ciclisme, creada el 1963, i de l’Escalada Ciclista a Montjuïc, creada el 1965 En ambdues competicions, hi participaren ciclistes de prestigi, com Eddy Merckx, Alex Zülle o Laurent Jalabert Participà en l’…

Coneguda també com els Tres Dies de Trial de Santigosa i abreujada 3DTS, és la segona competició de trial vigent més antiga del món després dels Sis Dies d’Escòcia ISDE Com a antecedent, els anys 1970 i 1971 s’organitzà una competició de trial d’un dia de durada a la mateixa població Tant la prova del 1970 com la primera edició oficial 1972 les guanyà Pere Pi Organitzada pel Moto Club Abadesses des del 1977, i dirigida per Ricard Pinet, se celebra habitualment al mes d’abril durant la Setmana Santa i està oberta a afeccionats de base i a professionals El 1986 s’hi incorporaren les categories…

Història Els orígens es troben en la primera celebració de la Volta a Tarragona 1908 El primer organitzador fou el Club Esportiu Barcelona La prova s’inicià el 6 de gener de 1911 a la plaça de Sarrià de Barcelona Sebastià Masdeu en resultà guanyador Les tres primeres edicions recorrien un total d’uns 360 km en tres etapes Barcelona-Tarragona, Tarragona-Lleida i Lleida-Barcelona El 1912 guanyà Josep Magdalena La prova visqué una primera interrupció el 1914 a causa de la Primera Guerra Mundial El 1920 tornà a l’activitat amb la Unió Velocipèdica Espanyola antecessora de la Federació Espanyola…

La zona central del velòdrom serveix per al treball intern dels equips El material de la pista i l’altitud respecte al mar són factors clau en les marques aconseguides pels corredors La bicicleta de pista té com a característiques l’absència de frens i un pinyó fix per a poder garantir un ritme sense canvis bruscos de velocitat, que en un velòdrom poden ser molt perillosos La geometria varia en funció de l’especialitat practicada i els components de la bicicleta tenen més consistència, sobretot en les proves de velocitat, on s’empra molta força Segons la llargada i la intensitat de les proves…

Les diverses modalitats de ciclisme es diferencien segons el lloc carretera, muntanya, velòdrom i la superfície asfalt, terra sobre la qual es disputen les proves Les dues principals són el ciclisme de carretera i el ciclisme de pista, ambdós admesos en el programa olímpic i cadascun amb les seves especialitats A la carretera es distingeixen les proves d’un dia, amb una distància que sol situar-se al voltant dels 200 km i que els competidors disputen de forma conjunta, i les proves per etapes En aquest cas, els ciclistes recorren un traçat diferent, entre 150 i 250 km, durant una sèrie de…