Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Gary Lineker
Futbol
Futbolista.
Davanter centre, fitxà pel FC Barcelona 1986-89 procedent de l’Everton anglès Disputà 149 partits i marcà 58 gols amb el Barça, i guanyà la Copa del Rei 1988 i la Recopa 1989 Fou 80 vegades internacional i marcà 48 gols Participà en dues Copes del Món 1986, 1990, en la primera de les quals es proclamà màxim golejador amb 6 gols, i dues Eurocopes 1988, 1992 El 1986 aconseguí la Pilota d’Argent i el 1990 rebé el premi FairPlay de la FIFA per no haver rebut cap targeta d’amonestació en tota la trajectòria En retirar-se, passà a ser comentarista esportiu
Elisabet Sadó Garriga
Esquaix
Jugadora i entrenadora d’esquaix.
S’inicià al Club Can Mèlich Arribà a ser número u del rànquing europeu júnior, i guanyà tornejos com el British Junior en diverses categories Ha estat onze vegades campiona de Catalunya 1997-2000, 2002-08 i set d’Espanya 1999, 2000, 2005-09 Ha estat disset vegades campiona de Catalunya per equips amb el Can Mèlich 1996-2012 i setze d’Espanya 1996-2009, 2011, 2012 Amb la selecció catalana guanyà tres vegades el Campionat d’Espanya autonòmic 2002, 2003, 2004 Fou campiona d’Espanya universitària en individual i per equips amb la Universitat Autònoma de Barcelona 2000 Amb la selecció espanyola ha…
Nemesi Ponsati Solà
Esport general
Educació
Pedagog i directiu esportiu.
Format a l’Escola de Mestres Joan Bardina, fomentà l’esport i l’educació a Catalunya seguint l’esperit noucentista de la seva joventut Començà la seva activitat esportiva al Gimnàs Vila i, el 1916, passà al Club Natació Barcelona CNB, en el qual practicà la natació i l’atletisme, esport que impulsà amb la creació de la secció corresponent 1922 i la competició Atleta Complet 1934 Presidí el CNB durant els anys trenta i les federacions catalanes de natació 1922 i atletisme 1949-53 Participà en la constitució de la Confederació Esportiva de Catalunya 1922, i fou vocal conseller del Comitè…
Pau Llorens Reñaga
Esport general
Dirigent esportiu.
El 1945 entrà a formar part de la junta del Reial Club de Polo Barcelona, del qual fou vicepresident fins el 1970 Presidí la Reial Federació Espanyola de Tennis 1970-84 Mentre ocupà aquest càrrec, fou el màxim responsable de la celebració de la Copa Masters, a Barcelona 1972, i cofundà la Federació Europea de Tennis Des del 1971 és membre del Comitè Olímpic Espanyol El 1973 passà a ser membre del comitè executiu de la Federació Internacional de Tennis, que també vicepresidí, i el 1997 aquest organisme el nomenà president honorari vitalici És soci d’honor del Wimbledon All England Club 1979 i…
Francesc Orriols Bordas
Rugbi
Jugador de voleibol, rugbi i pilota, i dirigent.
Fou jugador de voleibol amb la Salle Condal i el Picadero Jockey Club, equip amb el qual aconseguí el Campionat d’Espanya i de Catalunya en diverses ocasions, i fou jugador de la selecció catalana i espanyola En rugbi, fou jugador del Medicina i de l’Universitari, amb el qual es proclamà campió d’Espanya universitari, i jugà amb la selecció catalana En pilota, en l’especialitat de mà, i competint amb el Club Natació Barcelona, fou dues vegades subcampió de Catalunya individual i campió de Catalunya en dobles Entre el 2008 i el 2012 fou president de la Federació Catalana de Tennis i de la…
Francesc Buscató i Durlan
© Club Joventut Badalona
Basquetbol
Jugador de basquetbol, conegut com Nino Buscató.
Considerat un dels millors bases de la història, començà a l’equip del seu poble, la UER Pineda 1955-57 Jugà al FC Barcelona 1957-60, on assolí una Lliga espanyola 1959 i una Copa d’Espanya 1959, al CB Aismalíbar de Montcada i Reixac 1960-64 i al Joventut de Badalona 1964-1974, amb el qual fou campió de Lliga 1967 i de Copa 1969 Amb la selecció espanyola fou 222 vegades internacional i disputà els Jocs Olímpics de Roma 1960, Mèxic 1968 i Munic 1972, vuit Campionats d’Europa entre el 1959 i el 1973, any que també hi assolí la medalla de plata, el Mundial de Xile 1966 i tres Jocs del…
,
gimnàstica
Arxiu Família Blume
Gimnàstica
Esport consistent en l’execució exacta i harmònica d’una sèrie de moviments corporals definits de manera precisa.
Es compon d’un seguit d’exercicis físics dissenyats amb propòsit terapèutic, educatiu o competitiu La gimnàstica terapèutica inclou exercicis que alleugen molèsties físiques o milloren la condició física en general Hi està associada la gimnàstica de manteniment de la forma, dins la qual s’hi inclouen activitats com l’aeròbic, la gimnàstica correctiva, la gimnàstica sueca i l’aiguagim La gimnàstica educativa instrueix els estudiants en la millora de capacitats físiques com l’agilitat, la força o el ritme La gimnàstica de competició inclou una sèrie de proves en categoria masculina i femenina,…