Resultats de la cerca

La primera edició fou el 1996, durant els mesos de maig i juny, per a facilitar als atletes l’obtenció de les marques mínimes per a participar en els Campionats de Catalunya i d’Espanya Organitzada per la federació catalana, la competició té lloc a l’estadi Serrahima

Dedicada a la difusió de les activitats del Frontó Barcelonès, promocionava l’esport de la pilota Incloïa el vocabulari del joc, comentaris sobre les regles, biografies de pilotaris, resultats dels partits jugats als frontons de Barcelona per a facilitar la consulta de les travesses i la crònica de frontons madrilenys De periodicitat setmanal, i algun cop bisetmanal, se’n publicaren quaranta-un números Fou substituïda per La Cancha

El seu pare, Antonio Roch, fou pioner de la columbofília catalana al final del segle XIX Fou diverses vegades campió absolut de velocitat i de fons Tenia un important colomar amb un quadre reproductor per a facilitar coloms de bons orígens Editor i autor de llibres de columbofília, és autor del Tratado práctico de columbofília 1955, Los secretos colombófilos 1959 i La Paloma mensajera 1968 També ha editat llibres del columbòfil cubà Víctor Manuel Pérez Larena

Fou organitzada pel Reial Automòbil Club de Catalunya i pel Reial Moto Club de Catalunya, i es disputava en la modalitat de pujada El recorregut es feu passar per l’avinguda del Tibidabo per facilitar l’assistència del públic barceloní En la categoria de cotxes hi hagué dos guanyadors, ja que M Hörner Benz i M Grua Clement feren el mateix temps En les dècades de 1960 i 1970 es tornà a disputar una pujada Sant Cugat-Tibidabo, però ja fent servir la carretera de Vallvidrera

L’any 1961 fundà a Barcelona el Centre Juvenil de Medicina Esportiva, que fou el primer centre de medicina de l’esport de l’Estat per a facilitar el control mèdic de tots els esportistes de l’època L’any següent collaborà en la creació del Centre d’Investigació Medicoesportiva de la residència Joaquim Blume Fou el primer director de la revista Apuntes de medicina deportiva Collaborà també en la fundació de l’INEFC l’any 1975, i hi participà com a professor en l’àrea de ciències mèdiques i com a director del Centre d’Investigació de Medicina de l’Esport El 1983 fou nomenat director del Centre…

Fou fundada el 1959 dins la secció d’Educación y Descanso, fet que podia facilitar l’organització de curses en un circuit urbà L’any 1963 passà a formar part de la Reial Federació Motociclista Espanyola RFME i organitzà diverses curses puntuables per al Campionat d’Espanya de motocròs, al circuit de la Muntanyeta Al final del 1972 adquirí el Circuit dels Arcs, que s’estrenà el 1973 amb una cursa de motocròs del Campionat estatal de 250 cc Organitzà catorze proves d’aquest Campionat d’Espanya, des del 1968 fins als anys vuitanta, aprofitant l’empenta d’un campió com Toni Gorgot, i creà una…

Especialitzat en braça, es formà al desaparegut Club Natació Arenys, amb el qual fou cinc vegades campió de Catalunya dos cops en 200 m 1926, 1927 i tres cops en 400 m 1925, 1926, 1927 Fou també tres vegades campió d’Espanya dos cops en 200 m 1925, 1926 i un cop en 400 m 1925 En el període 1925-27, fou sis vegades recordista català i alhora estatal dos cops en 200 m i quatre cops en 400 m El 1928, per a facilitar la seva participació en els Jocs Olímpics d’Amsterdam, s’afilià al Club Natació Barcelona, amb el qual aconseguí, aquest mateix any, de nou els títols catalans de 200 i 400 m braça…

Pioner de l’exploració i de la fotografia submarina a Catalunya, fou un dels socis fundadors del Centre de Recuperació i d’Investigacions Submarines CRIS El 1948 feu la primera immersió amb un escafandre d’invenció i patent propis L’any 1953 construí i provà amb èxit un prototipus experimental d’escafandre autònom Fabricà també un regulador semiautomàtic per a facilitar les immersions a gran profunditat, que comercialitzà la casa Vilarrubís i Sagué amb la marca Nemrod i inventà unes caixes estanques per a càmeres fotogràfiques El 30 de setembre de 1957, a Cartagena, amb la immersió a -100 m,…

Hi ha una modalitat que es juga amb cadira de rodes entre dos equips formats per quatre jugadors de camp i un porter, sobre un terreny de joc de superfície plana 26 × 16 m amb les cantonades arrodonides Els partits es divideixen en dues parts de 20 min –amb un descans entremig de 10 min–, i les porteries mesuren 2,5 m de llarg i 20 cm d’alçada Els esportistes, que presenten alguna discapacitat física o paràlisi cerebral, poden dur l’estic a la mà o fixat a la cadira Aquesta modalitat s’impulsà als Països Baixos el 1988 i té un reglament internacional A Catalunya s’inicià a les acaballes del…