Resultats de la cerca

Fundat l’any 1992, és un dels equips més importants d’aquesta especia-litat, i fou campió de tres Lligues Catalanes entre el 2008 i el 2011 Ha jugat habitualment a la divisió d’honor espanyola, però abans de començar la temporada 2011-12 renuncià a aquesta categoria per falta de patrocinador Els anys 2004 i 2005 es classificà per a jugar la Copa del Rei Des de la temporada 2001 té un acord d’adscripció amb el Club Joventut de Badalona

Segons el tipus de discapacitat, es diferencien tres especialitats de basquetbol adaptat El bàsquet amb cadira de rodes és una especialitat d’aquest esport practicada amb cadira de rodes, principalment per persones amb discapacitat física Segueix el reglament del bàsquet ordinari però presenta algunes adaptacions a les particularitats de la pràctica amb cadira de rodes a més, es procura harmonitzar les categories segons el grau de discapacitat Aquest esport té un intens calendari, tant en l’àmbit estatal com en l’internacional, i és un dels més destacats dels Jocs Paralímpics La Federació…

Membre del Grup d’Alta Muntanya GAM del Club Muntanyenc Barcelonès, des del principi de la dècada de 1940 obrí vies a roques de Montserrat, com el Frare Petit, la Vella, el Dauet d’Agulles, la Bitlla, la Bessona Inferior, la Boleta del Portell Estret i la GAM del Cavall Bernat, aquesta última amb Balcells, Carbó i Ventura 1952 A Sant Llorenç del Munt obrí la paret nord-oest del Gegant de les Fogarosses 1942, i al Pedraforca, vies a la Canal Roja i a l’agulla gran del Calderer, ambdues el 1943 Ferrer de professió, juntament amb els germans Estorach i Jordi Ferrera,…

Fou membre del Grup d’Alta Muntanya GAM des del 1941 i del Centre Acadèmic d’Escalada CADE des del 1942 Realitzà nombroses escalades, entre les quals destaquen les primeres al Rave 1941 i a la Nina 1942, ambdues a Montserrat, i la primera ascensió al Mallo Firé de Riglos, juntament amb Ernest Mallafré i Joan Enric Bou 1942

Sòcia del Club Esquí de la Pobla de Segur, fou instructora de l’Escola Catalana d’Alta Muntanya Escalà les vies GAM del Bisbe 1981 i Arco Iris 1982, Montserrat, Rabadá-Navarro Naranjo de Bulnes, 1983 i les gorges del Todra Marroc, 1988, 1992 Assolí els cims del Nepal del Tent Peak 5663 m, 1984 i del Pokalde 5805 m, 1989 Guanyà la Copa Catalana d’Esquí de Muntanya per equips 1988, 1989, 1990

Fundat el 1944, practica l’excursionisme amb finalitats esportives, culturals i d’oci Té seccions d’escalada, espeleologia i esquí Disposa del Grup d’Alta Muntanya GAM i de seccions complementàries, com la secció familiar-infantil, la juvenil o la secció extrem Organitza excursions, sortides de senderisme, caminades populars i cursos relacionats amb el muntanyisme El 2008 organitzà l’Aplec Excursionista dels Països Catalans Alguns dels seus associats participen en curses de muntanya i proves d’esquí

Formà part de l’anomenada Edat d’Or de l’escalada, al costat de Ferrera, Mallafré, Galilea, Sàrria, Millán o Bescós Obrí moltes vies d’escalada a diferents massissos, preferentment a Montserrat i al Pedraforca Fou membre fundador del GAM i del CADE 1942 També realitzà primeres absolutes als Pirineus L’any 1955 feu la primera ascensió per la cara nord al penyal d’Ifac A finals dels anys cinquanta es retirà progressivament de l’escalada

Vinculat al Club Muntanyenc Barcelonès des del 1941, el 1944 formà part de la secció Grup d’Alta Muntanya GAM, i el mateix any fundà a Sant Cugat una delegació, que el 1963 es constituí com a Club Muntanyenc Sant Cugat de la qual fou president 1969-72 El 1947 també s’associà al Centre Excursionista de Catalunya i al Centre Acadèmic d’Escalada CADE El 1983 formà part de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya FEEC Com a escalador feu la primera ascensió hivernal estatal al Toubkal 1966, i una expedició al Caucas 1967 A partir del 1966, inicià l’exploració de la majoria…

Practicà l’atletisme i formà part del moviment escolta Membre del Club Muntanyenc Barcelonès i del seu Grup d’Alta Muntanya GAM, feu la primera escalada a la Bola de la Partió 1940 amb el seu marit Josep Piqué  i Ernest Mallafré, i les primeres femenines al Cavall Bernat 1941 i la cara nord del mont Perdut 1941, entre d’altres També fou la primera dona a baixar el Pas de Chèvre Alps amb esquís de muntanya 1951 En esquí alpí, entre el 1942 i el 1956, aconseguí diversos títols de campiona de Catalunya i d’Espanya de descens, eslàlom i eslàlom gegant

Vinculat al GAM del Club Muntanyenc Barcelonès, al final dels anys cinquanta obrí vies d’escalada a Montserrat, els ports de Beseit, el Pedraforca i els Pirineus Destaquen les vies Cerdà-Pokorski a l’Ordiguer Cadí, la Prenyada Montserrat i el Pedraforca Al principi dels anys seixanta ingressà al GAME i realitzà escalades als Alps El 1961 obrí una ruta directa a la paret nord del Liskamm amb Toni Hiebeler, i el 1962 acompanyà Jordi Pons en la primera estatal a la cara nord del mont Cerví Participà en expedicions a Kenya 1971, Grenlàndia 1973 i el Perú 1980